Va ser un any d’atonia general en tots els sectors, però especialment en la construcció, que suma exercicis de caiguda constant. L’evolució econòmica també va tenir repercussió en el mercat de treball, amb un descens de l’afiliació a la Seguretat Social del 5,5%.
És la segona recessió del període de crisi que va arrencar el 2008, amb un creixement gairebé nul de l’economia vallesana, i que els creixements interanuals de 2010 i 2011 no van poder compensar. En total, des de 2007, el PIB marca un descens del 7,7%. Tant en l’evolució de l’últim any com en la sèrie d’exercicis de la crisi, l’evolució de l’economia de la comarca ha estat més feble que la mitjana del país.
Els 2012, un any marcat per les incerteses econòmiques que ja es perfilaven durant la segona meitat de 2011, es va produir una forta reducció de la demanda interna, una intensa sortida de capitals i una dràstica reducció de la inversió pública. El Vallès Oriental no va quedar fora d’aquest marc general. Mentre el sector serveis i la indústria resistien la situació amb descensos moderats (descens del 0,73% en el sector terciari i del 1,57% en el secundari), l’agricultura i, en especial, la construcció es veien especialment contagiats.
A l’agricultura, el descens va ser de l’11,15%, empeses pels subsectors de la planta i la flor ornamental, del porquí i, en menor mesura, del vaquí. De tota manera, el sector agrari va ser l’únic que va evolucionar millor que la mitjana del país (descens del 8%). La indústria va tenir un comportament desigual: mentre que l’energia va créixer, i també ho feia l’alimentació (+3,12%) les manufactures retrocedien notablement, empesos pel sector metal·lúrgic (–6,3%) i, en menor mesura, pel químic (–0,4%). De nou, la construcció va protagonitzar un any de gran retrocés, del 10,23%: va caure la construcció residencial (–15%) i l’obra pública (–24%), mentre que la rehabilitació només va créixer un 1,17%. Els serveis privats van baixar un 0,68% i encara va ser més intens el descens dels públics (–0,9%). El comerç, afectat pel descens de la demanda, va retrocedir un 1,05%.
Totes les dades van confluir per afectar l’ocupació. De fet, des de 2007 l’atur ha crescut un 165%, més que en el conjunt català (+147%).
