VIATGE AL FONS DE LA COVID
Anna Maria Font Olivet, de 60 anys, treballa a la Farmàcia Olivet de Granollers. Els farmacèutics de la ciutat s’han engrescat a tallar contagis derivant usuaris a les urgències si sospiten que un usuari pot patir la Covid-19.
El CatSalut i els farmacèutics de Granollers s’estan coordinant contra la Covid.
Intentem aturar junts les cadenes de transmissió a través d’un projecte que es diu “Jo DIC”. Es va iniciar al Vallès Occidental i pels bons resultats s’està estenent a altres territoris, com ara a Granollers ciutat, però amb la idea que arribi també a altres municipis del Vallès Oriental.
En què consisteix la iniciativa?
Es diu “Jo DIC” perquè és “jo”, com a farmacèutica, i les sigles corresponen a la D de derivar, que vol dir que si trobem un pacient amb símptomes de la Covid els derivem al Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i allà se’ls farà el que considerin oportú: una PCR, un test… La segona lletra, la I, vol dir informar. Expliquem a l’usuari quins símptomes pot tenir, quines mesures cal prendre en cas de contacte amb positiu… I la lletra C vol dir conscienciació. Com a farmacèutics hem de transmetre la importància que tothom som responsables i que cal actuar curosament sobre qualsevol problema de salut, que ara és la Covid.
Us heu trobat a la vostra farmàcia cap cas de persona amb símptomes?
Sí, diverses vegades. A la meva farmàcia, però, no n’hem pogut derivar cap pacient perquè no han acceptat la derivació. Hi ha molta por i alhora estem molt cansats, i ens hem trobat casos de rebuig, sí. Però també tenim farmàcies que han tingut molta més sort que nosaltres, eh!
Les farmàcies són un espai clau contra la pandèmia, oi?
Sí. I ha estat un any difícil, molt difícil.
Però ha baixat la pressió? O depèn de les onades?
No sé què dir-te. Ha baixat la pressió, potser ens hem relaxat una mica –potser massa i tot–, però, en canvi, hi ha moltíssima gent, sobretot gent gran, que viu immersa en el pànic. I això està provocant moltíssimes dificultats i problemes del sistema nerviós o de reaguditzacions de patologies cròniques.
Què caldria fer contra aquest pànic?
Controlar els nivells de por. D’entrada, a la gent gran, els diria: “Tanqueu la tele.” Cal ser curós amb la salut de cadascú i treballar per prevenir el que es pot prevenir. Al final, hem d’acceptar que la vulnerabilitat existeix i que el risc d’emmalaltir no el tenim d’ara, l’hem tingut de sempre.
Els farmacèutics han tingut prou reconeixement de l’opinió pública, de les administracions…?
És difícil de respondre. Crec que sí, però a títol personal, em preocupa poc. Un farmacèutic intenta treballar per fer un servei, per fer el que creu, més enllà de si tindrà reconeixement o no. És cert que no s’ha tingut un reconeixement públic, però internament ens sentim molt satisfets en general. Tot i que no hem tingut l’acompanyament de molts estaments, sí que és veritat que amb aquesta crisi, on hi ha hagut moments que costava accedir al metge o als plans de medicació, nosaltres ens hem adaptat en tot moment i hem aplicat protocols nous per continuar donant assistència a les necessitats del ciutadà de manera segura. Penso que hem fet una tasca encomiable. Hem estat i estem al peu del canó, hem aguantat el tipus i hem acompanyat les persones en el dolor, en la por, en la dificultat tan extrema. I tot plegat sumat a la nostra realitat perquè també som persones i també tenim família i ens contagiem…
Aquest any s’ha penedit de ser farmacèutica en algun moment?
En absolut. Menys que mai. La pandèmia ens ha donat sentit, ha estat com una revàlida. Vivim la pandèmia com a sanitaris i, quan les coses es posen complicades, saps que la teva intervenció és més necessària que mai.
{{ comment.text }}