Els parquets | Vent de cua a la banca

La gran banca espanyola s’està abonant als rècords de beneficis. L’any passat, els resultats van ser de màxims històrics. Històrics perquè no han trigat gaire, tot just un any, a passar a la història. El rècord 2022 ha estat superat en la gens petita proporció del 27% només un any després. Són 26.000 milions d’euros de benefici i davant d’aquesta xifra és inevitable recordar dos aspectes presents en el debat sobre el sector financer, el de l’impost especial sobre la banca i el de les remuneracions als clients. Són aspectes independents entre ells però en els quals la reacció de la banca és el de la queixa permanent en el primer i en la mirada a una altra banda en el segon. El sector bancari sempre té vents de cua per explorar. L’impost especial sobre la banca ha tingut un impacte sobre els resultats de 1.400 milions d’euros. És només una part de la contribució que el sector ha fet durant l’any en impostos, perquè s’hi ha de sumar els 5.200 milions que van aportar per l’impost de societats, un tribut que han de pagar totes les empreses que tenen beneficis. Serien 6.600 milions que suposarien que un 37% dels beneficis aconseguits a l’Estat s’han destinat a impostos. Si són pocs o són molts és una valoració subjectiva que contrasta amb la valoració objectiva: els bancs han tingut més beneficis que mai. Els han tingut en els dos anys de vigència de l’impost especial i això ve a justificar que aquest tribut encara estigui vigent. El sentit de l’impost era que s’estaven produint unes circumstàncies econòmiques, amb una pujada sobtada dels tipus d’interès, que beneficiava els marges del sector. Uns beneficis caiguts del cel, com els de les energètiques, pels quals és raonable que hi hagi una tributació especial. De fet, aquest benefici caigut del cel té quantificació. El marge d’interessos dels bancs ha crescut en 15.000 milions d’euros, i això significa que, sense haver de fer grans polítiques de gestió financera, el marge del seu negoci creix en un 20%. Dit d’una altra manera, amb el mateix negoci exacte que l’any passat, allà on guanyaven 5 euros, aquest n’han guanyat 6. Només perquè el Banc Central Europeu ha modificat el criteri del preu del diner. L’altra aportació extra per al sector prové de les comissions, que no és que hagin pujat gaire, només un 4%, però que suposen 1.000 milions d’euros extra. Cal no oblidar que aquestes són comissions que cobren als clients, als quals ja han collat més amb interessos més elevats. Les hipoteques tenien un tipus mig del 3,1% a final de 2022, un preu que ja doblava el que hi havia abans del creixement dels tipus marcats pel Banc Central Europeu, i ja arribaven al 4,2% a final de 2023. Els crèdits al consum que estaven al voltant del 6% a meitat del 2022 s’enfilaven fins a tocar el 10% en algunes entitats. Finalment, Cepyme, avaluava per damunt del 4,3% el cost mitjà del finançament a les empreses, el cost més alt des de 2008. La banca ven el seu producte, el diner, més car. Però el compra igual de barat. Com si la pujada de tipus d’interès no hagués passat, la remuneració a l’estalvi segueix sota mínims, a la cua d’Europa. Els càlculs del Banc Central Europeu assenyalen que la remuneració als estalviadors se situava a l’Estat espanyol en el 2,6% (és un compendi de diferents productes, perquè n’hi ha que encara tenen una remuneració mínima). Aquesta és una aportació bastant més reduïda que la mitjana europea, que està al 3,3%, i encara més de la francesa, que ja toca el 3,8%. En general, es pot concloure que la banca guanya molt, paga una mica més d’impostos, però remunera poc els seus clients. Molt menys que els accionistes, els grans beneficiats de la pujada dels beneficis. Aproximadament la meitat dels 26.000 milions d’euros guanyats aquest 2023 es destinaran a dividends. És una remuneració elevada amb els accionistes que contrasta amb el premi encara escàs als estalviadors, que són els que donen sentit al negoci bancari, i amb el poc entusiasme a retornar a la societat, en forma d’impostos, part dels beneficis obtinguts, un extrem que, sense caure en demagògies, hauria de partir de la consideració que en els anys de més gran dificultat per al sector hi va haver una gran injecció de diner públic per corregir-la. A més, com que el record d’aquelles dificultats és recent, s’està insistint que la banca destini una part d’aquests grans beneficis a reforçar-se financerament per tenir més capacitat de resistència si l’actual context favorable s’acaba capgirant. Destinar més diners a reserves que a agrair la confiança als accionistes és menys rendible a curt termini, però probablement més sagaç de cara al futur. Precisament va ser aquella crisi la que està en el fons del context actual. Es va incentivar, potser per necessitat, un procés de concentració que altera una de les regles del liberalisme: el foment de la competència. La banca espanyola està concentrada en poques entitats que no tenen gaires dificultats per acomodar-se en unes regles del joc que la beneficien. Regles del joc que, a més, venen acompanyades d’ajustaments en el nombre d’oficines i d’empleats que beneficien poc els seus clients. No és improbable el manteniment de les mateixes regles de joc sigui la base de les previsions que fan les diferents grans entitats: preveuen que l’any que ve els resultats encara seran millor que aquest 2023 de rècord.

Els parquets | Vent de cua a la banca

Cultiva els petits plaers

Khalil Gibran i la poesia mística d’‘El Profeta’

Com cuidar la salut mental en el dia a dia

Què és la sociolingüística educativa?

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la prohibició de les xarxes socials als menors de 16 anys?

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

[AMPLIACIÓ] Mor un motorista veí de la Garriga en un accident de trànsit a Llerona

Les autoritats turques detenen i deporten Joan Peiró, de Canovelles, de camí a Síria per denunciar els atacs al poble kurd

La nova era de Can Moreno arriba al Mercat de Sant Carles

Els Mossos detenen un noi de 18 anys per agredir un home al polígon del Ramassar de Granollers

Mor a 70 anys Marc Ricart, conegut carnisser del Mercat de Sant Carles de Granollers

La Porxada de Granollers acollirà la ballada de Gitanes més multitudinària

Dol a l’Ametlla per la mort d’un jove de 30 anys veí del poble

El públic salva Gerard, de Mollet, de l’expulsió a ‘Eufòria’ de 3Cat

Les Gitanes de Cardedeu es traslladen a una plaça més gran