El Vallès, motor industrial de Catalunya, ha de tenir un paper estratègic en la recuperació econòmica i el canvi de model productiu

El procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030” es va posar en marxa el juny de 2020 recollint l’herència de més de 30 anys de plans estratègics a Barcelona. Avui, per primera vegada, es treballa en un pla per a la regió metropolitana, tenint en compte que és el territori on es desenvolupa de manera quotidiana la vida del gruix dels més de cinc milions de persones que l’habiten.

Prendre la regió metropolitana com a referència no és només el més coherent, sinó que és el més convenient per a les ciutats i pobles que la configuren i per al conjunt del país.

En primer lloc, perquè els principals reptes als que s’enfronten els nostres municipis transcendeixen clarament les fronteres administratives. En segon lloc, perquè en parlar de regió metropolitana ho fem d’un territori complex i molt divers, que obliga a pensar i definir com potenciar el policentrisme urbà i les relacions amb els espais naturals i rurals. També perquè hauria de ser una manera de fer tothom partícip de decisions estratègiques que se solen prendre des del nucli de la metròpoli, però que afecten de ple al conjunt, com ara la zona de baixes emissions (ZBE), les regulacions sobre l’habitatge o la descongestió turística, per citar-ne només algunes.
El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, organització que aplega centenars d’institucions i organitzacions de la metròpoli, en tant que encarregat d’impulsar el procés “Barcelona Demà”, hi ha posat en el centre la reducció de les desigualtats socials i territorials en el context de l’emergència climàtica.

Des del punt de vista social, les actuals dinàmiques demogràfiques i residencials metropolitanes, molt vinculades a la crítica situació del mercat de l’habitatge, posen en risc la capacitat d’actuació de molts municipis. L’alliberament dels peatges recent o l’emergència del teletreball també són factors que hi incideixen, i dels quals caldrà seguir-ne l’evolució. Però tots aquests elements, com tants d’altres, tenen una cosa en comú: es desenvolupen amb força a Barcelona i el seu entorn més proper i s’expandeixen ràpidament a territoris com el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, que hi han de fer front amb eines molt més febles que les dels municipis de l’AMB. Cal tenir en compte, per exemple, que mentre l’AMB està elaborant un nou Pla Director Urbanístic, els territoris metropolitans que en queden fora continuen a l’espera de l’activació dels instruments de gestió, seguiment i avaluació del Pla Territorial aprovat el 2010.

El Vallès, motor industrial de Catalunya, ha de tenir un paper estratègic en la recuperació econòmica i el canvi de model productiu metropolità. Per aconseguir-ho, cal que aquesta idea vagi més enllà de les declaracions i tingui el seu reflex en la inversió en infraestructures per millorar el servei de transport públic, el suport a la transició verda i digital del teixit industrial i la seva connexió amb el sistema educatiu o la dinamització dels centres urbans en termes d’habitatge assequible i vitalitat comercial i de serveis. Els tan esperats fons de recuperació europeus hauran de tenir molt en compte el caràcter estratègic de la indústria alimentària o de l’audiovisual, entre d’altres.

És per això que considerem que el Compromís Metropolità 2030, que esperem que vegi la llum la primavera vinent, és una oportunitat per a les dues comarques vallesanes de fer sentir la seva veu i participar de l’estratègia de futur per al territori metropolità. I és en aquest sentit que n’esperem la implicació de les seves institucions i entitats.