L’Eder va començar l’escolarització a l’escola El Martinet, de Ripollet (el Vallès Occidental), que segueix el mateix model d’ensenyament. A final de curs, però, l’Ammiela va decidir traslladar-se a un poble més tranquil. “M’agrada molt l’escola però no l’entorn on vivíem, ple de fàbriques i autopistes. Vaig sortir de Barcelona per donar-li un entorn més agradable”, comenta l’Ammiela. “Volíem anar una mica més lluny. Poder tenir un hort i quatre gallines i que el meu fill creixés en un entorn més natural i amb més llibertat que la que trobaria a la ciutat”, afegeix. D’aquesta manera, van anar a parar a Gualba, on han viscut els darrers anys.
Fa unes setmanes, però, va rebre un correu electrònic de la comunitat educativa de l’escola Vilamagore, que va iniciar una campanya per buscar nens i evitar el tancament. “Vaig venir a conèixer l’escola. Em van explicar la problemàtica que hi havia i vam assistir a una trobada dels pares. Ens va agradar molt perquè vaig veure que hi havia molt cor i molta entrega de les famílies. Em van venir ganes d’experimentar-ho com a mare i que també ho pogués viure el meu fill”, relata. En un primer moment, l’Eder no es va mostrar gaire disposat a tornar a canviar d’escola. “Quan li vaig explicar que era una escola activa com El Martinet de Ripollet va canviar d’opinió”. Tot plegat va fer que es decidís a buscar una casa a Sant Pere i deixar Gualba.
Després de diverses setmanes, l’Ammiela assegura que el seu fill “s’ha adaptat molt bé” a la nova escola. “Estem encantats. L’Eder va a l’escola molt content”, afegeix.
COMPLICITAT DE LES FAMÍLIES
L’Ammiela també destaca la rebuda que van tenir a l’escola i la complicitat de les altres famílies. “Els mateixos nens li van ensenyar l’escola i tots volien seure al seu costat”, comenta respecte del primer dia de classe. A més, “els pares i mares ens van ajudar a fer el trasllat de casa sense conèixer-nos de res. He conegut més gent aquí en un mes i mig que a Gualba en tres anys”.
Aquesta família està molt convençuda del sistema d’escola activa que s’aplica a l’escola Vilamagore. “Ell pot buscar informació sobre les coses que li interessen i anar descobrint-ho per ell mateix. Com a persona individual i única pot fer les coses que més li interessen. No són com nens sorgits d’una fàbrica”. L’amenaça del tancament tampoc els va frenar. “Duri el que duri haurà valgut la pena”, afirma convençuda aquesta mare. “Donarem suport a aquest model educatiu fins al final”, afegeix respecte al pas donat per canviar d’escola i deixar Gualba per anar a Sant Pere.
