Núria Perera i Ester Puigdellívol
El Museu Episcopal de Vic fa una important aposta per ser un referent en l’art medieval en l’àmbit europeu. La institució estrena nova marca: “MEV, Museu d’Art Medieval”, que posa l’accent en l’espectacular col·lecció d’art romànic i gòtic.
L’objectiu és facilitar l’interès per l’art de l’edat mitjana a tot tipus de públics, gràcies a que el Museu compta amb art tant a l’interior, amb les obres, com a l’exterior, amb el campanar romànic de la Catedral, visible des d’una gran finestra vertical just a l’inici de l’exposició Recorregut Medieval.
“Recorregut Medieval” és una visita guiada, d’una hora de durada, que ofereix el Museu Episcopal de Vic, els dissabtes i els diumenges a les 12:00 hores. A través d’obres de les èpoques del romànic i el gòtic, l’usuari es pot transportar a l’edat medieval, i recorre totes les respectives etapes. L’exposició no es tracta només des d’un punt de vista artístic, sinó que combina explicacions sobre art amb aquelles que són culturals.
Pintura i escultura romànica: s. XII – XIII
Abans d’endinsar-nos a l’exposició en sí, primer cal situar el seu context històric, en aquest cas, en l’època romànica (s.XII-XIII), i, posteriorment, romànica (s.XIV-XV).
Per començar, ens situem al segle XII amb, en què la representació més comú dels absis i les esglésies romàniques era el Crist Pantocràtor, envoltat sempre dels quatre evangelistes. No obstant, a meitats de segle comença a aparèixer la devoció per la Mare de Déu. Devoció que va en augment i causa que aquesta sigui representada en molts dels absis, frontals d’altar i amb escultures de moltes de les esglésies de Catalunya.
Els autors d’aquesta època signaven les obres de manera anònima. Vic és una de les ciutats on molts d’ells treballaven i traslladaven els seus tallers, ja que duien a terme l’ofici en ciutats no hi havia una seu episcopal. A la sala principal de l’exposició es pot veure una de les col·leccions més representatives de frontals d’altar de l’època romànica. és el cas del Frontal d’altar de Sant Martí de Puigbò. Es tracta d’una pintura al tremp sobre fusta de pi, provinent de l’Església de Sant Martí de Puigbò, a Gombrèn, comarca del Ripollès.
Encara al segle XII, però ja a finals, va aparèixer un nou corrent estilístic anomenat 1200, i es va estendre fins a mitjans del segle XIII. Aquest corrent es va introduir a Catalunya, de la mateixa manera que a la resta d’Europa.
L’estil 1200 es caracteritza per l’ús de formes ondulades i suaus. Va arribar a Catalunya des de Sicília i Venècia, durant l’època històrica de la dominació de l’imperi de Constantinoble. El Museu Episcopal de Vic, a l’exposició, en conserva l’altar de Lluçà.
L’Altar de Santa Maria de Lluçà es tracta, com l’anterior obra, d’una pintura al tremp. Prové de l’Església del monestir de Santa Maria de Lluçà, a la comarca d’Osona. Al frontal hi ha la Verge amb l’infant Jesús envoltat d’àngels i les escenes de l’Anunciació, la visitació, l’Epifania i la fugida a Egipte. Als compartiments laterals es pot observar la coronació de la Mare de Déu.
Considerat l’obra mestra de l’art català de l’etapa artista en qüestió, marca la transició de l’estil i l’època romànica cap al nou estil gòtic: per exemple, la que la creu de l’altar és obra del mateix mestre, ara bé, cronològicament és posterior a l’estructura sencera, ja dins del primer estil de gòtic.
Pintura i escultura gòtica s. XIV-XV
Canviem d’estil i ens endinsem al gòtic, aquest nou corrent estilístic prové de França i es va estendre des del 1275 fins l’any 1350. Aquest estil es caracteritza bàsicament per la importància de del dibuix lineal per sobre del color. En general son obres anònimes produïdes als centres episcopals de Vic i la Seu d’Urgell.
A partir de l’any 1420 comença la segona etapa del gòtic que es va estendre fins el 146, es caracteritza per la utilització d’una gamma de colors més suaus i una visió més humanista dels personatges que hi apareixen. Comencen a aparèixer detalls molt cuidats en les obres.
Una de les obres que trobem en el museu que més es destaquen els detalls és la Mare de Déu de Boixadors. Les verges gòtiques són més tendres i empàtiques que les de romànic. En aquesta escultura veiem com Jesús esta jugant però alhora fa un gest com coronant a la Mare de Déu, que simbolitza que és la reina de l’univers.
Comparació amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)
El MNAC de Barcelona, el Museu Episcopal de Vic i el Museu Metropolità de New York són els tres museus més importants d’art català del món. A New York han arribat moltes obres del romànic català, les més apreciades són una cinquantena de capitells de l’abadia benedictina de Sant Miquel de Cuixà. En centrem ara, però, en els altres dos museus catalans. En els dos museus trobem una gran exposició d’art romànic del segle XI fins al XIII.
El MNAC de Barcelona hi trobem el conjunt de pintures murals i retaules pintats més gran d’Europa. També hi trobem escultura en pedra i fusta on destaquen davallaments i les majestats. En aquest museu també s’hi pot veure orfebreria, metalls preciosos treballats i amb diferents formes.
En el Museu Episcopal de Vic hi trobem un llarg recorregut cronològic que ens porta a visitar les diferents col·leccions d’escultures i pintures mestres d’art romànic i gòtic català. També s’hi pot trobar arqueologia, orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica. A més, el Museu episcopal està dissenyat perquè des de dins també es pugui veure l’arquitectura romànica de Vic amb les vistes al campanar.
Per tant, veiem que aquests dos museus es complementen l’un amb l’altre, ja que tots dos gaudeixen d’unes col·leccions espectaculars pel que fa a l’art romànic. A cada una de les visites guiades per aquestes exposicions sempre acaba sortint el nom de l’altre museu, perquè són els dos museus més importants d’art català del món, juntament amb el Metropolità de New York.
Entrevista a Ivet Aligué Coma, guia de la visita
El recorregut del museu té la opció de fer-lo amb un guia, qui explica les obres i la seva relació amb l’art romànic i cultura, dins el context històric pertinent. Ivet Aligué és una de les noies que fa de guia en el Museu Episcopal de Vic i ens ha respòs a unes preguntes en relació a Vic i al museu.
P: Com creus que ha influenciat la vida medieval a la ciutat de Vic?
R: A influenciat molt en el sentit a nivell cultural i intel·lectual, perquè el fet de que el medieval tingués tan el centre educatiu, el Bisbat, i de culte aquí a Vic ha causat que després és fes la biblioteca del bisbat i això ha creat un centre cultural que s’ha mantingut durant els anys. Ha influït en que Vic sigui un nucli més aviat artístic i intel·lectual en contes de ser més obrer o pagès.
P: Quina obra de les que s’expliquen a la visita guiada agrada més als visitants del museu?
R: L’altar de Santa Maria de Lluçà, perquè normalment la gent es fixa molt en la part que s’explica i pels infants es divertida perquè explica la història del Nadal i també xoca una mica que els tres reis no siguin com els entenem. També hi ha molts visitants que es fixen molt amb els laterals, ja que hi ha detalls que semblen gairebé contemporanis.
{{ comment.text }}