La irrupció de nous partits amb opcions de figurar en primeres posicions a tot l’Estat ha de suposar una fragmentació de vot que posi fi a la tradicional hegemonia de les dues grans forces que han marcat el temps polític català des de la transició, el PSC i CiU.
Els socialistes han estat tradicionalment els guanyadors de les eleccions espanyoles a la comarca. Fins a l’anterior cita, de novembre de 2011, havia estat la primera força a la comarca quan es tractava d’unes eleccions al Congrés de Diputats en les 10 votacions que s’havien produït entre 1977 i 2008. L’any 2011 es va produir el tomb, amb Convergència i Unió en clar creixement i un PSC en una davallada històrica que va portar-lo als pitjors resultats històrics. CiU va ser la força més votada, però sense arribar als suports que havien donat la victòria al PSC en tots els comicis anteriors, ni tan sols sense obtenir els seus millors resultats (que van ser el 1993). Sí que va ser primera força en 35 dels 43 municipis de la comarca, per sobre de la victòria en 32 poblacions dels socialistes en les eleccions de 2008 (quan va fregar els seus millors resultats de la sèrie).
En aquelles eleccions, el PP va aconseguir un bon resultat (proper a l’obtingut en la legislatura de la majoria absoluta de José María Aznar, l’any 2000), i la resta de forces van quedar per sota del 10%.
En els quatre anys transcorreguts, marcats per la crisi, els casos de corrupció i el creixement del sobiranisme a Catalunya, el panorama polític ha canviat prou per preveure canvis importants. La confluència de les esquerres, el repartiment de l’hegemonia independentista i els nous partits fan més incert el resultat.
