Ivet Malé i Judit Hernández, Vic
El 14 de febrer no és una data casual, l’Aliança Europea de Salut Sexual va escollir el mateix dia dels enamorats per no oblidar-nos que unes relacions afectives sanes també comporten relacions sexuals saludables. L’amor i la intimitat sexual tenen el mateix benestar i qualitat de vida de les persones.
És per aquest motiu que considerem molt important donar veu a les entitats com el Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS), que dona atenció específica als més joves, de caràcter preventiu-educatiu i assistencial. El seu objectiu principal és atendre i acompanyar als adolescents, als joves i al seu entorn, en el procés de creixement per afavorir la vivència d’una sexualitat positiva i responsable. Jordi Baroja, Director del CJAS, ens explica en detall les funcions del centre, la situació que està vivint l’educació sexual en aquests moments, el feminisme i els Drets Sexuals de cadascú.
Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats / Font: Betevé
Ens expliques detalladament la funció principal del CJAS?
El Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats té una funció assistencial, ja que atén a adolescents i joves fins als trenta anys respecte a temes relacionats amb la salut sexual de manera gratuïta, anònima i confidencial. Té una cartera de serveis relativament senzilla però hi ha un model basat en una perspectiva de drets sexuals i reproductius amb un enfocament de mirada feminista. També hi ha un model de salut sexual biogràfic, que intenta defugir de la mirada moral o la mirada biomèdica que observa la sexualitat com si fos una qüestió de riscos.
Com enfoqueu la sexualitat des del centre?
La nostra mirada de sexualitat és positiva a partir de les premisses anteriors. Nosaltres com a Centre Jove, pertanyem a l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, abans Associació de Planificació Familiar.
“La nostra mirada de sexualitat és positiva”, Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats
Tenim un vessant molt activista per fer avançar l’agenda respecte als drets sexuals reproductius, a part de donar un servei a tothom que entri per la porta, és intentar recollir i generar coneixement, tractant la vulneració de drets per fer un treball d’incidència política que pugui ser transformador. No tan sols per la gent jove que entra al centre, sinó per tota la població.
Hem vist que teniu un ventall molt ampli d’activitats…
Sí, com a activitats tenim el vessant assistencial però també fem moltes intervencions educatives. De fet, tenim una sala de tallers on venen molts grups d’instituts. Bàsicament, els programes són intervencions educatives grupals. A vegades són una sessió o dos, però ens agradaria que fossin més. Poden ser grups d’instituts, normalment 3r i 4t d’ESO, o bé corporacions amb situació més invulnerabilitzada.
Nosaltres, com a entitat, tenim més captada per buscar aquestes poblacions. Per tant, fem intervencions en situacions d’adolescents i joves en fracàs escolar, tutelats i tutelades en centres de menors… també reagrupament familiar, nois i noies que acaben d’aterrar a Catalunya, entre altres. Creiem que la mirada que els hi oferim des del Centre pot ser útil i interessant, aquest és el treball que fem en l’àmbit d’intervencions educatives.
També tenim una altra mirada molt important que és tot el treball amb professionals, perquè entenem que és on podem apalancar el canvi cap a una nova mirada i un nou treball. Per tant, també fem moltíssimes formacions per professionals tocant els nostres àmbits: des de com fer una entrevista individual a un adolescent, com tenir una mirada respectuosa amb la sexualitat, com fer intervencions grupals i també com treballar les violències masclistes.
Una parella / Font: Pinterest
Avui en dia, creus que falta una assignatura d’Educació Sexual als instituts?
Sí, ho creiem nosaltres i moltes entitats. També entenem que hi ha un cert consens en l’àmbit internacional: ho diu l’OMS, ho diu la UNESCO, que creuen de gran importància crear una assignatura de Salut Sexual als Instituts. Una altra cosa és el debat de si ha de ser una assignatura transversal o una assignatura obligatòria. Nosaltres creiem que d’entrada hauria de ser obligatòria i després, un cop estigues consolidada, plantejar com es podria transversalitzar en diferents matèries.
Entenem que l’escola ha de ser un lloc que permeti a tothom disposar de la mateixa informació, amb igualtat d’oportunitats. L’educació sexual als instituts és fa poc, tard i malament: pràcticament no es realitza en els centres educatius; es fa tard, en el segon cicle d’ESO, quan ja estan formades les maneres com ens relacionem (i fins i tot, hi ha molts joves que ja han iniciat les relacions sexuals compartides); i es fa malament perquè normalment són una o dues sessions, que no es pot parlar ni d’Educació Sexual. Sovint molt enfocades en el tema de riscos, es parla del preservatiu i poca cosa més..
Com plantejaries aquesta assignatura?
Nosaltres creiem imprescindible que no sigui una assignatura d’Educació Sexual qualsevol, sinó Educació Sexual basada en Drets, Feminista i basada també en evidències científiques, evidentment. Des de la primera infància, amb els continguts que es vagin afegint a cada edat: quan són més petits, treballar el coneixement del mateix cos, l’autoestima, l’assertivitat, i la negociació, per exemple. Tot això però, des d’una perspectiva que intenti desmuntar tota aquesta construcció social del gènere que tenim avui en dia. D’aquesta manera, a poc a poc, anant esglaonant amb els diferents continguts. De la mateixa manera, es permet garantir un accés igual per tothom i també, combatre desigualtats socials en Salut, ja que depèn de la formació que de cadascú, els indicadors de salut són molt diferents, com per exemple, les taxes d’embaràs adolescent o la utilització presentada de mètodes.
Considera que hi ha una falta d’informació i tabú sobre l’Educació Sexual en els adults?
Doncs sí, perquè els adults tampoc han rebut una educació des de la infantesa. La mirada de la sexualitat és una mirada des de la por i des del tabú, per tant entenem que no s’ha treballat en la població adulta i que per tant, faria falta un treball en educació sexual per també per a ells. D’entrada, per identificar tot allò que es relaciona amb el nostre context i que ens impossibilita viure una sexualitat de manera plena. Com és tota la mirada que hi ha, gairebé monopòlica, de l’heterosexualitat, quelcom que només està associat al coit, amb una sexualització molt important del cos de la dona i tota la mirada masclista… Aquests elements i molts d’altres fan que la mirada de la societat cap a la sexualitat estigui molt esbiaixada i evidentment faria falta educació sexual també en els adults. Bàsicament perquè també els adults, com tothom, tenim sexualitat i gaudin d’ella i del nostre sexe. Així doncs, com més informació tinguem serà molt millor per les nostres vides.
Una parella al llit / Font: Pinterest
Quines mesures s’han de prendre per tenir una vida sexual saludable?
La primera mesura és tenir una informació adequada en relació als drets de cadascú. Això és molt important: jo he de ser coneixedor dels drets i per tant, si reconec alguna vulneració de drets, poder-los anunciar. Qualsevol mirada que tingui a veure amb la meva sexualitat que parteixi del paternalisme, la condescendència, l’esbroncada, aquesta mirada de judici que es fa cap a la societat, especialment cap a la població més jove doncs és evidentment un obstacle important.
Per tant, una de les primeres mesures que s’hauria de prendre seria un reconeixement de drets; una altra, intentar canviar el paradigma actual, que és un paradigma molt biomèdic i només se centra en els riscos, sense contemplar el tema afectiu, és a dir la part afectivosexual, sense entendre que al final la gent té dret a poder decidir sobre la seva vida sexual i poder viure una sexualitat positiva.
“Això és molt important: jo he de ser coneixedor dels drets i per tant, si reconec alguna vulneració de drets, poder-los anunciar” Jordi Baroja, director del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats.
Aquests elements són clau. Evidentment, tot això acompanyat amb serveis de salut sexual que es corresponguin a cada cicle de l’edat, no pot ser el mateix per un adolescent que una persona gran i tampoc és el mateix el moment més reproductiu, que el moment d’anticoncepció.
En qualsevol cas, els serveis han de ser amigables i accessibles per tota la població. També absolutament inclusius, que puguin entendre la diversitat sexual i la diversitat funcional. Tots aquests elements ajudaran a configurar la vida sexual saludable i sobretot, defugir del llenguatge de la por, del risc i defugir d’intentar decidir pels altres quina vida sexual ha de tenir, com s’han de protegir i de quina manera ho ha de fer.
Quins són els millors mètodes anticonceptius?
No hi ha millors o pitjor mètodes, cada persona hauria de poder decidir quin és el mètode que millor li convé al nivell de vida en què es trobi i com vulgui viure la seva vida sexual. Sí que hi ha mètodes que són més eficaços que altres, però això no vol dir que necessàriament siguin millors.
Sí que hi ha alguns mètodes que desaconsellem i que d’entrada, no els considerem ni mètodes. Per exemple, la marxa enrere perquè és una tècnica que no només produeix embarassos perquè és molt poc fiable, sinó que sabem que no funciona ni tan sols de cara al plaer. Pel que fa a la resta, tots poden ser perfectament vàlids, amb un acompanyament en què tothom ha d’estar informat en relació a tots els mètodes i no hem de decidir per ningú. La mirada és que qualsevol persona pugui triar en funció del que desitgi.
Quins mites us arriben sobre Salut Sexual?
Nosaltres dediquem un taller exclusivament a parlar de mites sobre salut sexual, molt diferents entre ells. Parlem que la sexualitat que viuen els joves és com un gegant amb peus de fang. Per una banda, tenen moltíssima informació de diferents pràctiques sexuals que poden haver vist al porno, revistes, d’haver-ne parlat o a internet. Però d’altra banda, hi ha un desconeixement molt important sobre el seu propi cos que genera molts mites, sobretot per part de les noies, en què hi ha un dèficit de coneixement i d’autoexploració. Això és causat, sobretot, per com s’ha construït socialment el gènere, en què sembla que el plaer no ha estat tan autoritzat per les dones.
Hi ha molts mites en relació al cicle menstrual, molts mites a les primeres vegades i a la ruptura de l’himen, la virginitat i el dolor en les relacions sexuals. També hi ha molts mites vinculats a pràctiques que no siguin la coitosèptica, la penetració vaginal. Aquests serien els mites més generals, però també hi ha una col·lecció de mites respecte als mètodes anticonceptius i “la pastilla del día después”.
També n’hi ha molts sobre les persones que viuen una sexualitat no normativa des de qualsevol diversitat sexual, a la mateixa sexualitat de les dones (és diferent, el desig sexual de les noies és inferior).
{{ comment.text }}