Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental
Si aquest Nadal vols vendre per internet, ara pots fer-ho! Registra't a comprapropera.cat

Barcelona mira cap al Vallès Oriental per ampliar l’àrea metropolitana

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, s’ha reunit amb alcaldes de la regió metropolitana per presentar la iniciativa ‘Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030’

 

Barcelona amplia el seu camp de visió més enllà de l’àrea metropolitana i incorpora també en la seva estratègia de futur les comarques de la segona corona. “La ciutat real des de fa dècades no és el terme municipal de Barcelona sinó tot el territori metropolità”, ha assegurat en roda de premsa l’alcaldessa Ada Colau.

Al costat dels alcaldes de Terrassa, Mataró i Granollers, Colau ha admès en una roda de premsa conjunta que hi ha una reivindicació “històrica” de grans municipis que no se’ls traci com a “municipis de segona” sinó com a “nodes principals, que és el que de facto són”.

L’alcalde de Granollers, Josep Mayorl, reclama no esperar al 2022 a engegar accions com al connexió ferroviària entre les dues comarques del Vallès o la lluita contra el canvi climàtic. “Això és per a ja”, insisteix. Mayoral també ha retret a la Generalitat que des del 2011 no hagi convocat la comissió d’ordenació de la regió metropolitana: “Ja hi ha un instrument i s’ha de fer funcionar”.

Aquesta és la idea de ‘Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030’, un pla estratègic per abordar de manera conjunta entre 164 municipis de set comarques els grans reptes urbans futurs. L’accés a l’habitatge, la segregació territorial, la mobilitat, el model econòmic o la cultura són alguns dels debats que afecten d’una forma o altra els municipis i que es volen afrontar des d’una mirada “compartida”.

“L’àrea que tenim ara és l’AMB però fa molt temps que la ciutat real està composada de 164 municipis i és la regió metropolitana”, ha dit Colau després de reunir-se amb alcaldes de municipis de la segona corona.

Per això, l’alcadessa de Barcelona ha defensat que caminar cap a un pacte a escala de regió metropolitana -amb municipis de la primera corona i de la segona- “no és només una qüestió de justícia” sinó que hi ha la consciència que cal afrontar els grans reptes “des de la cooperació”.

Exemples

Colau ha situat com a exemple l’àmbit de la mobilitat i la necessitat d’un pla de rodalies, o un procés de reindustrialització. “És impensable que Barcelona faci aquesta reflexió sola”, ha dit.

De la mateixa manera, s’ha referit a la lluita contra les desigualtats o l’accés a l’habitatge, àmbits que necessiten “un esforç d’inversió” i “polítiques ambicioses” des de la cooperació entre municipis. “Som ciutats interdependents”, ha resumit Colau.

De la mirada local a la regional

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) està conformada per 36 municipis de la primera corona i suma més de tres milions de persones, gairebé un 43% de la població de Catalunya.

Aquest camp de visió, però, s’ha quedat petit, i ara es prefereix pensar en la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), que a nivell territorial comprèn el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, l’Alt Penedès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, una suma de 164 municipis i més de 5 milions d’habitants.

D’aquesta manera, la regió se situaria per darrere de grans regions urbanes com Londres o París però per davant de Milà, Amsterdam o Berlín.

Des dels anys 90 Barcelona ja ha anat comptant amb diversos plans estratègics que dissenyaven un futur per a la ciutat a mitjà o llarg termini i que han suposat un abans i un després en alguns casos, com ara la transformació pels Jocs Olímpics del 92. El Compromís Metropolità 2030, però, seria el primer a escala regional.

Grans reptes

Segons els municipis, hi ha almenys 4 grans marcs metropolitans que s’han de treballar a escala regional: una infraestructura ambiental i saludable (grans infraestructures de mobilitat o ZBE); el dret a l’habitatge; transport públic i mobilitat sostenible; i la industrialització, ocupació, recerca i innovació.

Governança

Mentre que per a l’àrea metropolitana de Barcelona existeix l’AMB, actualment la RMB no compta amb cap ens de govern per impulsar i coordinar polítiques al conjunt del territori. Per això, l’espai des d’on es configurarà de forma transitòria el futur en clau regional és des de l’associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), que depèn orgànicament de l’AMB.

Sobre el paper no hi ha cap idea concreta ara per ara que es pugui constituir un nou ens que agrupi tots els municipis i es queda en un interrogant.

De fet, preguntada per si hi haurà algun nou ens que rellevi l’AMB, Colau s’ha limitat a dir que en tot cas s’obre una reflexió sobre la governança que haurà de tenir el futur de la regió metropolitana. “Serà un debat pertinent però de moment comencem la reflexió a partir dels objectius compartits”, ha dit Colau.

Calendari

Des de la primera declaració d’intencions d’aquest dilluns fins a l’aprovació del Compromís Metropolità 2030 i l’inici dels primers projectes a escala regional passaran com a mínim dos anys. Entre la tardor 2020 i l’hivern 2021 està previst crear un document de bases, identificar i prioritzar reptes estratègics i establir missions i objectius concrets. Amb això acordat es podrà aprovar el compromís i començar a desplegar projectes la primavera del 2022.

La segona corona reclama protagonisme

Els alcaldes de la segona corona metropolitana han aprofitat el tret de sortida del projecte ‘Barcelona Demà’ per reivindicar-se i reclamar protagonisme en la presa de decisions. “Hem tingut sempre la sensació que érem al pati del darrere de Barcelona i aquesta dinàmica ha de canviar”, ha etzibat l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.

En aquest sentit, els alcaldes entenen el PEMB com una “oportunitat històrica” per reequilibrar les desigualtats entre la primera i la segona corona metropolitana: “No pot ser que regulem diferent la primera i segona corona i es mantingui un tracte inversor tan diferent. Això s’ha d’acabar”, ha afegit l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral.

N’han posat alguns exemples, com la tarifació del transport públic, la regulació de la zona de baixes emissions exclusiva per a Barcelona o la inversió en infraestructures. Segons Ballart, “no té sentit” que es prenguin decisions on els municipis de la segona corona no hi participin. “Formem part d’un mateix territori però no d’una mateixa governança”, es lamenta.

Hi ha problemes a la regió metropolitana, com l’habitatge, la mobilitat o la reindustruialització que “transcendeixen les mides dels termes municipals”, tal com ha recordat l’alcalde de Mataró, David Bote. És per això que des de la segona corona es reclama ara poder formar part activa de la presa de decisions per evitar que hi hagi “territoris de primera i de segona”.

 

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.