Segons dades de l’Ajuntament, d’un total d’unes tres-centes botigues censades al poble, a la tarda del dissabte només n’hi ha unes dues-centes d’obertes. La resta, moltes de les quals no estan en el centre comercial que forma l’eix carrer Banys, carrer del Centre, la plaça de l’Església i el carrer Calàbria, tanquen portes al migdia sabedors de la poca activitat de la tarda. Però el problema és un peix que es mossega la cua: si hi ha oferta, hi ha clients; si moltes botigues són tancades, són moltes les persones que ja no surten a passejar i a comprar.
Per intentar canviar una mica aquests hàbits que la pràctica ha imposat d’un temps ençà, les dues associacions de botiguers de la Garriga –ASIC i Aprop– i l’Ajuntament impulsen a partir d’aquest dissabte una campanya que amb el lema “Quedem dissabte a la tarda” vol dinamitzar el sector, tant de clients potencials com de botigues obertes. Per això, per exemple, aquest dissabte el grup teatral Artristras farà l’espectacle de carrer Psicophoto en el tram més comercial de la població: Banys, Centre i Calàbria. Els altres caps de setmana hi haurà actuacions de dansa de les escoles Tukutracum i Interdansa, que s’alternaran en els escenaris de la plaça de Can Dachs, la zona del Balneari Blancafort i, a l’altre extrem, el sector del barri de Dalt, a l’entorn de la font de Santa Digna. Amb aquestes actuacions i altres espectacles de petit format, esperen frenar la marxa de molts clients atrets pels grans centres comercials que hi ha a ciutats properes a la Garriga.
Un dels reclams de la campanya serà un sorteig que es farà cada dissabte a 2/4 de 9 del vespre entre les persones que hagin passat per un estand de la plaça de Can Dachs amb el comprovant que han comprat alguna cosa en aquelles hores de la tarda. El premi serà una tauleta tàctil cada dissabte. Els botiguers també faran ofertes especials per a l’ocasió.
El comerç de la Garriga viu la crisi com qualsevol altre sector econòmic, però segons les dades de què disposa l’Ajuntament, el nombre total de botigues es manté a la ratlla de les tres-centes: si en tanca una, al cap de poc n’obre una altra. Es podria parlar, doncs, d’estabilitat comercial.
