Soukaina Amahou i Júlia Cecília | Sitges
El dijous 3 d’octubre s’ha donat el tret de sortida a la 52a edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges, amb un augment de la participació femenina respecte a les anteriors edicions. El certament, que se celebrarà fins al 13 d’octubre, comptarà amb 170 pel·lícules, 30 títols menys que l’any anterior, una vintena han sigut produïdes per artistes femenines.
La temàtica d’aquesta edició és l’univers apocalíptic de Mad Max, que compleix quaranta anys des de la seva estrena. A més, es retribuirà homenatge a la pel·lícula Alien, de Riddley Scott, que també compleix quatre dècades des de la seva estrena. L’obra de Scott ja va ser rememorada a Sitges el 2009, però Sala assegura que si depengués d’ell “la commemoraria cada any”.
La pel·lícula que inaugura el festival és “In the tall grass“, l’adaptació del cineasta italià Vicenzo Natali, basat en el relat homònim del rei del terror Stephen King. La pel·lícula, de la productora Netflix, és una de les més esperades juntament amb “The Lighthouse” o “Paradise Hills“. El protagonista, Patrick Willson, ha assistit a la catifa vermella el dia de la inauguració i ha recollit el guardó “Màquina del Temps“.
Aquest any el certamen compta amb 30 films menys que en edicions anteriors. Aquesta retallada es deu al calendari de l’any 2019, segons Àngel Sala, el director del festival. Tal com explica Sala, al no haver-hi el pont del 12 d’octubre, era un “risc” planificar projeccions de matinada.
La mirada femenina no és l’únic que ha augmentat: s’han aconseguit vendre mig milió d’entrades més que en el 2018. La imminent amenaça de la sentència del Judici del Procés no ha compromès la recaptació de taquilla del festival. Aurora Carbonell, l’alcaldessa de Sitges, va recordar, despreocupada, que les mobilitzacions de l’u d’octubre no van afectar l’edició del 2017 i afirmava que “entenem que aquest any serà igual, i tornarà a ser un èxit”.
La paritat de gènere, una utopia
En la roda de premsa prèvia al festival, el seu director, Àngel Sala, anunciava que “en aquesta edició ha augmentat la mirada femenina“. La programació d’aquest any compta amb 170 títols entre pel·lícules i curtmetratges, 30 menys que l’any passat.
Entre totes les produccions, només una vintena ha estat escrita o dirigida per dones, un 11,7% del total segons l’organització. No obstant això, les directores femenines que han treballat en solitari són excepcions, com Alice Waddignton amb Paradise Hills. En la majoria dels casos tant guionistes com directores han treballat en col·laboració amb homes, comprometent la mirada femenina del festival que Àngel Sala sosté. Només en el cas de les actrius protagonistes es pot demostrar un augment de la mirada femenina remarcable.
El jurat del festival, la cara més visible, sí que compleix els estàndards de paritat de gènere. Dels trenta-un membres que conformen els jurats per les diferents categories de premis, just el quinze per cent en són dones.
De fet, l’edició del Festival de 2018 tan sols comptava amb tretze peces audiovisuals produïdes per dones. L’augment, per tant, és de set pel·lícules, un nombre poc significatiu. En aquest sentit es va manifestar l’actriu Delphyne Besse en el festival de Cannes d’aquest mateix any: “Es parla molt de com està canviant i millorant la situació, i és cert. Hem de treballar en aquesta tendència, però les dades sobre paritat de gènere encara no són suficients”.
En comparació amb altres festivals cinematogràfics de temàtica més generalista, com el festival de Berlín, la participació de dones en la producció de pel·lícules augmenta exponencialment. En l’edició del festival alemany d’aquest any, les peces dirigides o escrites per dones ascendeix fins al 40% del total, tal com informa Reuters. Ara per ara, la paritat de gènere en el cinema fantàstic i de terror segueix sent una utopia.
{{ comment.text }}