“Les activitats militars desenvolupades van tenir efectes significatius sobre el medi, i va ser un factor que va contribuir a l’evolució del paisatge de la vall de Santa Fe. Actualment, les restes de les edificacions del campament de les Milícies Universitàries a Santa Fe constitueixen una mostra d’elements de patrimoni d’origen militar, amb valor històric i un potencial significatiu per a la interpretació del medi i les activitats humanes en el context general de la postguerra”, relaten Josep Antoni Pujantell i Martí Boada, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona a l’article “El campament de les Milícies Universitàries a la Vall de Santa Fe (1943-1947)”, que van publicar al número 29 de Monografies del Montseny.
Acabada la Guerra Civil espanyola, Franco va crear la Milícia Universitària l’any 1940 amb la finalitat de formar oficials de complement per a l’exèrcit com a via per fer el servei militar per als estudiants universitaris. Ho feien a través de cursos de formació militar durant tres mesos de l’estiu en campaments a l’aire lliure en el segon i tercer any de carrera. Dos anys després, es va establir la distribució de les unitats arreu de l’Estat i ja es va estrenar un batalló d’infanteria i un grup d’artilleria en un primer campament al massís que es va situar en terme de Seva (Osona). Hi van passar 951 joves i a l’octubre es va desmuntar. L’estiu següent ja es va traslladar a Santa Fe i es va situar en una parcel·la que Júlia de Montaner, comtessa de la vall de Canet, havia cedit de forma temporal al Ministeri de l’Exèrcit. “La localització del campament a Santa Fe tenia també un interès estratègic de lluita contra els maquis perquè el Montseny era un potencial amagatall per a aquests guerrillers”, expliquen Pujantell i Boada a Monografies del Montseny.
El campament va ocupar la zona del pla de l’Espinal i del pla dels Ginebrons, des de la Casa de repòs dels pares salesians fins a tocar de l’Hotel Santa Fe. La presència dels militars en aquest indret ha fet que sigui conegut com el pla del Campament. Hi havia un nucli central amb diversos barracons on hi havia els serveis bàsics del campament militar: oficines dels comandaments, oficines administratives, la capella, el despatx de missatgeria i correus, la central telefònica i la sala d’oficials. La infermeria estava a prop del convent i tenia 16 llits, una sala de reconeixements i dos barracons, un per a malalts i ferits d’infanteria i un altre per als d’artilleria. També hi havia un barracó per emmagatzemar les municions, que estava aïllat de la resta i protegit. Els explosius i les bombes estaven en un polvorí subterrani que sempre tenia protecció de militars.
Segons expliquen Pujantell i Boada, “totes les construccions es van construir abans de l’arribada de la primera promoció de soldats, l’estiu de 1943”. L’any següent, s’hi va afegir l’anomenat Hogar del Soldado amb menjadors i altres serveis per als joves com taules de tennis taula, billar o futbolins. Els reclutes dormien en tendes que es muntaven sobre una base circular pavimentada i tenien capacitat per a unes 10 persones. Un pal central sostenia la roba que es tensava amb estaques clavades a l’entorn. L’aigua arribava de la Font de Passavets fins a una canonada amb un punt de distribució a 50 metres del campament que la distribuïa cap a les edificacions i diverses fonts que hi havia al peu de la carretera. Els cinc estius de campament militar també van comportar activitats específiques com les maniobres d’instrucció o les cerimònies de jura de bandera.
MALESTAR DELS AMOS
Després del primer estiu, el campament va anar creixent en espai. Això va generar molèsties als amos dels terrenys i als veïns. La família dels comtes de la Vall de Canet va fer servir les seves influències per aconseguir el trasllat. Van arribar a contactar amb l’almirall Carrero Blanco. L’estiu de 1947 va ser el darrer que va funcionar. Llavors, es va traslladar a Montejaque, prop de Ronda (Màlaga). El 1950, es va fer en un emplaçament definitiu prop de Reus.
