Joan Muñoz i Arnau Moya. Vic.
Aquesta passada matinada s’ha donat per iniciada la campanya electoral de cara a les eleccions generals del pròxim diumenge 28 d’abril. Aquests comicis poden marcar un abans i un després en la història d’Espanya. Per primer cop, l’extrema dreta, representada en VOX, pot entrar amb força al Congrés dels Diputats i jugar un paper clau en la formació del govern. Amb el PSOE com a favorit segons l’última enquesta del CIS, Pedro Sánchez podria consolidar-se a La Moncloa. Així doncs, amb aquest escenari tan variat i curiós, les urnes jugaran un paper clau amb la ciutadania com a protagonista essencial.
La fragmentació de la dreta, amb tres partits (PP, C’s i VOX) lluitant per situar-se com a referent, fa que cada vot sigui important, sobretot en algunes circumscripcions electorals. La Constitució estableix que els membres del Congrés són escollits per sufragi universal. Els diputats s’escullen mitjançant un escrutini proporcional plurinominal amb llistes tancades en cada circumscripció. Avui dia, existeixen 52 circumscripcions electorals, que es corresponen amb les 50 províncies, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
Segons la llei electoral, cada província té garantit un mínim de partida de dos escons. Les ciutats de Ceuta i Melilla en tenen un. D’aquesta manera, queden ja assignats 102 escons. Els altres 248 diputats s’assignen de manera proporcional a la població. Per exemple, en les eleccions generals de 2016 va haver-hi un rang des de 2 diputats a la província de Sòria, fins a 36 a la província de Madrid.
Un sistema injust?
El pròxim dia 28, els partits que no superin el 3% dels vots a cada circumscripció no tindran opció a aconseguir cap diputat. Encara això, la distribució d’escons no és proporcional. Per dur a terme el repartiment s’utilitza el sistema D’Hondt, un mètode de Mitjana major. Aquest mètode s’ha qualificat, per molts, d’injust. I és que a cada província, el nombre de vots necessaris per aconseguir un diputat és diferent, és a dir, cada vot no té el mateix valor. A les darreres eleccions del 2016, un escó a Madrid costava 96.272 vots, mentre que a Sòria, 24.809 vots. Així doncs, segons la nostra situació geogràfica i demogràfica, el valor del nostre vot és diferent.
Molts partits polítics han manifestat la necessitat de modificar la llei electoral. Nacho Martín Blanco, diputat de Ciutadans al Parlament, ha assegurat que cal reformular-la. D’altra banda, el politòleg català, Josep Maria Reniu, també aposta en aquest sentit: “Portem 40 anys de sistema democràtic, ja és hora de canviar el sistema electoral”. El repartiment d’escons per circumscripció no és just. Així doncs, la situació ideal seria aquella en la qual cada circumscripció tingués un nombre d’escons proporcional. La part negativa d’aquest mètode és que les províncies menys poblades podrien quedar marginades del procés democràtic.
{{ comment.text }}