Ho explica Manel Vizoso, de 62 anys, de la Roca, vocal de la nova delegació de Granollers de l’Associació de Diabètics de Catalunya, una entitat que segueix amb especial interès La Marató de TV3 d’aquest diumenge contra la diabetis i l’obesitat. “Hi ha molta gent que es troba desorientada i persones que poden aportar molta experiència perquè fa moltes dècades que segueixen dieta, es fan proves, punxant-se…”, afegeix Mireia Camps, de 42 anys, veïna de Sant Pere de Vilamajor i vicepresidenta de la delegació.
La nova entitat té la seu al Centre Cívic Nord i fa les trobades els divendres de les 5 de la tarda a les 9 del vespre. L’objectiu és informar les persones malaltes, els seus familiars i l’entorn social. “Es tracta que els nostres associats puguin arribar a autogestionar el seu trastorn clínic i millorar el seu pronòstic, i evitar així futures complicacions”, diu el fulletó informatiu que han editat. Entre les activitats que impulsen, hi ha xerrades, sortides i excursions amb famílies i nens, l’acompanyament i assessorament jurídic i dietètic i la defensa de possibles discriminacions individuals o col·lectives.
La delegació ha començat a caminar amb una desena de socis però ja hi ha unes quaranta persones que han expressat la seva intenció d’afegir-s’hi.
Loli Encinas, de 43 anys i de Granollers, és una altra de les vocals i ha entrat a l’entitat perquè té un fill amb diabetis diagnosticada fa aproximadament un any i mig. Admet que els ha canviat la vida perquè han hagut de canviar els hàbits d’alimentació, però diu que, de fet, el nen ho porta bé. “Quan va a una festa d’aniversari i li donen la bossa de llaminadures, se la guarda i la dóna a la seva germana”. Per a la família, la malaltia ha tingut un efecte positiu. “Ara tots hem canviat els hàbits i mengem més saludable”.
Manel Vizoso tampoc té la malaltia, però conviu amb la seva dona, de 63 anys, que la pateix des de fa unes dues dècades. També es van adaptar. “Quan encara vivien els fills amb nosaltres, fèiem dos menús. Un per a ells i un altre per a nosaltres”.
La Mireia té dos germans més també amb diabetis i assegura que s’hi ha adaptat bé. “Ho he acceptat. No me n’amago i quan vaig a algun lloc adverteixo que sóc diabètica. Em punxo quatre vegades al dia i si ho de fer en un lloc públic ho faig sense problemes. Amb els meus germans fins i tot fem broma i competim a veure qui ha tingut un nivell més alt de sucre…. Sé que els problemes em vindran quan em faci més gran”.
{{ comment.text }}