Fa 10 anys, l’aterratge dels Mossos d’Esquadra a Mollet va estar marcat per l’oposició de la comunitat educativa de l’escola Sant Vicenç a la construcció de la comissaria a tocar del centre. La polèmica es va donar per acabada l’1 de novembre de 2002 quan la policia catalana va assumir les competències de seguretat ciutadana als set municipis del sud del Vallès Oriental i la comissaria va començar a funcionar. “Estaven aquí i punt. No calia donar-li més voltes”, afirma el director de l’escola Sant Vicenç, Josep Noró, que també estava al capdavant del centre en aquell moment. “Al final vam entrar en la normalitat del propi barri i la protesta es va anar apaivagant”, comenta Jaume Giné, primer cap dels Mossos a l’àrea de Mollet.
Aquests 10 anys no hi ha hagut incidents greus derivats de la proximitat de la comissaria a l’escola. Puntualment, s’han trobat amb alguns problemes: el registre d’un detingut al carrer a la vista d’escolars que estaven al pati, mossos fent vigilància armats a la vorera davant la comissaria o algunes discussions de gent quan entren o surten de les dependències policials. Noró admet que tot plegat també els podria haver passat sense tenir la comissaria al costat. Tot i la proximitat física “no hi ha cap relació especial pel fet de tenir-los aquí al costat”.
Una dècada després, Noró atribueix tot el moviment contrari a la comissaria a “la por d’allò desconegut”. Entre els elements que feien por, hi havia el risc d’un atemptat terrorista. “En aquell moment, no es va explicitar mai però estava a l’ambient. Quan es va començar a parlar de la comissaria, feia 10 mesos de l’atemptat contra Ernest Lluch, a Barcelona”, comenta el director de l’escola Sant Vicenç, que afegeix que no hi havia oposició als Mossos. Des de l’altre banda, Giné recorda que “mai hi havia hagut cap atemptat contra una comissaria dels Mossos”.
A banda, va generar recels entre els pares i el professorat la falta d’informació tant de l’Ajuntament com de la Generalitat. “Estava tot dat i beneït. Hi va haver una escenificació de diàleg però va ser només una escenificació”. Els pares van proposar fer la comissaria als terrenys on ara hi ha l’escola de Cal Músic. “Encara avui no sabem per què no es podia fer allà”, diu Noró, que recorda la manca d’equipaments educatius que ja hi havia al barri. “Encara esperem l’institut”.
El malestar del pares es va mostrar amb una recollida de signatures, pancartes i diversos actes de protesta. Giné recorda les explicacions que van donar als pares, “que estaven preocupats per temes com la presència de detinguts”. “Els vam explicar que ni els veurien”. També van insistir que la comissaria podia ser un element de dissuasió de cara a la presència de delinqüents al barri. El primer cap de Mollet destaca el paper que va tenir l’aleshores alcaldessa Montserrat Tura. “Va marcar unes pautes molt bones. Ella assumia la responsabilitat de la seguretat ciutadana al seu municipi. Ja veia com es configurava el model de la policia de Catalunya”. Per la seva banda, Jesús Requena, que va ser cap a Mollet entre els anys 2008 i 2012, considera que els recels inicials ja estaven superats quan ell estava al capdavant de la comissaria. Creu que és normal que passi. “En alguns casos, hi ha un rebuig inicial que no saps d’on ve però un cop la comissaria està en marxa acaben agraint que estiguem allà”. Per l’actual cap dels Mossos a Mollet, Quico Moragas, el creixement urbà del sector de La Vinyota també demostra la integració de la comissaria al teixit urbà de Mollet. “Això abans tot eren camps”, explica.
