ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Davi Álvarez, de 53 anys, és l’amo de la Mel dels Erms, a Sant Pere de Vilamajor, president d’Apicultors Ecològics Associats i president de la territorial de Barcelona del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)
Per què es va fer apicultor?
Originalment jo era lampista i tenia una empresa d’instal·lacions, amb 15 operadors treballant amb mi, fins que a la crisi del 2008-2010 em vaig arruïnar. Aleshores tocava reinventar-se.
I per què les abelles?
Sempre he sigut de pagès. He viscut a Sant Pere i la meva família ha tingut masia i restaurant. El camp l’he tingut molt a la vora. I meu germà em va regalar un llibre d’apicultura el 2013 i la veritat és que vaig començar a llegir-lo i no entenia res. Em neguitejava no saber del que parlava i al 2015 vaig fer un curs d’apicultura a la Universitat de Barcelona que feia el professor Jaume Cambra. Aleshores, entre feineta i feineta de lampista, al 2017 ja em vaig fer apicultor professional.
Vostè fa mel ecològica. Com és això, si les abelles volen on volen?
[Riu] És la pregunta que em fa tothom. És molt senzill. Les abelles tenen una zona de pecoreig, o sigui, una zona de treball, que pot arribar a uns sis quilòmetres, tot i que el seu àmbit més normal són tres quilòmetres des dels ruscos. A partir d’un programa del Ministeri d’Agricultura, sabem com són parcel·les, les finques, els boscos, les muntanyes, els camps… Marques on són els teus ruscos, traces aquests sis quilòmetres de diàmetre i controles amb el programa com són els camps que treballen les abelles, si són camps d’agricultura convencional o són camps ecològics.
I on són els seus ruscos?
En tinc a diversos llocs. En tinc al Penedès, en tinc al Parc Natural de les Guilleries, en tinc al Parc Natural del Montseny, en tinc a Planoles, al Pirineu, en tinc també a Lleida… i també tenim un acord amb un company a Andalusia que també és apicultor ecològic.
Les abelles fan transhumància, oi?
I tant. Per això tinc tants llocs per als ruscos. Ara, per exemple, les que teníem a la zona del Bages i el Penedès, que estaven fent el romaní, ara ja les hem pujat a fer el castanyer, a les Guilleries. I les que han quedat al Penedès, a Sant Quintí de Mediona, les portarem d’aquí a pocs dies al Pirineu, a Planoles.
Les abelles, com les papallones, són marcadors mediambients excel·lents. Noten el canvi climàtic?
Molt. Porto amb ruscos des del 2015 i fins i tot en aquests 10 anys ho hem notat. L’abella, com molts altres insectes, està patint una regressió bastant gran pel canvi climàtic i, lògicament, és molt, molt, molt preocupant. I hi intervé també el tema dels pesticides que es fan servir a l’agricultura convencional. Això també dona molts problemes als nostres animals, tant a l’abella de la mel com a l’abella solitària, com a la resta de pol·linitzadors. I el que estem notant moltíssim és el solapament de les floracions. Quan vaig començar, les floracions ja havien canviat, m’explicaven els companys apicultors més grans. Però és que el fenomen va a més. Per exemple, aquest any, flors que sortien al mes de febrer estan sortint al mes d’abril, juntament amb flors que sortien al mes de maig. A propòsit del clima que fa, les plantes busquen el seu millor moment de floració. Aquests febrer va arrencar amb un romaní que estava molt malament, molt tocat de tres anys de sequera. Doncs les pluges del febrer el van reanimar una mica, però, el bruc, aquí al Montseny, que és una flor que normalment floreix entre mitjans de febrer i principis de març, aquest any ens ha sortit al mes de maig. Aquest any se’ns estan ajuntant floracions que haurien d’anar esgraonades. O sigui, comença el romaní, a continuació ve la farigola i després la botja, l’acàcia, el castanyer… Doncs aquest any estem tenint floracions més llargues i les flors se solapen entre elles.
{{ comment.text }}