De fet, l’any 1983 encara no hi havia l’escola de Mollet i ell, juntament amb els prop de 300 companys de promoció, es van formar a l’escola de l’avinguda Pearson, a Pedralbes, a Barcelona.
Cervantes, que ara viu a Montornès, va entrar al cos als 26 anys i ha passat per diverses destinacions. Ara treballa en el grup que atén ordres que vénen dels jutjats, per exemple, localització de persones, citacions, cerca de persones que tinguin un perfil determinat per participar en rodes de reconeixement… I també fa tasques de suport a l’Àrea Bàsica Policial (ABP) de Mollet quan cal. Abans havia estat a Ferrocarrils de la Generalitat, al Palau de la Generalitat, a seguretat ciutadana de Barcelona, a la presó de Quatre Camins i al grup de menors.
Els principis van ser complicats, especialment perquè hi havia pocs efectius i una certa inconcreció sobre les seves funcions. De fet, Cervantes va viure el procés de canvi de funcions dels Mossos que, quan ell va començar, depenien de la Diputació i feien només feines de vigilància d’edificis oficials o personalitats. De mica en mica, es van anar ampliant les funcions i admet que els va agafar per sorpresa. “Al principi havíem de fer una mica de tot. Sabies quan entraves, però no quan acabaves la jornada. Ens preguntàvem què era això de la policia autonòmica perquè nosaltres havíem atès a una convocatòria de Mossos d’Esquadra. Ho vam haver d’aprendre una mica a corre-cuita. Vam començar sense saber res de res, sense experiència”.
En aquest sentit, destaca com ha canviat el cos des dels primers anys. “Ara és una policia especialitzada, estic segur que des del punt de vista informàtic és de les millors del món. En el tema científic estem considerats de les millors policies del món i com a policia de carrer jo li donaria un aprovat molt alt”.
En tres dècades de servei, Cervantes ha tingut la sort de no haver de disparar la seva arma reglamentària, però això no vol dir que no hagi viscut moments compromesos. Al grup de menors s’havia d’enfrontar a joves conflictius. “Fan servir tots els mitjans perquè no els retinguis i a vegades esgrimeixen una navalla i contra una navalla no podies treure l’arma. Havies de fer servir altres mitjans”. També recorda una actuació a la plaça de la Palmera de Sant Adrià de Besòs, en una protesta veïnal que va acabar amb aldarulls. “Era una batalla campal. Ens llançaven de tot, bombones de butà, jardineres, televisors… fins i tot ens disparaven amb escopetes de perdigons”. Aquesta va ser l’època en què encara no s’havia creat la brigada mòbil i Cervantes hi havia d’acudir, quan convenia, a actuar en cas d’aldarulls. Aquí va tenir contacte amb l’ús de les controvertides pilotes de goma, de les quals prefereix no expressar cap opinió.
Quan feia vigilància a la presó de Quatre Camins, recorda que van tenir el “trist honor” d’haver tingut la primera fugida del centre penitenciari de la Roca. Dos presos van fugir per un punt feble de la tanca a sobre d’una teulada. “Ja havíem alertat que hi havia un punt negre i precisament van saltar per aquell punt. Els vam perseguir i en vam atrapar un, però l’altre va fugir i el va detenir la policia local de la Roca a les 7 del matí en un bar del poble…”.
De la seva estada al grup de menors, diu que guarda alguns dels millors records. “Ajudava a salvar moltes criatures perquè no acabessin malament, tot i que alguns, per desgràcia, sí que van acabar malament. Al cap dels anys veus que una opinió o una indicació teva ha servit a algú per agafar un bon camí en comptes d’un altre d’equivocat”.
