Rita Sardà i Adrián León. Vic
Penelles, un poble de 400 habitants de la província de Lleida, s’ha convertit en una gran galeria d’art a l’aire lliure i en un referent mundial des de la primera edició del festival l’any 2016. El poble acull des d’aquest passat cap de setmana, i durant tot el mes de maig, el Gargar Festival de Murals i Art Rural. Per causa de la pandèmia de la Covid-19, i després d’un any atípic, el festival se celebrarà amb una sèrie de mesures per poder continuar gaudint de l’art rural i dels artistes d’arreu del món que hi participen.
El Gargar Festival de Murals i d’Art Rural és una iniciativa creada per Binomic.cat amb el suport de l’Ajuntament de Penelles i la Diputació de Lleida, que vol difondre la cultura artística al món rural, fent de Penelles un referent artístic. De fet, aquest any passat 2020, el festival Gargar va ser el guanyador del premi Impulsa Cultura 2020 de La Fundació Catalunya Cultura, amb un guardó dotat de 10.000 euros.
La cinquena edició, que ha començat aquest dissabte passat, el festival se celebrarà durant tot el mes de maig amb l’objectiu de garantir la seguretat dels visitants i evitar aglomeracions tal com es va fer l’edició anterior. La coordinadora del festival Maria del Mar López-Pinto i l’alcalde Eloi Bergós destaquen que, tot i les restriccions de la pandèmia i la calor que feia durant el mes d’agost, el festival es va rebre molt bé i va ser tot un èxit en un any tan complicat.
Allunyant-nos de la situació sanitària, el reportatge proposa endinsar-nos en la història d’un poble petit de Lleida que s’està despoblant i ha decidit pintar les façanes de les cases per invertir la tendència dels últims anys.
El poble envelleix perquè els joves marxen a la ciutat i no tornen. El principal sector econòmic és l’agricultura i, com diu l’alcalde de Penelles, “la terra que abans la portava tot el poble, ara es porta entre sis persones”. L’avenç de la tecnologia i la maquinària agrícola ha aportat grans beneficis però també ha provocat una disminució de la feina en els pobles de pagesia.
“Penelles era un poble sense atractiu turístic que té molt potencial”
ELOI BERGÓS
Com es pot fer perquè Penelles no mori i tingui atractiu turístic? La solució a la gran pregunta va ser el Festival Gargar. Aquest és l’objectiu principal del festival, convertir el poble en una gran galeria d’art a l’aire lliure on artistes, penellencs i turistes convisquin i comparteixin. El Festival Gargar té la voluntat de fer intervencions artístiques i culturals en espais públics per millorar el poble, apropar l‘art a tothom i donar més recursos a la seva gent. Al principi, quan els organitzadors ho van proposar al poble, la gent pensava “aquests ens portaran a vendre i serà un desastre”.
Molt veïns s’imaginaven els grafitis relacionats amb el vandalisme i no agradava. Mica en mica, després de presentar bé el projecte, els veïns van estar d’acord i ara se senten part del projecte. Eloi Bergós afirma que “la sort i el valor del projecte és que, al final, el poble el va comprar. Per molt que l’organització s’involucri, si el poble no creu en el projecte, no pot funcionar de cap manera”. Els grafitis, les pintures i la imaginació han donat un color i una vida que no havia tingut mai el poble de la Noguera. L’art s’ha convertit en un cultiu més de la plana d’Urgell. El Gargar Festival de Murals i d’Art Rural va néixer de la necessitat i la ferma voluntat d’atorgar un valor afegit diferencial al poble. La temàtica que segueix el festival és el món rural, “el nostre projecte és reivindicar el que som, reivindicar el món rural.
“L’objectiu és fer bonic el que ara és lleig”
ELOI BERGÓS
Maria del Mar afegeix que els murals “són apolítics i areligiosos, intentem mantenir-nos al marge d’aquests dos fronts conflictius”. El poble té alguns murals que no segueixen la temàtica i es consideren fora de projecte. Un és el mural d’en Marc Márquez, Estrella Galicia el va demanar a l’Ajuntament com a regal pel corredor de MotoGP i el poble ho va valorar positivament. Eloi Bergós afirma que “no deixa de ser publicitat però a la gent del poble li agrada”. Cada mural pintat a Penelles té un encant especial, tots són art però n’hi ha un que s’ha convertit en la icona del municipi.
El mural per excel·lència és el d’en Tato, un veí molt estimat pel poble. L’artista ‘Sabotaje al Montaje’ de la primera edició, va demanar un avi del poble per pintar i, unànimament, es va decidir en Tato. Maria del Mar explica que “després del mural d’en Tato et trobes amb molta gent que ve amb l’àlbum de fotografies de la família i volen que els pintis els nebots o els fills, o el forner del poble que et demana que vol el seu logo”.
“Els murals sempre es pinten a parets noves” afirma Maria del Mar. Els veïns cedeixen façanes de cases, porxos o tallers perquè els artistes puguin pintar. L’edició del 2019 serà el primer any que alguns murals desapareixeran per donar lloc a altres, ja sigui per deteriorament o per petició popular, se’n diu el “plan renove”.
La coordinadora del festival diu que “el poble es volca al cent per cent en el projecte”. Els veïns poden acompanyar als visitants, ajudar de manera voluntària a la gestió del festival –muntar l’equip de so o servir vermuts al bar– o bé, animant-se a obrir serveis. A més a més, els joves del poble també són voluntaris del festival i organitzen la festa major. El poble fa 20 anys que té esplai i el grup de joves fa activitats amb els infants cada dissabte.
ORIGEN DEL FESTIVAL
El Festival Gargar sorgeix un dia de sol parlant sobre un festival d’street art que els coordinadors del Gargar van veure a Brasil. “Per què no fem un mural a Penelles?”, així és com va començar tot. Eloi Bergós comenta: “no sabiem com ensenyar el que és un poble i la tranquil·litat que tenim. El festival ha estat clau perquè la gent conegui el territori”. Maria del Mar explica que “ens vam tirar a la piscina”. Penelles no és pioner amb el festival però va ser un cop després de fer la primera edició que els organitzadors van anar descobrint projectes semblants a Roma i Portugal.
L’origen del nom del festival neix del so que fa l’ocell Ganga, gar-gar. És una espècie que habita a les comarques de Lleida i es troba en perill d’extinció. Maria del Mar explica que “vam voler fer la metàfora de l’ocell en perill d’extinció per fer una crida dels pobles petits que desapareixen”. Penelles és semblant a un Ganga, s’està despoblant i, d’alguna manera, el poble no vol passar a l’oblit i desaparèixer.
LA VEU DEL POBLE
El poble està molt content amb els murals i tots estan d’acord en que Penelles s’ha convertit en un bonic lloc per visitar. La coordinadora del festival comparteix paraules amb l’alcalde i expliquen que “de 450 habitants que som, hi ha entre 150 i 200 persones fent de voluntaries”.
L’any 2015, abans de la primera edició del festival, la gent del poble no estava gaire convençuda. L’street art es relaciona, normalment, amb aspectes negatius, amb una crítica contra el sistema, amb falta de dedicació i amb brutícia. Un veí del poble comenta que, al principi, molta gent es va tirar una mica enrere. Alguns dels comentaris del penellencs van ser “nos enbruten els carrers i les façanes”. El primer any ja es va veure d’una altra manera i el segon any ja es van cedir més façanes. Maria del Mar afegeix que “els que fan això de sol a sol (els artistes) no són uns yonkis”.
“Ara ens fotran unes pintades com allà al metro”
Comentaris del poble abans de la 1a edició
Josep Maria Ferrer Ortiz és un veí de Penelles que ha treballat tota la vida de pagès. Va néixer a una casa del poble ara fa 93 anys i l’ha vist canviar molt. Penelles és un poble en plena plana d’Urgell que s’està despoblant. “No hi ha jovent, van marxant cap a Barcelona perquè aquí no hi ha feina”, explica Ferrer. Ara, el poble s’ha convertit en un gran museu a l’aire lliure i la casa d’en Josep Maria va ser la primera en lluir un mural. Montserrat Buldó, ha viscut tota la vida a Penelles, “nascuda a Penelles, casada a Penelles i viscuda a Penelles”.
La Montserrat portava el bar del poble i comenta que “al fer el festival, s’ha notat molt l’ambient del bar, ha sigut un gran canvi sobretot els caps de setmana”. Afegeix que fins i tot, s’agobiava de tanta afluència de gent. “Entre setmana és un poble més, hi ha poqueta gent i molta gent gran” diu Buldó. Un altra veí, nascut a Lleida però fill de Penelles està molt content amb els colors i l’alegria que desprèn el poble.
Comenta, també, que li sembla que tothom està content que vingui gent i afegeix que no hi ha cap mural que no li agradi, “tots són molt personals i tenen el seu punt”. Els artistes del Festival Gargar se seleccionen a partir de diferents criteris, es busca un tant per cent a nivell local, estatal i internacional i, dins d’aquestes categories, es busquen diferents disciplines: escultura, pintura, grafiti, paper, fusta reciclada…
Les façanes que es pinten també es reparteixen segons la disciplina de l’artista. D’aquesta manera, el poble queda homogeni i equilibrat visualment. “La primera edició va ser molt dura, però crec que vam tenir un cop de sort i la feina feta va ajudar molt” afirma la Mar, coordinadora del festival. El cartell de la primera edició va ser d’alt nivell, van assistir artistes reconeguts com a millors grafiters d’Espanya. Fer una intervenció, per molts artistes, significa un gran salt qualitatiu a la seva carrera professional. Olga Cortadelles, artista local, afirma que “el Festival Gargar és molt important per internacionalitzar- se”. Els artistes que tenen diverses participacions són els més reconeguts. El festival uneix artistes i crea vincles molt forts. “Aprenem, ens ensenyem i ens admirem entre nosaltres”, comenta l’artista.
LA COMUNICACIÓ
La difusió en el mitjans de comunicació es va notar a partir de la segona edició. L’endemà del festival van anar-hi molts mitjans de nivell estatal i va començar a venir la gent. L’alcalde comenta que la setmana després del festival hi havia gairebé tanta gent com el cap de setmana del festival. El programa de TV3 “El Foraster” va venir a gravar un programa amb l’objectiu d’ensenyar el poble. En Quim Masferrer va comentar que “no hem vingut a fer publicitat dels murals, hem vingut a ensenyar el poble i la gent”, però es va veure obligat a parlar-ne. Durant la seva visita, va intentar començar un debat de la gent a favor i de la gent en contra del projecte, però no va trobar ningú del poble que parlés negativament dels murals.
Més endavant, el programa ‘Volando Voy’ de la Cuatro va voler gravar el poble i va ser gràcies al programa d’en Calleja que es va tornar a obrir el cinema El Kursaal. Els hi agradava la idea de reconstruir un cinema i el pressupost era assumible per a ells. “N’estem molt contents hem pogut obrir el cinema que estava tancat feia 14 anys”, comenta l’alcalde.
EL TURISME
El Festival del Món Rural ha sigut un bon incentiu per visitar el poble i conèixer el territori. Centenars de persones visitaven abans de la pandèmia, sobretot setmanalment, aquest indret que sorprèn per la quantitat i qualitat dels murals que llueixen en alguns edificis. Els negocis del poble han vist un canvi significatiu comparat amb els últims anys i l’ajuntament promou l’obertura de més serveis privats al poble. El turisme ha superat les expectatives i Penelles s’ha convertit en un gran centre turístic de la comarca. Tot i això, és poca la gent que va a Penelles per quedar-s’hi a viure. Hi ha poques cases al poble en venda però l’alcalde comenta que “no som partidaris d’omplir el poble ràpid de gent desarrelada”.
Penelles no ha estat excepció de patir els efectes de la Covid-19, però l’adaptació i readaptació en moments complicats han fet que, durant tot aquest mes de maig, i coincidint amb l’obertura del confinament comarcal, el petit poble de Penelles pugui rebre, un any més, artistes i turistes que vulguin gaudir de l’art en un entorn rural, i així seguir creixent i guanyant presència en el món cultural.
{{ comment.text }}