El balanç és força negatiu, hi ha hagut una davallada del 30% respecte l’any passat, segons informen les organitzacions agràries. La falta de pluges de gener, febrer i març va perjudicar molt l’espiga, que va reduir la seva producció. A més, la calor sobtada de principis de maig va cremar bona part del cultiu, cosa que ha fet reduir, encara més, la productivitat.
Amb les xifres pràcticament definitives, el percentatge del descens d’ordi i blat suposa un rendiment mitjà d’entre 2.800 i 3.400 quilos de cereal per hectàrea. Tot i això, hi ha hagut zones que han patit més la reducció de la productivitat, com algunes àrees de Caldes, les Franqueses o la Garriga, que han registrat un descens més pronunciat, que arriba, en algun cas, al 50%. D’altres zones, com les que toquen més al Montseny –Sant Pere de Vilamajor o Santa Maria de Palautordera, entre altres– han notat menys la davallada. “Les zones menys afectades han estat les del Baix Montseny perquè hi ha plogut una mica més”, comenta la presidenta d’Asaja, Rosa Pruna, veïna de les Franqueses. “Hem tingut mala sort, si hagués plogut una mica a l’abril, haguéssim tingut uns resultats menys dramàtics”, afegeix. A més, els pagesos han tingut una altra dificultat afegida, les pluges tardanes. “Si plou durant la collita, el cereal s’ha d’assecar perquè no es pot conservar bé si té una humitat superior al 13%”, explica el director-gerent de l’Agrària del Vallès, Manel Cunill.
BONA QUALITAT
En canvi, la qualitat del blat i l’ordi és bona. El pes específic del blat –que en determina la qualitat– és d’un 73%, un punt per sobre de la qualitat mínima. Pel que fa a l’ordi, també es manté una mica per sobre. Aquest any se situa en un 67%, uns quatre punts per sobre respecte l’indicador de qualitat mínima, que és d’un 63%. Per tant, el descens de la quantitat del cereal no n’ha fet disminuir la qualitat. Quant al preu del cereal, l’ordi se situa en els 170 euros per tona i el blat sobre uns 190 per tona, sempre tenint en compte que el preu pot canviar lleugerament.
Vicenç Compte, agricultor de la zona de Gallecs, ha cultivat només tres hectàrees de blat aquest any. Compte explica que, des de feia molts anys, no veia una climatologia tan adversa, no tant per la virulència dels fenòmens meteorològics, sinó pels moments en els quals s’han produït. La seva zona, la de Mollet, també ha quedat molt tocada pel temps. “És una de les pitjors collites que recordo; a títol individual, una de les pitjors que he tingut mai”, sentencia Compte.
Altres conreus també han patit les conseqüències del temps, però en menor grau. En el cas de la civada, es va haver de segar abans per no perdre quantitat, ja que és un aliment bàsic per al bestiar, principalment, per als equins. A més, també és un producte auxiliar per a la fabricació de cervesa. En el cas de la colza, aquest any se n’ha plantat menys i, per tant, la producció serà menor. Pel que fa al sorgo –un substitut del blat de moro–, no ha notat tant la falta de pluges, ja que, en ser una planta d’origen tropical, necessita menys aigua i la calor sobtada no el va afectar tant. Precisament, el blat de moro s’ha vist força perjudicat per la meteorologia i la seva producció ha estat residual a la comarca. Els farratges per als animals i la producció de palla també s’han vist reduïdes respecte a l’any passat.
{{ comment.text }}