Albert Oliveras: “Viurem amb la Covid tota la vida, igual que vivim amb el grip convencional”

VIATGE AL FONS DE LA COVID
Albert Oliveras Fàbregas, de 39 anys i de la Garriga, forma part del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O) a la Universitat de Vic.

A què es dedica el vostre grup de recerca?
Som un equip multidisciplinari, format per investigadors de molts àmbits sanitaris diferents i estem fent estudis de tot. Per exemple, ara mateix un dels nostres grups està fent recerca sobre la vacunació a Europa. I jo, com a fisioterapeuta i en un altre grup, estem avaluant l’impacte de la Covid a residències de gent gran d’Osona. També estem començant a avaluar l’arrencada d’un projecte d’anàlisi de la Covid a Europa, a diferents països. I també estem estudiant l’impacte de la Covid sobre els estudiants universitaris. Personalment, com a fisioterapeuta, em dedico sobretot a aspectes de salut comunitària.

La Covid és només una malaltia respiratòria com la grip o va més enllà?
Sí que és veritat que arrenca com una malaltia respiratòria, però malauradament molta gent té moltes altres complicacions. La Covid provoca molts errors al cos, com l’astènia –o sigui, la debilitat muscular–, es tornen més sedentaris, se senten molt cansats… Les patologies, doncs, són diverses. I un altre aspecte que també m’interessa molt, la salut mental. La Covid provoca patologies mentals, com les adaptacions, ansietats, angoixes… I tampoc no es poden descuidar qüestions estrictament econòmiques que repercuteixen en el benestar: la gent està en ERTO, les empreses van com van, etc.

Les vacunacions són la clau, com sembla que està passant a les residències de gent gran?
La vacunació ha fet avançar, òbviament. Però jo sempre dic el mateix: la millor vacunació és evitar les infeccions. Que estiguis vacunat no vol dir que no puguis infectar-te. I és clar que baixa el risc, que baixen les pluripatologies, que és més improbable que es compliqui tot, però realment cal continuar vigilant. A poc a poc, la situació arreu sembla que va a millor, però hem de ser conscients que han mort milers i milers de persones. A Espanya s’han infectat uns tres milions de persones i a Catalunya, unes 560.000. És més o menys un 6% de la població. No podem caure en l’autocomplaença. Hem de continuar millorant.

Els preocupen les soques noves de coronavirus que han aparegut a Gran Bretanya, el Brasil o Sud-àfrica?
En principi, les vacunes que s’estan subministrant estan prou actualitzades per a aquestes soques. Però està passant una cosa curiosa en el cas de la vacuna d’Oxford, per exemple. Amb una sola dosi, la seva efectivitat és del 90% i escaig. Però amb les dues dosis, l’efectivitat baixa fins al 62%. És paradoxal, oi? Caldrà estudiar per què està passant això. Però, vaja, jo confio plenament que anirem a millor. S’ha de continuar fent prevenció i és clar que s’ha de vacunar.

Vostè és optimista per poder vèncer la malaltia?
Alguns estudis diuen que en dos o tres anys la Covid estarà erradicada… Penso que no, penso que viurem amb la Covid tota la vida, igual que vivim amb el grip convencional. Jo fa anys que em vacuno del grip.

Encara que hi hagi la famosa immunitat de ramat la Covid no desapareixerà?
A Espanya, que som gairebé 47 milions de persones, segur que arribarem a la immunitat de ramat. Però aquí ve gent d’arreu del món i quants països podran assegurar un nivell de vacunació com el d’Espanya? Vivim en un món global. Més enllà de consideracions ètiques, analitzem el que està passant a Israel. Molt bé, tenen molta gent vacunada allà. Però pensen viure aïllats? No deixaran entrar ningú? I també es pot aplicar individualment: “Ara que ja estic vacunat, no cal que vigili gens?” No, s’ha de continuar vigilant!