Natàlia Bonjoch i Marc Tresserras. Vic
El dimarts es feia notícia a Twitter el cas d’una dona que denunciava que la inscripció de la seva neta havia estat denegada pel jutge de pau de Palamós. La decisió venia presa pel magistrat després de rebre l’acord del Registre de la Bisbal, que argumentava que el nom escollit (Pau) podria donar lloc a confusions de gènere. El jutjat del registre justificava la seva decisió recorrent a l’article 54 de l’actual Codi civil, on hi apareix la prohibició de donar un nom que indueixi a error sobre el sexe, entre altres pautes. La solució que li proposava el mateix jutjat de Palamós, que es justificava dient que la llei i el registre de la Bisbal no li permetria fer el registre, era afegir-hi Maria al davant o traduir el nom al castellà i inscriure-la com a ‘Paz’.
Enrenou a les xarxes socials
En poc més d’una hora, el tuit de la Glòria Massagué, l’àvia de la Pau, va donar la volta per tot Catalunya. Van ser moltes les persones que, majoritàriament indignades, van donar la seva opinió respecte al tema. Un usuari explicava que s’havia trobat en la mateixa situació amb el nom de Caín, quan el 2006 el jutge de Barcelona va denegar inscriure’l perquè era un “vocable associat al mal”, tot i que el mateix Idescat mostrava que havia estat acceptat en altres ocasions. Altres usuaris asseguraven que no havien tingut cap impediment a l’hora de registrar a la seva filla amb el nom de Pau i que no van haver de fer cap reclamació escrita. Com a molt, amb una petita explicació al registre ja en van tenir prou.
En poc més d’una hora, el tuit de la Glòria Massagué, l’àvia de la Pau, va donar la volta per tot Catalunya. Van ser moltes les persones que, majoritàriament indignades, van donar la seva opinió respecte al tema. Un usuari explicava que s’havia trobat en la mateixa situació amb el nom de Caín, quan el 2006 el jutge de Barcelona va denegar inscriure’l perquè era un “vocable associat al mal”, tot i que el mateix Idescat mostrava que havia estat acceptat en altres ocasions. Altres usuaris asseguraven que no havien tingut cap impediment a l’hora de registrar a la seva filla amb el nom de Pau i que no van haver de fer cap reclamació escrita. Com a molt, amb una petita explicació al registre ja en van tenir prou.
Altres anònims explicaven que al Registre també els hi havien recomanat posar-li Maria de la Pau per evitar la confusió de sexes i que, en el seu cas, “ja els hi havia anat bé”. Aquest però no era el cas de la família Massagué, que en el seu desig de poder registrar a la petita amb aquest nom, van aconseguir crear l’enrenou suficient a les xarxes socials perquè la història arribés als mitjans de comunicació. El tuit va aconseguir més de 400 ‘m’agrada’ i gairebé 800 retuits.
La prova
A més, persones que es van assabentar del cas, no van dubtar a donar el seu suport amb proves irrevocables de què l’àvia tenia raó que el nom de Pau també era per dones. L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) mostra que hi ha mig centenar de dones amb el nom de Pau.
Si ampliem la cerca a la resta del territori espanyol les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) segueixen demostrant la realitat: 220 dones estan actualment registrades amb el nom de Pau.
Què hi diu el Codi civil?
A la llei del registre Civil l’article 54 diu que, un dels límits a la llibertat d’expressió que hi ha alhora de triar el nom d’un nadó és que “noms que facin confusa la identificació i que puguin provocar l’error en saber distingir el sexe” no són permesos. Tanmateix, potser en aquest cas i en d’altres, la llei podria canviar-se perquè cada vegada la manera d’expressar-se i la manera de veure les coses és diferent per part de la societat. Quin criteri s’ha de seguir per determinar si un vocable podria donar lloc a errors d’identificacions de sexe? Només pel simple fet que un nom sigui més utilitzat pel gènere masculí que pel femení, o viceversa, ja ha de significar la inhabilitació d’utilizar-lo pel gènere menys freqüent?
Cas resolt gràcies als mitjans de comunicació
El dimecres, l’endemà que es publiqués la carta del jutjat de Pau on es denegava el registre de la Pau, la Glòria Massagué va publicar al seu compte de Twitter que finalment la seva néta havia estat registrada a Cardedeu, municipi on figura com a empadronada la seva filla i també mare de la Pau, la Teresa. Aquell mateix matí el programa El Món a Rac1 va contactar amb ella perquè expliqués al cas a la ràdio. A la vegada, també van posar-se en contacte amb Enric Andreu Marsal, jutge de Pau de Palamós, qui va explicar, en declaracions a Rac1, que havien rebut una trucada de la responsable del Registre de la Bisbal dient que l’escrit que havien enviat “no era procedent, que era una recomanació i que podíem decidir”.
També va assegurar per antena que “en aquest jutjat ho acceptem tot sense cap inconvenient” i que “no hi ha cap problema perquè es digui Pau, jo puc decidir, l’acord no era vinculant”. D’aquesta manera demanava a la família que tornés al registre per poder procedir a inscriure a la Pau a Palamós, que tal com ja havia explicat l’àvia de la Pau, la Glòria, és on va néixer la nena i on viuen ella i el seu marit.
Tot i això, la trucada de rectificació del jutge de Pau va arribar tard, quan la família ja era de camí a Cardedeu per procedir al registre “sense cap problema”, al municipi on està empadronada la Teresa. Més tard Massagué lamentava que “si no hagués estat pels mitjans de comunicació i les xarxes, Marsal no hauria rectificat”. Finalment sembla que tot va quedar en un malentès entre el registre de la Bisbal i el jutjat de pau de Palamós.
{{ comment.text }}