QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS

Albert Rivera, de la Garriga, repetirà com a cap de llista de Ciutadans

Albert Rivera ha estat confirmat com a cap de llista per Barcelona i aspirant a la presidència de la Generalitat per Ciutadans. És el tercer cop que el polític de la Garriga encapçala la llista d’aquest partit. Rivera ha dit que són la garantia que Catalunya segueixi a Espanya i la Unió Europea.


El 9 Nou
21/10/2012

Rivera ha explicat que la desena legislatura que s’iniciarà després de les eleccions “ha de ser la de les reformes democràtiques, com fer una llei electoral amb llistes obertes, controlar i reduir la despesa dels partits polítics, i reformar les administracions públiques”. El candidat de C’s ha criticat que “els que han governat no volen fer aquestes reformes i no volen sentir a parlar de finestreta única, de cooperació entre administracions, de reduir els nivells administratius i d’eliminar consells comarcals”. Rivera ha proclamat que “les reformes arribaran si hi ha partits com Ciutadans que tenen força”.

Sobre el debat sobre la independència de Catalunya, el cap de llista de Ciutadans ha advertit que “no hem de construir nacions, perquè ja en tenim una, sinó que hem de construir hospitals”. Rivera ha criticat que “no s’ha de retallar en educació, sinó en polítiques identitàries” i ha apuntat que el president de la Generalitat, Artur Mas, “no vol parlar d’això i prefereix parlar del ministre Wert i d’utilitzar els Mossos com una guàrdia pretoriana”.

“Mas ens vol crear el gran problema de triar entre el nostre pare i a més sortir d’Europa”, ha sentenciat Rivera. Davant d’això, el candidat ha assegurat que “si governem, ho farem per tothom, sense fragmentar els ciutadans entre bons i dolents”. Rivera també ha advertit que “Mas vol que siguin les últimes eleccions catalanes, que no participem més en unes eleccions generals ni europees”, mentre que a Ciutadans “volem seguir tenint autogovern dins d’una Espanya forta dins d’Europa. Som catalans i som espanyols”.

Rivera també ha indicat que Ciutadans farà de la lluita contra la corrupció un dels seus reclams electorals. “Volem saber què ha passat amb les caixes d’estalvi i la sanitat. Sabem moltes coses però volem confirmar-les en una comissió parlamentària”, ha assegurat. El líder de C’s ha criticat que Mas “ha suspès les comissions parlamentàries que investigaven aquests temes amb el botonet de les eleccions” i ha alertat que “si donem el poder als qui volen frenar aquestes comissions, no es faran”. Rivera s’ha compromès a reactivar aquestes comissions després de les eleccions.

CANVIS A LA LLISTA

Rivera ha fet la roda de premsa acompanyat pels caps de llista de Tarragona, Matías Alonso, de Girona, Jan Castel, de Lleida, Ángeles Ribes. A la llista de Barcelona, Rivera anirà acompanyat de Jordi Cañas, de número 2, la exdiputada del PP, Carina Mejías, serà la tercera, Inés Arrimadas, de número 4, i José Manuel Villegas de 5. La diputada Carmen de Rivera, que va ser número 2 de Ciutadans en les darreres eleccions, optava en aquesta ocasió a estar com a màxim al cinquè lloc de la llista i serà finalment la número sis.

SOBRE EL PAÍS BASC

Rivera també s’ha referit a les eleccions al País Basc per dir que “hi ha una tendència preocupant pels qui defensem la convivència i la unió” que és que “el PNV i Bildu reptin les lleis constitucionals i democràtiques”. El líder de C’s ha assegurat que li preocupa que “el projecte d’Arnaldo Otegi sigui el d’Artur Mas i coincideixin en el concepte d’internacionalitzar el conflicte”, quan “la prioritat ha de ser treure Espanya de la crisi”.

“CiU i Esquerra i altres partits intentaran vincular els resultats del País Basc a Catalunya, però això serà una motivació per a molts ciutadans catalans per evitar una pinça contra l’ordre constitucional”, ha advertit Rivera. Sobre les eleccions a Galícia, Rivera s’ha limitat a dir que els comicis es presenten com “una dicomotima clàssica entre dreta-esquerra i els nacionalistes”.

LA PREGUNTA

Veu bé la regularització d’immigrants impulsada pel Govern espanyol?

En aquesta enquesta han votat 967 persones.