VIATGE AL FONS DE LA COVID
Clara Prats, de 42 anys, és física i treballa al Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica (UPC). Per la pantalla del seu ordinador han passat les dades d’arreu del món de la pandèmia.
Vostè és una física que li ha tocat treballar en una pandèmia de salut.
Sí. Pot sorprendre d’entrada, però la ciència és cada cop més interdisciplinària o multidisciplinària. Fa molts anys que treballem amb metges per estudiar malalties amb eines diferents.
Les matemàtiques, la vostra eina de feina bàsica, han servit per predir o més aviat per certificar el que estava i el que està passant.
Han servit per tres coses. Primer, és clar, per certificar la situació actual, per poder dir com estem de forma objectiva. Però també ens han servit per predir a curt termini, a dues setmanes vista. I, en tercer lloc, les matemàtiques també ens permeten formular hipòtesis i quantificar-ne el resultat. M’explico, això vol dir fer esquemaris a mitjà termini: com podem estar d’aquí a un mes i mig? Evidentment, això depèn de molts factors, però amb les matemàtiques podem posar números a aquests factors i fer hipòtesis. Suposem que es prenen mesures dràstiques, es redueix la mobilitat, etc., aleshores la corba anirà cap a aquí. Suposem una altra cosa: tot és obert i mantenim el nivell de contagis, doncs aleshores la corba anirà cap allà.
S’han hagut d’ajustar molt els càlculs en aquests dos anys?
Hem hagut d’ajustar molt els models que hem fet i fem servir. Al principi, el coneixement de la covid era molt escàs. Nosaltres veníem d’estudiar la tuberculosi, que és una malaltia infecciosa que es coneix molt bé perquè fa molts anys que hi convivim. Amb la covid vam haver de canviar la perspectiva perquè no coneixíem la lletra petita de la covid, com funcionava realment. A base d’estudiar molt bé les dades i com evolucionava la corba hem anat traient informació d’aquesta lletra petita de la covid.
Hi ha conceptes científics a escala mundial que els han inventat vostès, com l’índex de rebrot.
Sí, això parteix que el març del 2020 no només sabíem poques coses de la covid, sinó que tampoc no teníem sistemes de control. Ara mateix tenim molts punts i hi ha a diari la informació de molts països. I també ens vam veure en la necessitat de generar un sistema d’indicadors que fos senzill, fàcil d’aplicar amb les dades que teníem i que transmetés coneixement. L’índex de rebrot que vam decidir nosaltres condensa la informació sobre quants casos tenim –o sigui, la incidència– i si pugen o baixen. Això és molt rellevant. No és el mateix estar a mil casos diaris de pujada que a mil casos diaris de baixada. Això epidemiològicament genera accions diferents. La primavera del 2020, aquest índex ens va ser molt útil per comprovar on hi havia rebrots concrets, si en aquesta o en aquella comarca o ciutat. Per això li va quedar aquest nom. En realitat és un índex de risc epidemiològic.
Per què no acaben de baixar els contagis de covid? Ens hem acostumat a unes xifres de casos que el 2020 o el 2021 ens haurien posat els pèls de punta.
Aquest virus ha vingut per quedar-s’hi, per tant, hi ha i hi haurà circulació del virus. Ara mateix n’hi ha bastant perquè tenim una variant que és més transmissible. Però és que també ens podem permetre aquesta circulació. Amb el mateix nivell de casos d’ara, fa un any hi hauria mesures molt restrictives. No és així per la gran cobertura vacunal i perquè òmicron genera casos més lleus.
L’opinió pública li hem perdut la por a la covid?
Ens ha canviat l’escala de risc. Abans 2.000 casos diaris volia dir tenir els hospitals plens. Ara, no. I el mateix amb la mortalitat. Una altra cosa és pensar que s’ha acabat tot. Això no és així. S’ha de continuar vigilant. No sabem què passarà a partir d’ara.
{{ comment.text }}