La sentència afirma que “no s’han pogut obtenir elements determinants que permetin acreditar que l’acusat es va exhibir davant d’uns nens, ensenyant els genitals i amb ànim libidinós i atemptatori contra la seva identitat sexual”. Alonso s’enfrontava a una pena de nou mesos de presó i una multa econòmica que havia demanat la fiscalia. La defensa del rector de Lliçà de Vall en va sol·licitar la lliure absolució en el judici que es va fer aquest setembre als jutjats de Girona.
En declaracions a EL 9 NOU, mossèn Valentí Alonso fa una valoració positiva de la resolució judicial. “Sóc innocent, no hi ha cap dubte. Quan m’he pogut explicar s’ha vist molt clar que allà no hi havia cap fet delictiu. Al final, la veritat és el que s’imposa per molt que es volgués construir una calúmnia”, explica. “L’únic que vaig fer va ser orinar a la platja. És un acte incívic i ja vaig demanar perdó”, comenta Alonso, que patia problemes d’incontinència urinària.
La sentència recull que no hi ha “cap testimoni” que expliqui que “hi havia nens i, sobretot, en el lloc concret de la platja, davant d’aquest senyor –Valentí Alonso– i propers a ell. Simplement, només es pot suposar que hi podrien ser atès que era una zona amb gronxadors i no era molt tard”. Aquest és un element clau, segons el mateix Alonso. “No hi ha hagut cap testimoni fora de la denunciant. A cinc metres, tens el teu fill i algú que li està fent alguna cosa i saltes”, diu.
A més, el text parla de les contradiccions que es van donar en les declaracions de policies locals i Mossos. També té en compte la “falta de concreció” i els “dubtes” de la policia a l’hora de descriure els fets. Al mateix temps, però, el text afirma que no s’entén que Alonso, quan va ser aturat pels Mossos, que li van dir que se l’acusava d’exhibicionisme, “simplement negués els fets”. “Podria admetre’s que li fes cosa explicar el seu problema però el que no s’entén és que davant la seva detenció per exhibicionisme no intentés donar una explicació, que qualsevol persona raonable hauria donat, per la naturalesa de l’acusació, que més vergonya li hauria de fer”, escriu la magistrada a la sentència.
Tot i l’absolució, la resolució judicial qualifica de “certament dubtosa” la versió donada pel capellà davant de la jutgessa. Alonso va explicar que pateix problemes d’incontinència urinària i que, mentre passejava pel passeig marítim de Sant Feliu de Guíxols, va sentir la necessitat d’orinar. Va veure unes roques al fons de la platja i es va dirigir cap a elles però no hi va poder arribar i va acabar miccionant a tocar de les escales, ja a la sorra. La resolució judicial recorda que el capellà va explicar que abans d’orinar va comprovar que no hi hagués nens i que si n’hagués vist, no ho hauria fet. Això “resulta cridaner, ja que si era una necessitat incontenible com diu, no podria haver-ho evitat i, a més, no té sentit que comprovés res perquè estava en una urgència”, afirma la sentència. I afegeix que “és difícil determinar si l’acusat es va baixar els pantalons davant dels nens ja que, tot i la claredat del testimoni de la denunciant, no el va poder veure, només suposar-ho pels gestos que va poder observar”.
