Segons el sindicat ASAJA, el sector ramader català és un clar exportador en vies d’extinció. Els forts increments en els pinsos, una pujada del 20% en els fertilitzants, un 17,7% en l’energia, i un 10% del gasoil “no es poden aguantar”, segons fonts del sindicat agrari.
Al Vallès Oriental, “gairebé tots els agricultors cultiven cereals, en major o menor mesura”, admet la presidenta d’ASAJA, Rosa Pruna. Ho fan o bé per dedicar-lo a la ramaderia pròpia o per vendre’l. “I aquí gairebé no ens ha plogut des que es va sembrar el cereal, al novembre. I amb la neu, com que després va fer vent, es va empitjorar encara més l’estat del cultiu. De fet, el va assecar”, diu. “Temem que el cereal florirà sense haver pogut créixer. A més, com que no plou, els pagesos no poden sembrar els farratges, tot i que tornaria a tocar ara. Estem absolutament pendents del cel”. El sector tem que si perd bona part de la collita de cereal n’haurà de comprar un alt percentatge a fora, i suposarà una càrrega econòmicament difícil de suportar. “El més greu de tot”, explica Pruna, “és que ja teníem dèficit de cereal. Si en compràvem el 50%, potser s’hauria de comprar el 100%”.
El màxim productor de cereals a la comarca, el cardedeuenc Vicenç Manent, amb 80 hectàrees de terrenys a les Franqueses, Cardedeu, Lliçà d’Amunt i Llinars, admet que la collita apunta “molt magre”. “Està naixent molt malament”, diu. Ell, com la resta de pagesos, està amoïnat perquè ha de collir els cereals en tres mesos i els brots que hi ha ara són massa petits. “Alguns no fan ni un centímetre, i ja haurien de fer un pam, entre 15 o 29 centímetres”.
Manent admet que està “molt preocupat”. “Necessitem una primavera en què plogui suaument i intermitentment. Només així se salvaria la collita”, diu. “Però si no passa, i en perdem bona part i hem de dependre del producte de fora, hi haurà especulació. I ja carreguem molts costos… administratius, l’apujada dels adobs, la mala climatologia… Tot això acabarà cremant els joves. És normal que vagin deixant el camp”.
