Alex Durán i Josep García
Els futbolistes espanyols que juguen a la Lliga Santander estan traspasant les fronteres futbolístiques i cada cop veuen amb millors ulls probar altres campionats europeus. La Premier League s’ha convertit en la competició domèstica més atractiva pels futbolistes espanyols a causa d’un volum d’ingressos que duplica els de la lliga espanyola, en part gràcies a les marques, patrocinadors, fans i, sobre tot, la igualtat entre els equips que la componen.
Això ha suposat un èxode de futbolistes de La Lliga espanyola cap a la Premier League. Fins a un total de 37 jugadors espanyols es troben en equips de la Premier League. Un dels clubs amb més jugadors d’aquí és el Chelsea, que té a les seves files sis futbolistes espanyols. De totes maneres, és una dinàmica molt comuna dels jugadors espanyols, que també compta amb 14 futbolistes del país a la Serie A i 10 a la Bundesliga.
Contrasta molt amb la rebuda de futbolistes de les tres lligues a l’espanyola, i alguns amb molt poca importància. Pels 37 futbolistes espanyols que trobem a la Premier, només hi ha un anglès a la Lliga Santander que és l’atacant del Girona Patrick Roberts, que a part és cedit. Italians només es troben 4 que són Bonera i Sansone, del Villarreal, Verde del Valladolid i Longo del Huesca. I alemanys només hi ha tres que són Ter Stegen del Barça, Kroos del Madrid i Eckert del Celta. Com a conclusió, som més exportadors que les altres lligues i menys importadors de futbolistes de lligues europees.
Segons Dani Cervigón, periodista de Kaiser que ha tractat l’èxode de futbolistes a lligues europees, aquesta costum va començar durant la crisi econòmica a Espanya, que va suposar un punt d’inflexió per als futbolistes de poder anar a l’extranjer a ingressar més diners i tenir millors salaris. No només això, ja que els clubs espanyols també es trobaven amb deutes i havien de vendre futbolistes. Un altre possibilitat que senyala Cervigón, és el que ell esmenta ‘efecte Michu’. És a dir, futbolistes de clubs humils i amb poc caixet a La Liga. Michu va ser el primer en triomfar al Swansea, i a partir d’aquí els clubs extranjers van veure una bona oportunitat per a endur-se jugadors amb bona relació qualitat-preu.
La lliga anglesa genera 3.222 milions d’euros en ingressos gràcies als drets de televisió, en canvi, a La Liga no arriba als 1.300 milions. A la lliga espanyola els drets televisius se’ls reparteixen majoritàriament entre Barça i Madrid, que són els únics de la competició que superen els 100 milions d’euros en ingressos per televisió, amb 178 i 165,3 milions respectivament. L’Atlético és l’equip que més s’hi apropa als dos grans, però la resta es reparteix la resta del pastís de forma desproporcionada. En canvi, a Anglaterra el repartiment es produeix de forma molt més equitativa. La igualtat entre els equips de la part alta de la taula i dels clubs que es troben en la zona baixa és el fet que fa de la Premier League la competició més atractiva per la televisió.
{{ comment.text }}