Barnusell: “L’augment de costos ens obliga a revisar obres i projectes”

Alba Barnusell és alcaldessa de Granollers des de l’1 d’abril, en què va agafar el relleu a Josep Mayoral. Com ha anat aquest primer mes? Les associacions de Granollers tenen una vida brutal i després de dos anys de pandèmia la gent té moltes ganes de sortir al carrer, de trobar-se i d’organitzar tot allò que no s’ha pogut organitzar durant dos anys. I per tant ha estat un mes intens. Li ha canviat la vida personal i familiar? Forma part del compromís amb la ciutat i afortunadament tinc una família que em dona suport. Els primers tres mesos, la immersió és completa. Després hi haurà els espais de conciliació necessaris. La meva filla, ara no la porto als actes però, igual que he passejat sempre amb ella i he anat comprar, ho continuaré fent. Aquests primers dissabtes potser no he pogut anar a comprar i ha anat a comprar el meu marit, però continuaré anant a comprar i estant per la ciutat. Com moltes dones que treballen. Ha estat la mà dreta de Josep Mayoral els darrers anys. Com es nota que hi hagut un relleu? Necessàriament, la manera de fer de Mayoral i meva són diferents perquè som de generacions diferents i perquè som persones diferents. Seguim amb el mateix projecte, amb el mateix programa d’actuació municipal i els compromisos adquirits amb la ciutadania en les eleccions del 2019, però també amb una mirada diferent, que és la meva. Vostè era molt jove durant la moció de censura del 92. Per vostè allò només és història? Forma part de la història de Granollers; per tant, cal recollir-la i seguir endavant. Jo crec que la foto dels quatre alcaldes i l’alcaldessa el dia de la presa de possessió també es representativa. I jo els agraeixo el seu suport. Al final, les ferides també es van cosint. La ciutat necessita mirar endavant. I la nostra generació no ho vam viure en primera persona. La història cal conèixer-la per avançar en positiu cap al futur i que no torni a passar. Tornant a Mayoral, li ha deixat un llistó molt alt, amb quatre majories absolutes. Jo ara el que em plantejo és treballar fort per la ciutat de Granollers i, per tant, el meu horitzó és molt en el dia a dia. En acabar els projectes començats d’aquest mandat, i quan sigui el moment ja planificarem. I d’aquí a final de mandat quines són les prioritats? D’entrada, la neteja i el manteniment de la ciutat i tot l’aspecte de convivència. Serà un dels eixos centrals. I acabar tot allò a què ens vam comprometre. Sortíem d’una pandèmia i una crisi econòmica i social que encara hi és i, al cap de dos mesos, arribava la guerra d’Ucraïna, que està tenint unes repercussions a tot arreu. Que les estem notant a les cases de cadascú i, per tant, necessàriament a les institucions i els equipaments públics. Com? Parlem de l’increment del preu dels consums, com l’electricitat i l’augment dels costos dels materials. El cost de l’obra pública està augmentant i l’hem de revisar. Si teníem tres places per acabar aquest mandat, segurament ho haurem de revisar i alguna l’haurem de deixar per més endavant. Som en un moment incert a escala global. Granollers forma part d’un territori, d’un país i d’un continent i el que ens ensenya la pandèmia i la guerra d’Ucraïna és que ens repercuteix a nosaltres i no en podem ser-ne aliens. Revisarem el Pla d’Actuació Municipal. Com ja vam fer enmig de la pandèmia, reorientarem i prioritzarem. Per tant, ja tenen alguna primera anàlisi d’obres que podrien perillar? Ja s’està veient amb l’aturada de les obres de la piscina. Veurem què passa. Hi ha concursos que tenim en marxa en què hi ha alguna empresa que n’ha desistit. I la despesa en electricitat ha augmentat al voltant de 800.000 euros. És la projecció que fem. Això vol dir que ens veurem obligats a reorientar programes i despesa interna. Com vam fer amb la covid. No és res que no estiguin fent totes les famílies i totes les empreses privades. Però l’Ajuntament està molt sanejat financerament. Això és un gran avantatge i ens permet afrontar les dificultats alienes al propi ajuntament amb serenor i calma. Però he dit a tot l’equip polític i directiu que ho hem de tenir en compte. No podem treballar amb el pressupost que vam aprovar. Hem de veure com el reorientem i ho hem de tenir previst. L’encariment dels consums farà que l’aposta per les renovables sigui més potent? Com a ciutat ho teníem molt encarat, sabíem quin era el full de ruta i que aquesta era una aposta per la sostenibilitat de la ciutat i del planeta. Ara, l’increment de costos està fent que altres administracions que potser no ho tenien com una prioritat l’hi tinguin també. Un fet que ens ajudarà a rebre més ajuts i subvencions. I també estem treballant en alguna línia d’ajuts i acompanyament a famílies i a privats per poder desenvolupar aquestes energies renovables i més sostenibles en habitatges i empreses. Com pensen aplicar la zona de baixes emissions? De moment, estem treballant en xarxa amb els municipis de l’arc metropolità perquè això no té sentit que ho implementi una ciutat sola. Treballem en xarxa per aplicar el mateix model i també per demanar la implicació de Barcelona. No té sentit que s’estructurin polítiques de reducció d’emissions si tot el trànsit continua passant per la C-17 i per l’AP-7. Calen unes polítiques de país. I unes connexions de transport públic més eficients. Que la gent pugui anar d’unes ciutats a unes altres sense cotxe. Transport públic ferroviari i no ferroviari. Els veïns de la ronda Sud n’han reclamat el soterrament. Estem en converses amb una comissió amb la Generalitat perquè aquesta via és una carretera de la Generalitat. Per a mi, s’ha de convertir en un carrer de Granollers amb totes les implicacions que això té. Hi ha uns elements, com treure el trànsit de camions, posar radars… El Pla director del Circuit està encallat. Què en pensa? L’ha d’activar la Generalitat i des dels ajuntaments li hem demanat que l’activi. En quin sentit? La possibilitat d’instal·lació d’un sector vinculat a l’automoció sostenible i l’elèctrica. Li han demanat als diferents consellers per què està aturat? Els ajuntaments tenen cap sospita? Ara no l’hi puc respondre. Encara no he tingut oportunitat de parlar sobre el tema amb la Generalitat i amb els alcaldes de la zona. Com a alcaldessa és també presidenta del Patronat de l’Hospital… Encara no. He de prendre possessió i serà a final de juny. Com veu la situació de l’Hospital? La Generalitat ha fet una aposta en inversió per la ciutat i per la comarca. Crec que, finalment, Granollers i la comarca faran les paus amb un deute històric d’infraestructures. Posarem al dia el servei als ciutadans i ciutadanes i els professionals podran treballar en unes bones condicions. I ara falta un pas que confiem que faci la Generalitat per dotar correctament aquestes infraestructures. En dos anys, el salt en matèria sanitària que farà la ciutat de Granollers és molt gran. Amb edificis com el de radioteràpia, que donarà servei a l’eix de la C-17, i l’ampliació de l’Hospital. Però quan assumeixi la presidència del Patronat, l’atenció sanitària no són només edificis. I un dels principals problemes és que els costa trobar infermeres i metges… El Departament de Salut està fent també una aposta per tota la dotació dels equips. Quan entri al Patronat, podré parlar amb més coneixement. Ara mateix el coneixement que tinc és el que comentava el conseller en la inauguració del CUAP. Hi tinc tota la confiança. I com a Ajuntament estarem al costat per defensar, no només unes bones infraestructures, sinó una bona dotació per a personal i material. D’aquí a dos anys tindrem un dels millors projectes sanitaris de la comarca i de Catalunya. I em consta que hi ha grans professionals implicats i amb ganes de fer-ho possible. I la residència de gent gran? Sempre hem dit que ens calia la complicitat de la Generalitat per fer-ho possible. Si ara, com sembla ser, obren una convocatòria finançable amb fons Next Generation per finançar el que és la infraestructura de la residència, nosaltres ens presentarem. Però ja li hem traslladat a la consellera que si no hi ha concertació de places, com a Ajuntament, sols, no podrem fer front a la despesa ordinària. És una competència de la Generalitat. Estem disposats a compartir-la, però sols no podem… Quan tinguem la infraestructura continuarem treballant per tenir la concertació, que és imprescindible per fer sostenible el model, Ara es qüestiona si el model de residències ha de canviar. El model no és que ens els replantegem des de Granollers. És que, arran del que ha passat durant la pandèmia, la Generalitat, la Diputació i institucions s’estan replantejant el model. Per tant, no té sentit que a Granollers treballem unilateralment. Però Granollers deu ser de les poques capitals de comarca que no té una residència pública de gent gran. Per això estem demanant la construcció d’aquesta residència i la concertació de places. I si, mentrestant, es canvia el model, entrem ja d’inici en aquesta revisió de model. Ja em vaig comprometre a tenir lleialtat institucional. Hi ha temes que s’han d’estructurar a nivell de país. Que necessitem una residència pública a Granollers és un fet històric. A cada informe de la fundació Bofill s’apunta l’existència de segregació escolar a Granollers. Què en pensa? L’aposta per una educació pública i de qualitat i unes escoles de qualitat serà una prioritat meva i del govern. En el darrer ple la portaveu d’ERC remarcava que Granollers només té tres escoles bressol públiques. L’educació i també la de 0 a 3 anys és una competència de la Generalitat. Si tenim la complicitat de la Generalitat, tirarem endavant el que faci falta. Però cal una dotació econòmica que cal que es transfereixi als ajuntaments. S’ha adjudicat la recollida de residus i neteja viària a dues grans empreses, però, a vegades, passa que no es compleixen els compromisos. Em consta que això està molt treballat en el concurs. Hi haurà una comissió de seguiment interna perquè hi hagi una ciutat neta i una millora de qualitat del servei. Es planteja algun canvi de model, com ara el porta a porta? Hem fet un concurs i seguirem amb el que ens hem compromès. Quin objectiu persegueixen amb el nou model de Fira de l’Ascensió? A ningú se li escapa cap on va la indústria i l’economia del país. Per tant, la fira va evolucionant igual que ho ha fet des dels seus orígens. Crèiem que era un bon moment per parlar de sostenibilitat, energies renovables, d’economia circular, de quilòmetre zero, de proximitat… I tot això ho recollirà la fira i festes. Busquen més repercussió fora de la ciutat? Sí, però amb molta implicació de proximitat. No només local. Tenim moltes empreses que estan fent temes molt interessants d’economia circular, estan compartint energia, estan produint materials d’edifcació o plaques solars… I tot això ho veurem a la fira, que aquest any posa les bases per créixer en els propers anys. Quan desaparegui l’estació de mercaderies, s’obriran moltes possibilitats. Ara estem molt amb el dia a dia. És un tema a més llarg termini. Obrirem un procés de reflexió ciutadana i haurem d’escoltar molt les conclusions que surtin del pla estratègic que s’ha d’aprovar al juny. Un altre dels grans projectes és el de la remodelació de la plaça Barangé. Aquest és un sector que no depèn només de l’Ajuntament, sinó també d’operadors privats, i necessita un ritme diferent. Però la regidora d’Urbanisme té l’encàrrec de desenvolupar-ho i negociar amb tots aquests operadors privats. Mantindrà el compromís amb Alcaldes i Alcaldesses per la Pau? Sí. Absolutament. I vostè ja ocupa el càrrec de vicepresidenta que tenia Josep Mayoral com a alcalde de Granollers? Ara som en el moment de comunicació del canvi a totes les xarxes i cada xarxa, com que depenen de molts municipis i algunes són internacionals, cadascuna té el seu ritme. La voluntat hi és i ens ho han d’acceptar. Com a ciutat, mantindrem la presència i el lideratge i l’activisme. Seguirem l’estela de la construcció d’un món millor a través de la defensa de la pau a tot arreu. Josep Mayoral s’havia pronunciat sempre a favor d’un referèndum per solucionar el conflicte entre Catalunya i Espanya. Vostè com ho veu? Estem en un altre moment molt diferent. Un moment de seure en una taula de diàleg i avançar cap a un millor finançament, més competències i una defensa i un blindatge de la cultura i de la llengua. A partir d’aquí, d’aquí a uns anys ja es veurà. El seu compromís va més enllà del 2023? Si el partit em dona suport en els processos congressuals del propi partit, seguiré amb el meu compromís amb la ciutat. El compromís amb la ciutat no és només d’un any, sinó per tirar endavant amb aquest projecte. Abans d’optar per la vida política vostè va ser periodista i mànager d’una companyia de dansa. Va veure que no feia per vostè? El món de la gestió cultural, que vaig descobrir després del periodisme, continua estant en mi i ho portaré sempre a dins. I no descarto tornar-hi algun dia perquè m’agrada, és la meva passió. Actualment, tinc la possibilitat de seguir aquí, a Granollers, en temes de ciutat, que és l’altra part que m’apassiona, però la gestió cultural és la meva segona passió i la meva part professional, i segurament algun dia hi tornaré. Es veu 20 anys a l’alcaldia, com Josep Mayoral? Crec que l’època és diferent. Jo em veig ara en el present. En el futur, veig la ciutat, els canvis… On seré jo? No ho sé. Aquests primers anys? Aquí a Granollers; de cor, de peus i de tot. Fins que Granollers faci un salt més, que crec que el pot fer i està preparada.

Barnusell: “L’augment de costos ens obliga a revisar obres i projectes”

La Generalitat dona un milió d’euros a municipis vallesans per pagar els nous sistemes de residus

Tancada la pista de Fontmartina a Santa Fe al parc natural del Montseny per la nevada

L’Ametlla eliminarà les taulades de fibrocimentdel cementiri i l’ajuntament

[Actualització] L’Agència Catalana de l’Aigua alerta que el riu Tordera ha superat el seu llindar

LA PREGUNTA

Veu bé el nou model de finançament per a Catalunya?

Troben en una casa de Cànoves un gat perdut a Albacete

La botiga de fotografia Digital Print, de Granollers, tanca després de 43 anys

Alfred Serra guanya les eleccions per presidir el BM Granollers

Canvis al govern de Granollers: Rudy Benza assumeix via pública, residus i manteniment

Salvador Illa, a l'hospital després de patir una indisposició mentre practicava esport

Esau Kemboi i Beyhelem Nega guanyen la Mitja en la 40a edició

La Garriga descobreix els ‘senyors’ de la colònia estiuenca

Un ferit menys greu en un accident a la C-35 obliga a tallar la circulació a Llinars

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Desmantellen a la Roca un grup criminal que robava mercaderia d'Amazon durant trajectes internacionals