Tomeu Aspa: “Volem que les Monges sigui el centre neuràlgic del municipi”

Tomeu Aspa és alcalde de Sant Esteve des del juny del 2023 després que la seva formació, Som Vallflorida, i ERC pactessin per evitar un nou govern de Junts. L’acord ha passat per alts i baixos, sobretot quan a principis del 2025 els republicans van alertar de “desavinences importants” amb el principal partit del consistori. Com s’han aconseguit salvar les distàncies amb ERC? Ara estem bé. Hem aconseguit salvar les distàncies relativitzant la situació. Hi havia una part d’ERC que no se sentia part de les polítiques que estàvem fent i d’aquí va esclatar una mica tot. Nosaltres els vam dir que acabàvem d’entrar i que no podien dir que hi havia grans discrepàncies, perquè no era cert: els dos teníem programes molt similars i estàvem començant a fer coses. Quines discrepàncies hi havia? Eren petites. Una era perquè el pacte preveia una sèrie de reunions periòdiques entre els dos partits i no s’estaven fent. Però no s’estaven fent perquè cap de les dues parts estava impulsant-les. No era culpa de ningú. Al final es va fer alguna d’aquestes taules bilaterals, però ara ja no les estem duent a terme. Va arribar a trontollar el pacte en algun moment? Quan ens van dir que hi havia certes discrepàncies, vam sentir que sí. Nosaltres crèiem que estava bé un pacte d’esquerres per al poble i no enteníem que es volguessin separar tan ràpid quan encara no teníem prou experiència per conèixer tot el que hi havia dins de l’Ajuntament. Després d’això, la relació, almenys amb els regidors, ha estat molt positiva i hem continuat treballant i entenent-nos dins de la normalitat. ERC tenia inicialment un any d’alcaldia, que s’hauria d’haver acabat ara al juny, però finalment es van fer enrere. Per què? Un any pel mig canviant l’alcalde no era lògic i crec que era incompatible amb la realitat del regidor. Si estàs en un govern de coalició i respectes les línies de treball de tothom, no fa falta canviar d’alcalde, i al final ells van insistir de no fer aquest any que els tocava. Al final, havíem d’acabar portant totes les regidories que ja teníem. Com és la relació amb Junts? Nosaltres creiem que és bona. Per descomptat que tenim discrepàncies i diferents maneres de veure les polítiques públiques, però també tenim una manera de fer que creiem que ha d’incloure l’oposició. Hi ha diferents comissions de l’Ajuntament en què han tingut la demanda d’anar formant-hi part: en habitatge, en joventut, la comissió per la creació de la llar d’infants pública… En quin punt està el projecte d’escola bressol municipal? Estem creant el servei per després poder decidir com volem que sigui la gestió i quan volem que es faci l’escola bressol. Ens trobem que la realitat econòmica de l’Ajuntament no és gaire positiva: tenim pocs diners perquè tenim pocs ingressos, i encara hem de veure com s’articula tot. Tampoc sabíem que l’única escola bressol del poble, que era privada, tancaria l’any passat, i això ens ha fet tenir més pressa. Estàvem fent passos per tenir-la, però no ens esperàvem que fos tan immediat el tancament. Ara tenim un avantprojecte que ens diu que l’escola bressol es podria fer a les escoles velles, però encara falta el projecte executiu per conèixer el que costaria. I com conviuria l’escola bressol amb l’activitat cultural que hi ha ara a les escoles velles? La idea és que una part de l’activitat es mogui a la Casa de les Monges. Aquest és l’encaix que hi hem trobat. Esteu fent obres per poder obrir la Casa de les Monges com a equipament. Ara s’està redactant la tercera fase, que és definitiva. Encara s’han de fer els acabats, els acabats de les parets, millores tèrmiques... De les dues fases que hem fet, ens hem gastat 700.000 euros, i aquesta tercera fase encara ens costarà 500.000 euros més, que se sumen als 625.000 que va costar comprar l’edifici. L’antic govern va comprar les Monges fa sis anys i encara no ha obert. Ha valgut la pena esperar? Per mi ho hauríem fet més ràpid, però ens hem hagut d’esperar a tenir els diners per fer cada fase. Com que és un edifici de concurrència pública, necessitàvem que hi hagués uns criteris d’accessibilitat, aïllament, hi havia un reforç estructural que s’havia de fer tant sí com no... I a això s’hi ha sumat que és un edifici protegit, per la qual cosa també rebem subvencions. Ha estat lent, però ho havíem de fer tot així per començar bé. Heu definit ja com serà la gestió de l’equipament? Ara farem la contractació d’un pla de gestió que ens ajudarà a definir com serà. Per nosaltres, l’ideal i el que seria més convenient per al poble és que la gestió es pogués fer compartida entre ajuntaments, entitats i persones interessades, i la zona de bar que es projecta també dins l’edifici. Creiem que un edifici només gestionat per l’Ajuntament acabaria morint o sent poc eficient. Quan obrirà? Per tempos, serà a finals d’aquest mandat o el que ve. Havíeu dit que volíeu impulsar taules de treball per implicar més la ciutadania en les decisions del poble. Ho heu pogut fer? Ara mateix estem treballant en el Pla d’Accions d’Habitatge Municipal. La Diputació ha encarregat a una consultora una diagnosi sobre l’habitatge al municipi i proposaran un seguit d’accions a fer. Ara s’està acabant per després fer la presentació a la ciutadania. I en matèria de joventut? Estem fent un pla local de joventut, que està en fase de diagnosi. Aquesta és una de les coses que ens preocupen més. Des del principi que vam entrar vam començar a fer polítiques de joventut, perquè creiem que estaven abandonades. El projecte important és el de les Monges, que té molt a veure amb la implicació ciutadana, perquè volem que sigui un espai compartit amb entitats, amb la gent del poble i un centre social on puguin passar coses i sigui el centre neuràlgic del municipi. L’espai jove, que ara és al Corral, per exemple, volem que es traslladi a les Monges també. Què es farà al solar on hi havia els barracons de l’institut de Can Record? Sostre Cívic, que es dedica a les cooperatives d’habitatge, està redactant un projecte de cohabitatge que està projectat allà. Encara no tenim la informació de com es dirà ni quants habitatges hi haurà. Ho hem anat a buscar nosaltres, però sí que és veritat que hi ha un grup de gent interessat en el cohabitatge al municipi i nosaltres creiem que és una de les solucions que hi ha per al tema de l’habitatge a Sant Esteve. L’any passat vau rebre la donació del castell de Montclús. Quin projecte teniu per aquest espai? Estem aturats perquè s’hi ha de fer un pla director, que no tenim fet, i no hi podem fer res fins que no estigui aprovat. No sabem tampoc per què no s’havia fet abans. La nostra intenció és parlar amb la Diputació i veure com es pot gestionar un espai així, perquè l’Ajuntament no podem afrontar les despeses que comporta ni posar-hi recursos tècnics ni subvencions. Quins altres projectes teniu d’ara a finals de mandat? Volem millorar la mobilitat. Els veïns ens han demanat en diferents trobades que s’arreglin alguns carrers, que s’allarguin els carrils bici, que es doni més prioritat als vianants en certes zones o que no corrin tant els vehicles motoritzats. Hem fet alguna acció puntual subvencionada per millorar els asfalts, que són molt cars, i de cara a finals d’estiu es farà una actuació als diferents veïnats perquè siguin de prioritat invertida, és a dir, que els vianants i les bicicletes tinguin prioritat sobre els vehicles motoritzats i que hi hagi un límit de velocitat de 20 km/h. Això es farà a totes les urbanitzacions: Can Ribes, Can Cruixent, Can Record i les Hortes, i a tots els seus carrers. Això implica que en alguns casos es posarà un estop més o algun senyal que avisi els vehicles de motor que hi ha prioritat per als vianants. Com conviu el poble amb la carretera? És un dels problemes que tenim. La Generalitat ens ha dit que de cara al 2028 vol fer una rehabilitació de la carretera fins a Montseny i posar-hi un carril per a bicicletes i vianants. Però tenim molta afluència de vehicles i creiem que això hauria de disminuir. Volem intentar que la gent que ve de fora utilitzi els pàrquings de les entrades per no travessar el poble pel mig, però és difícil, perquè la carretera no és nostra i moltes vegades no podem decidir sobre ella. El model de guàrdia municipal us agrada? Hem posat una persona més per reforçar-la sobretot els estius, que és quan hi ha més moviment i tenim més problemàtica a les nits. Ara tenim cinc vigilants. Hem de trobar la balança entre tenir un cos de guàrdies, sense gaires competències, per disminuir els fets puntuals de malestar veïnal, i que ajudi en qualsevol cosa que passi al municipi. Tot i això, jo crec que el millor model de seguretat als pobles és conèixer-nos els uns als altres: la gent del carrer, de les botigues... Molts municipis estan passant del porta a porta a contenidors tancats. Us plantegeu algun canvi? De moment, no. És veritat que el porta a porta té un sobrecost per a l’Ajuntament, però creiem que aquest sobrecost es compensa amb millors dades de reciclatge. A l’inici es va vendre com un model en què, si reciclaves més, rebies més diners de compensació per part de les empreses de reciclatge, i la realitat és que no ha estat proporcional. Moltes vegades també hi ha problemàtiques: no recullen els contenidors d’alguns carrers, no passen per d’altres perquè hi ha molta rotació de treballadors a l’empresa... Nosaltres hem fet diferents coses. Ara hem canviat el servei i hem passat de tenir dos camions a només un de bicompartimentat. Vam prendre mesures en alguns carrers perquè hi pogués passar aquest camió i això ens ha ajudat a baixar el cost del servei. Però, és clar, tots aquests serveis es fan de nit, cosa que implica plusos de nocturnitat. També s’ha de pagar el quilometratge dels camions, que passen almenys quatre cops a la setmana. Tot això té un cost important. Quin és el tant per cent de reciclatge del municipi? Estem a més del 80%. Tenim la sort que es recicla molt aquí a Sant Esteve, però també ens hem trobat amb defectes en el servei i la brigada molt sovint es troba que hi ha escombraries acumulades perquè la gent hi va llançar la brossa. Costa d’especificar l’impacte que té el porta a porta. Hi ha gent que ho fa bé, però també n’hi ha d’altra que encara està molt desconnectada del sistema. “Hem ofert 750.000 euros per comprar el complex esportiu, però hi ha discrepàncies amb la propietat” Què heu fet de diferent respecte als governs de Convergència i Junts dels últims 24 anys? Hi ha petites coses que trobem que eren inexistents i estaven abandonades, com les polítiques de joventut o la llar d’infants pública. És cert que implica uns recursos econòmics molt grans per a l’Ajuntament, però volem almenys crear el servei per estudiar la possibilitat de fer-la. Una de les herències que us van deixar va ser el POUM, que s’havia d’aprovar i no s’ha fet. Com és? Vam entrar que el POUM havia passat tres aprovacions inicials. Parlant amb els tècnics, vam arribar a la conclusió que el que s’estava formulant era merament burocràtic, que no impulsava grans canvis ni tenia una visió gaire positiva per al municipi. Nosaltres creiem que el POUM s’ha d’acabar aprovant, però vam dir de deixar-lo apartat i en un futur tornar-lo a arrencar amb una altra visió. Per exemple, hi havia algunes situacions en què no ens afavoria, com en la compra del complex esportiu Júlia. De moment, estem en negociacions amb la propietat per adquirir-lo. Per què el voleu? Tenim un club de futbol i un de rugby touch que fan servir l’espai pel qual ara mateix l’Ajuntament ha de pagar 80.000 euros anuals de lloguer, que són a fons perdut. Si arribem a aconseguir que l’espai sigui municipal, tots aquests diners s’acabaran destinant al poble i serà més fàcil la gestió i els compromisos amb les entitats. Després de deu anys de fer-lo servir, sentíem que hi havia la necessitat de veure com podíem adquirir-lo. En quin punt estan les negociacions? Fa tres anys que intentem la compra, però sempre hi ha hagut discrepàncies, sobretot en el preu. Vam fer una taxació i una valoració de l’espai i vam fer una oferta de 750.000 euros, però hi ha discrepàncies amb la propietat. El Pla Ponent s’està desenvolupant? Ara mateix està aturat. Hi ha algunes discrepàncies entre els propietaris de la junta de compensació. Nosaltres no tenim informació ni ens han posat cap projecte sobre la taula, només hem fet alguna reunió amb ells. El que sabem és que el Pla Ponent farà que es puguin construir 350 habitatges nous, que això vol dir un miler llarg d’habitants més, i seria un xoc per al municipi. Sabem que no hi podem fer res, perquè fa anys que estava aprovat, però voldríem que hi hagués compensacions perquè el pla urbanístic fos més realista, tot i que és molt difícil. Falten serveis a Sant Esteve? D’essencials, no. Vau haver de tancar el consultori mèdic dos cops en pocs mesos perquè hi havia tèrmits. Està resolt del tot? Resolt completament, no, perquè estem parlant de tèrmits que tenen els nius a terra. Per resoldre-ho completament, hauríem de tirar l’edifici a terra, netejar-ho tot i aixecar-ne un altre, i això no ho podem fer. Quan es va fer el nou consultori, això no ho van tenir en compte. La nau d’Aigua del Montseny ha tornat a tenir activitat? No. Quan vam entrar a govern ens vam trobar que volien utilitzar la nau com a magatzem logístic, que no és l’ús d’aquest espai. La llicència que tenen és d’extracció. Us han arribat a verbalitzar que hi volguessin tornar a fer extracció d’aigua? Al principi ens van dir que no i després que sí, però tampoc ho han arribat a fer. Nosaltres vam encarregar un estudi hidrogeològic per saber l’afectació que podia tenir una activitat d’extracció sobre el cabal de la Tordera, però l’empresa no ens va deixar fer comprovacions. Us tornareu a presentar a l’alcaldia? No ho hem decidit, però sí que hi hem reflexionat. Creiem que en quatre anys es poden fer moltes coses, però que vuit et donen per tancar almenys un cicle, i ara ja tenim més experiència. L'oposició pregunta [Junts] De tots els estudis i projectes que heu estudiat durant aquests tres anys, quins teniu pensats iniciar aquest darrer any i amb quins recursos teniu pensat fer-ho? Entenc que es refereixen al Pla Local d’Habitatge o al Pla Local de Joventut. També vam fer un Pla d’Accions climàtic d’edificis municipals i places. Per depèn de quines coses, necessitem subvencions per tirar-les endavant. Amb el Pla Local de Joventut, per exemple, sabem que això ens marcarà unes línies estratègiques, igual que amb el Pla d’Accions d’Habitatge Municipal. Estem esperant a tenir el recull d’accions i això ens portarà a veure què podem fer des del punt de vista econòmic i tècnic. Junts també va fer estudis que es van quedar al calaix o que van aparèixer just quan vam entrar. Hi ha un estudi de mobilitat en què ens estem basant per fer accions. Hi ha un estudi sobre el carrer Matagalls, que havien encarregat ells, que l’altre dia el vam presentar als veïns i els vam dir que quan tinguem recursos econòmics el portarem a terme.

Tomeu Aspa: “Volem que les Monges sigui el centre neuràlgic del municipi”

La manifestació que va recuperar la Diada compleix 50 anys

L’emergència lingüística reactiva les mobilitzacions per la Diada

Set municipis participaran en el Ressò, la nova marca de la fira d’economia social i solidària

Els Mossos desmantellen una plantació amb 912 plantes de marihuana a Cardedeu

LA PREGUNTA

Aprova la dimissió de Trapero?

L'escola Cervetó de Granollers canvia de mans 58 anys després

Mor a 82 anys José Luis Mingote, de Parets, exmecànic de Derbi

Puiggraciós acomiada les monges benedictines aquest dilluns després de 53 anys de presència estable

Rebuig veïnal a Cardedeu a una promoció d'habitatges protegits al parc de la Serreta

Enllestida La Termal, l’edifici pioner d’alta eficiència energètica a la Garriga

Ferran López, de Granollers, nou director general de la Policia en substitució de Josep Lluís Trapero, que ha dimitit

Desarticulen una organització dedicada a l'explotació sexual de dones en prostíbuls de Granollers

La comarca cedeix a la Generalitat 17 solars més per fer-hi uns 500 habitatges

Adeu al Peu Xic de Cardedeu

El Vallès Oriental, a la cua de les comarques metropolitanes en creació d’habitatge protegit