Les modificacions fetes a la llera del riu Congost a Granollers amb el projecte europeu Life Alnus van passar la prova de foc que va representar la crescuda del riu Congost provocada pel temporal Glòria amb cabals que es calcula que van arribar a un màxim d’uns 300 metres cúbics per segon. “Ha funcionat al cent per cent”, valorava un tècnic municipal en una visita a l’entorn del riu amb EL 9 NOU.
El volum d’aigua va ser dels més excepcionals registrats des de les inundacions del 10 d’octubre de 1994 però va quedar per sota. Sí que va ser més destacable la persistència: tres dies i mig amb cabals molt elevats.
La resposta de les intervencions fetes amb el Life Alnus es visualitza al tram del riu Congost situat a l’altura del parc Firal, al nord del nou pont que comunica el polígon Congost amb el polígon Palou Nord, a tocar del parc de Bombers. En aquest tram, es van desmuntar les estructures de formigó que hi havia a l’espai central de la llera i que canalitzaven les aigües.
D’aquesta manera, s’ha aconseguit que el riu guanyi amplada –d’uns 50 metres a 80– sense posar en perill les esculleres de formigó que hi ha als costats. Amb més amplada, s’aconsegueix reduir la força de l’aigua en cas de riuada quan arriba a la zona de Palou, un tram on, històricament, la llera havia arribat a tenir 200 metres d’ample abans de canalitzar-se i on el riu té tendència a fer meandres.
La mota vegetal que es va construir l’any 2011 al marge esquerre del riu a l’altura de l’antic camp de futbol no ha patit cap dany. En canvi, sí que la riuada va fer caure uns 70 metres del mur de formigó del marge dret, a tocar del gual d’Arquimedes. És una estructura construïda entre 1974 i 1979, que no està armada amb una estructura de ferro a l’interior.
A més, amb el pas dels anys la cota del riu ha anat baixant i, per tant, la base dels murs ara està més exposada a les rierades que, a banda del cabal circulant en superfície, també remouen el subsòl. Tot plegat fa que siguin més dèbils quan hi ha una gran avinguda que els pot esquerdar i fer caure o generar esvorancs darrere, com va passar també en dos trams.
Amb tot, els tècnics apunten que els efectes podrien haver estat més greus sense les intervencions fetes a la llera amb el Life Alnus. “Ha fet que una part de l’energia que erosiona el terreny s’hagi perdut”, destaca un tècnic.
El bon funcionament de les estructures de bioenginyeria també es pot veure en una de les darreres intervencions al riu: una escullera vegetal d’uns 55 metres de llarg just darrere de la depuradora, davant de Can Cabanyes, que es va fer la tardor de l’any passat.
El mur té una escullera enfonsada formada per blocs de pedra d’una tona de pes. En cas de crescuda, aquesta estructura té capacitat d’anar-se movent i adaptant sense perjudicar l’estabilitat de la protecció. A més, les estaques de salze que s’hi van posar –tenen capacitat de rebrotar i generar arrels al subsòl– ajuden a consolidar l’estructura. El talús està protegit amb una geomalla pinsada amb l’estructura de pedres soterrada. La mota vegetal també té una malla que reté la sorra més fina per evitar que es buidi.
