VIATGE AL FONS DE LA COVID
Abraham Contreras, de 65 anys, és un dels tres pastors del consell de l’església evangèlica de Can Mònic, a Granollers. Acaba de jubilar-se com a educador del centre ocupacional de la Fundació Vallès Oriental.
Les restriccions als centres de culte han anat endavant i enrere. Com us han afectat?
En els moments de confinament, és clar, ens va afectar que no podíem fer les nostres cerimònies de manera presencial. Ara ja fa temps que hem recuperat la presencialitat i mantenim el que diu la Generalitat, ara mateix el 70% de l’aforament. El nostre local és gran i hi cabem bé. Però pel que fa a l’assistència, hi ha una part de la feligresia, sobretot la gent gran, que ho miren des de casa. Cada culte que fem el gravem i el tenim a un canal de Youtube per a les persones que no poden venir.
El dret i la llibertat de culte s’ha sobreprotegit pel que fa a les restriccions per la covid?
No t’ho sabria dir. La situació ha estat i continua sent excepcional i nosaltres complim el que ens diuen les autoritat sanitàries. Com a església de Can Mònic, lliurem aliments un cop al mes a gent que ho necessita i ara mateix no, però en moments concrets ha vingut la policia per vetllar perquè es complissin les normes de seguretat contra els contagis.
Ha crescut la demanda d’ajuda material dels vostres fidels?
La veritat és que sí. Lliurem aliments a unes 70 famílies que ja venen amb el justificant dels serveis socials dels ajuntaments de Granollers o les Franqueses. I ara ens adonem que hi ha més famílies del barri que no pas les que hi havia abans.
Els fidels evangelistes mediten sobre la Bíblia ells mateixos. Quines reflexions li han cridat més l’atenció?
És veritat que nosaltres no condicionem mai que algú reflexioni sobre la Bíblia i que ho comparteixi amb la resta de feligresos. Fa un any, els missatges de consol eren els que ens feien pensar més, sobretot a partir de les paràboles de Jesús. I aquest any la veritat és que sembla que tornem a la normalitat. La Bíblia és molt variada i ja no ens concentrem tant. Però ni són reflexions dramàtiques ni missatges apocalíptics… Sobretot treballem la part pràctica, la del servei als demés, l’exemple de la vida de Jesús.
Quina part de la Bíblia l’inspira més a vostè amb tot el que passa?
Enmig d’una pandèmia o de qualsevol altra catàstrofe que pugui passar, hem de confiar en l’esperança que ens dona la paraula de Déu. O sigui, que la nostra vida no s’acaba aquí, que hi ha alguna cosa més. Però sobretot també en el fet de la presència de Déu, el fet de poder acudir a ell, de poder tenir una relació personal amb Ell. Tot això dona confiança per creure que la vida ha de continuar. Que res no s’acabi amb la mort et dona perspectiva per pensar en els altres, a no ser negatiu amb el que passa. Tot el que està passant és terrible, però no hem de dramatitzar.
La pandèmia pot ser un càstig diví?
No ho crec, que sigui un càstig diví. Mirem-ho d’una manera més àmplia: molt del que està passant, ara i abans, és producte de la mà de l’home. Com tractem la natura i el planeta té molt a veure amb la virulència de la covid. Aquesta pandèmia no és cap càstig diví, és conseqüència de la petjada humana. En aquest sentit, analitzem el que passa en l’àmbit econòmic, amb les diferències tan grans que hi ha entre persones. Per què hi ha tanta gent que ha d’emigrar? Per què hi ha pocs països rics i molts països pobres? Aquí la responsabilitat jo la dono a l’ésser humà, sigui del país que sigui.
Com s’imagina d’aquí a un any?
Fa uns mesos que faig de pastor i hi estaré quatre anys. Tinc 65 anys i entenc que ha d’entrar gent més jove. Sigui pastor o no, d’aquí a un any voldré continuar. Jo vaig conèixer la Paraula de petit, en una llar evangèlica, i si crec en Déu és pel testimoni de la meva família.
{{ comment.text }}