ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
Marina Navarro, de 18 anys, i Ivan Nadal, de 53, representaran Espanya a l’Stockholm Junior Water Prize, el ‘Nobel júnior de l’aigua’, amb un treball sobre les tortugues babaus i la contaminació marina per plàstics.
D’on els ha vingut l’interès per estudiar les tortugues babaues?
[Marina Navarro] És el meu treball de recerca de Batxillerat i el que volia sobretot era estudiar alguna cosa relacionada amb el Mediterrani i la biologia marina. I em va sorgir l’oportunitat de treballar amb el CRAM, el Centre de Recuperació d’Animals Marins. Les tortugues babaues són un gran bioindicador de la salut del Mediterrani.
També ha estudiat l’estat de platges catalanes amb relació als plàstics…
[M.N.] A les tres platges que he analitzat, hi havia gran quantitat de materials plàstics, però crec que s’haurien de fer moltes més mostres a moltes més platges per treure conclusions més fiables.
[Ivan Nadal] El problema d’aquest tipus de treballs és que són treballs molt lents. I el treball de recerca (TR) de Batxillerat té uns límits, tot i que la Marina no ha parat en aquests dos anys, perquè va començar abans del que és normal. Hem tingut la sort de treballar amb el CRAM i amb la facultat de Química de la Universitat de Barcelona. I la conclusió a la qual arriba el treball és que la presència de plàstics afecta diferents etapes en la vida de les tortugues. Queda clar que la influència dels microplàstics és més important a les tortugues petites o joves i, a mesura que es fan grans, els afecten macroplàstics com les xarxes o les bosses.
[M.N.] Al CRAM conserven fragments dels plàstics que troben que han ingerit les tortugues i nosaltres els vam fer analitzar a la facultat de Química per determinar de quin tipus es tractava.
[I.N.] Aquesta també és una de les aportacions del treball, l’anàlisi química de les mostres del CRAM.
[M.N.] Hem analitzat una seixantena de mostres.
Les tortugues confonen els plàstics amb l’aliment?
[M.N.] Vam fer un estudi més etòlogic sobre el comportament de dues grans tortugues del CRAM que es diuen Massagran i 4×4.
Massagran i 4×4 és com es diuen aquests animals?
[M.N.] Sí. Vam utilitzar quatre bidons, de color vermell, blau, blanc i negre i es tractava de veure com es comportaven, quines interaccions tenien amb cada bidó. A part del bidó blau, que ja el coneixien, el segon amb el qual més interaccionaven va ser el blanc.
Ara els tocarà anar a Estocolm per defensar el treball que ha guanyat la fase a Espanya. Què esperen trobar a la final mundial?
[I.N.] El que li dic a la Marina és que gaudeixi perquè serà una oportunitat única. Es tracta de defensar treballs relacionats amb l’aigua de qualsevol àmbit. La Marina ha fet un treball d’ecologia marina i pot arribar a tenir èxit. Crec que la innovació que porta aquest treball pot ajudar que sigui valorat molt bé. Però no parlo de guanyar o no, perquè allà els nivells són molt i molt alts.
Al vostre treball es parla de l’evidència que el mar Mediterrani és ple de plàstics. Encara que no tinguin la solució màgica, què pensen que s’hauria de fer?
[M.N.] La quantitat de plàstics que hi ha al Mediterrani és per preocupar-se molt. I n’hi ha tants que, per aturar-ho, es tractaria de substituir-los per un altre material biodegradable o, simplement, parar d’utilitzar plàstics. A mi em sembla que això seria la solució més fàcil i més eficient. La cosa és conscienciar la població de la problemàtica i que, a poc a poc, es pugui millorar, que no acabin tants plàstics als mars, i sobretot al Mediterrani, que és el nostre.
[I.V.] El treball de la Marina és molt potent a l’hora de comunicar aquesta urgència de fer alguna cosa.
{{ comment.text }}