El col·lectiu de taxistes de Mollet és un dels que han canviat, en part, els seus hàbits. La ruta per la C-17 ha passat a ser una opció en determinades situacions. Amb els semàfors, no ho era en cap cas.
Quan els taxistes porten passatgers, la C-33 és la via que fan servir més. “Si no et diuen el contrari, anem per l’autopista i la majoria de la gent, potser el 95%, prefereix anar per l’autopista”, explica Francisco Beltrán, que fa vuit anys que treballa de taxista a Mollet. “Sempre preguntes al client per on vol anar. Gairebé tots volen anar per l’autopista perquè és més ràpid”, apunta l’Antonio, un altre taxista. Tot i això, sí que n’hi ha alguns que opten per la C-17 per estalviar-se el cost del peatge.
L’opció de la via gratuïta, però, pren força per la tornada cap a Mollet. Sense passatgers, ja és diferent. “Si anem de buit i podem evitar l’autopista, ho fem. Jo si no tinc pressa perquè hi ha prou taxis esperant a la parada, pujo per la C-17”, comenta Beltrán. Quan encara hi havia els semàfors a l’enllaç amb la N-150 a Montcada i a l’entrada del barri de Torre Baró, a Barcelona, mai pujaven per la C-17. Tot plegat, es nota en la despesa mensual en peatges. “Abans et deixaves més de 100 euros al mes en peatge i ara potser te’n costen 40”, diu Beltrán.
Tot i això, els taxistes admeten que la C-33 és una via més segura. La C-17 encara té algun punt complicat com el doble revolt que hi ha passat el centre de Montcada, abans d’arribar a la cimentera, en direcció sud. També hi acostuma a haver-hi més retencions. Si és el cas, s’avisen entre ells per no quedar-hi atrapats.
Segons els taxistes consultats per EL 9 NOU, una de les pegues de la ruta per la C-17 és que les connexions amb les rondes de Barcelona no són tan directes, a diferència del que passa amb la C-33. Això penalitza alguns recorreguts com el desplaçament fins a l’aeroport del Prat. “Quan tornes, des de les rondes, ja connectes directament amb l’autopista”, comenta l’Antonio. En aquest cas, també fa servir la via de peatge per pujar.
TAMBÉ ENTRE ELS PARTICULARS
Els particulars també s’han adaptat a la nova realitat. La possibilitat d’estalviar-se l’import del peatge –1,61 euros si no s’hi apliquen descomptes– és un dels arguments tenint en compte que el temps de recorregut és pràcticament idèntic, sobretot si no es disposa del sistema de pagament Via T. Ainhoa Martín, que viu a Barcelona i treballa a Mollet, fa cada dia el recorregut d’anada i tornada per la C-17. En el seu cas, les dificultats per adaptar a l’horari laboral al de la línia R3 –la de Vic– i la millora del tram de Montcada van acabar propiciant que deixés el transport públic i decidís agafar el cotxe. “Abans de les millores, tardava 20 o 25 minuts a fer tota la Meridiana i arribar als semàfors de Montcada. Ara, amb aquest mateix temps, sóc a Mollet”. “Hi ha molts camions però el trànsit generalment és fluid. S’ha convertit en una via de comunicació molt bona”. Només opta per la C-33 si sent per la ràdio que hi ha retencions a la C-17. “La C-33 és molt ràpida però has de tenir en compte el temps que tardes en hora punta a pagar el peatge. I, a més, el cost que té”, indica.
{{ comment.text }}