ANATOMIA D’UN CANVI CLIMÀTIC
David Vila, de 45 anys, dirigeix l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (ATL), que gestiona l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Ter, la més gran de Catalunya i que és entre Cardedeu, Llinars i la Roca.
Aigües Ter-Llobregat (ATL) es dedica a l’abastament d’aigua en alta als municipis. Això què vol dir?
Que captem l’aigua de diferents orígens –ara mateix, aigües superficials i dessalitnitzadores–, la potabilitzem i la distribuïm als nostres clients, que són municipis. I diem “aigua en alta” perquè el nostre servei arriba fins que entreguem l’aigua als dipòsits de capçalera dels municipis. I del dipòsit a l’aixeta del consumidor és el que s’anomena “xarxa en baixa”, que és la que gestiona un ajuntament.
L’ATL ha canviat molt des de l’estrena de les dessalinitzadores, oi?
Les dessalinitzadores ens han donat capacitat de resiliència davant la irregularitat de les pluges al nostre país. L’aigua acumulada als embassaments ens permet tenir reserves que les administrem en funció de la demanda, però molts cops l’oferta i la demanda no casen. Per exemple, a l’estiu, que és quan tenim més demanda d’aigua, és quan menys plou. A falta d’aigua, ara disposem de les dues dessalinitzadores.
A 10 anys vista i amb el drama del canvi climàtic a sobre, calen més dessalinitzadores? Cal apostar més per l’aigua regenerada?
L’avantatge és que tenim un document, el Pla de gestió de l’aigua, que ja ha definit les infraestructures necessàries. La meva opinió personal és que la solució no passa per construir moltes dessalanitzadores. Això solucionaria un problema, l’accés a l’aigua dolça, però en generaríem un altre, perquè l’aigua tractada procedent d’aigua salada té un cost energètic altíssim. Això ha provocat que ATL incrementem la nostra tarifa. Abans de la sequera les nostres dessalinitzadores treballaven al 25%-30% i ara estan al 100%. I s’hi afegeix l’increment de preus de l’energia a causa, entre d’altres, de la Guerra d’Ucraïna. En canvi, l’aigua dels embassaments requereix molt poca despesa energètica. Per tant, la solució passa per un combinat: les aigües superficials, les dues dessalinitzadores d’ara i dues dessalinitzadores projectades més i, com a ATL, també entrarem a gestionar aigua regenerada. Hi ha un pla d’inversió per adaptar plantes depuradores d’aigües residuals perquè siguin estacions d’aigua regenerada i hi ha projectes de potabilització del Besòs. Per tant, el que fa 20 anys només era aigua superficial, en cinc anys, quan totes aquestes infraestructures estiguin en marxa, farem servir aigua de riu, aigua dessalinitzada i aigua regenerada.
L’ETAP del Ter, al Vallès Oriental, és la planta de tractament d’aigua més gran de Catalunya.
Sí, tenim la capacitat de tractar fins a 8 metres cúbics per segon. Per fer-se una idea de la seva magnitud, quan hi va haver el temporal Glòria, que va deixar sense servei moltes instal·lacions per trencament de canonades o per manca de subministrament elèctric, nosaltres amb l’ETAP del Ter vam ser capaços de subministrar aigua a tota l’àrea metropolitana de Barcelona. És una planta gran, que es va inaugurar el 1966 i que ha tingut poques actuacions, més enllà d’alguna millora que es va fer el 1992.
Ara s’hi invertiran uns 120 milions per rehabilitar-la. Què s’hi farà?
Els requeriments europeus de qualitat cada cop són més exigents amb els seus paràmetres i també ens trobem amb dos elements més: pel canvi climàtic, l’increment de la temperatura de l’aigua dels embassaments, i els contaminants emergents, com els microplàstics. Cal, doncs, adaptar la planta al que ha de venir. L’aigua que ens arriba dels embassaments de Sau i Susqueda és de molt bona qualitat, però ens hem d’adaptar als escenaris que portarà el canvi climàtic. Bàsicament el que farem seran dues noves línies de filtració i un últim tractament amb ozó.
{{ comment.text }}