Segons la Generalitat, no només han començat a introduir-se al sector pagesos experimentats en els processos de cultiu o ramaderia tradicionals, sinó persones alienes al sector primari, que hi veuen una manera de guanyar-s’hi la vida, en temps de crisi.
La producció agrària ecològica és un sistema d’elaboració que pretén aconseguir aliments de molta qualitat, lliures de residus, i reduir així l’impacte humà en el medi ambient.
Actualment, a la comarca del Vallès Oriental hi ha 67 operadors dedicats al negoci de l’agricultura ecològica, segons les dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCAPAE), de la Generalitat (vegeu quadre adjunt). En concret hi ha 43 societats o persones que treballen en la producció, 37 de les quals amb vegetals, i 6 ramaders. També hi ha 26 negocis centrats en l’elaboració de producte ecològics, dos a la importació i 11 a la comercialització. La tendència a l’alça del sector al territori també s’ha constatat a la resta de Catalunya. Segons la CCPAE s’observa un creixement sostingut tant de productors com d’empreses. Al Vallès Oriental hi ha hagut 11 incorporacions durant aquets any –6 de les quals de productors vegetals–, de les 320 a tot Catalunya.
Fonts del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural asseguren que anualment reben una vintena de sol·licituds de joves per obrir una finca i incorporar-se al negoci de l’agricultura. D’aquests, una part notable ja ho fan pensant concretament en una explotació d’agricultura ecològica, perquè actualment “suposa un distintiu afegit de qualitat”. N’hi ha que, en el context de crisi, han vist una sortida en el sector primari, al qual s’hi havien dedicat la generació dels avis. Aquest és el cas d’en Roger Castellanos, de 24 anys, i veí de Tagamanent, que fa molt poc va demanar una ajuda destinada als joves agricultors (fins als 39 anys) per poder conrear hortalisses i olivera amb aquest distintiu. Representa l’aposta del col·lectiu jove que s’interessa per aquest sector, i el d’altres, com pagesos experimentats que abandonen les tècniques tradicionals per les ecològiques, com Vicenç Manent, de Cardedeu.
