Vota els teus tres candidats favorits al premi Vallesà de l’any 2024
Antonio García Robledo és i serà recordat a la Llagosta, d’on és ell, i a Granollers, la ciutat que l’ha vist fer-se com un jugador pel record a les files del BM Granollers, com a molt més que un jugador d’handbol. Una llegenda. Una inspiració per a molts nens i nenes que potser algun dia podran dedicar-se a l’handbol professionalment, com ell ha fet.
Als seus 41 anys, fa uns mesos va anunciar que aquesta temporada seria l’última. “Em retiro lluitant contra els meus sentiments. El cor i el cap m’animaven a seguir, però és el moment de parar.” Amb aquestes paraules anunciava la seva decisió.
La vinculació del jugador amb el club no s’acabarà a final de temporada. Una vegada retirat, es convertirà en el responsable dels dos equips professionals del club –Fraikin i KH-7 BM Granollers– i de la planificació de les plantilles. A més de ser coordinador de l’etapa adulta masculina i femenina.
“Són molts anys i molts clubs, però cap com el BM Granollers. És on ho he après tot, és el club de la meva vida”, exclamava Antonio García, proclamant l’amor que sent cap al club de Granollers, que el va cridar amb 14 anys de la Llagosta. A l’entitat vallesana, hi ha estat fins en tres etapes diferents, la darrera des del 2020.
Malgrat que ha passat moltes temporades al Granollers, Antonio García Robledo és un autèntic rodamon de l’handbol que ha jugat a l’Ademar de Lleó, el París SG, el Pick Szeged hongarès, el Kolding danès, el Barça, el CSM Bucarest romanès i el Nantes francès. Tot i estar en molts equips en la seva carrera de 20 anys, el seu palmarès en clubs no és gaire extens ni destacat. Únicament ha guanyat una Copa del Rei i una Lliga Asobal en la mitja temporada que va ser a les files del Barça i una lliga i una Copa a França amb el PSG.
No obstant això, amb la Selecció espanyola, de qui ha vestit la seva samarreta en més de 100 ocasions, sí que té una vitrina que fa molta patxoca. Amb l’equip estatal, ha assolit cinc medalles, entre les quals destaquen la medalla d’or al Mundial del 2013 i la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio. García assegurava, durant la roda de premsa en la qual va anunciar la seva decisió, que ha “complert amb escreix tots els objectius que s’havia proposat durant la seva carrera”.
Ànima de líder
En més d’una ocasió, Antonio García ha manifestat que aquests darrers anys han estat els millors de la seva carrera. De fet, malgrat la seva veterania, continua en un estat de forma envejable. Així ho demostren els números d’aquesta temporada, en la qual porta 120 en 21 partits de la Lliga Asobal.
En aquest sentit, ell va justificar la decisió de retirar-se així: “Vull fer-ho ara, competint al màxim nivell, ara que em sento amb força per respondre a l’exigència de la màxima competició Més enllà de dins la pista, el de la Llagosta és un líder, i no només per la seva experiència. Atresora un caràcter competitiu que s’instaura en els seus companys. García és el guia espiritual d’un equip plagat de joves jugadors que necessiten un company que els comandi.
{{ comment.text }}