La primera planta de rentat i tractat de llana d’ovella de Catalunya obrirà finalment al juny de 2025 i no a finals d’aquest any, tal com estava previst. Així ho ha explicat l’alcalde de Tagamanent, Ignasi Martínez, que ha avançat que han aconseguit una moratòria per la seva posada en marxa, que serà possible gràcies a un ajut de mig milió d’euros de l’Agència de Residus de Catalunya.
Martínez ha dit que tota la llana que rebrà el centre “no serà de primera qualitat” i, per això, s’ha treballat per trobar altres sortides al producte. Alguns exemples són la fabricació de pèl·lets que la indústria agrícola utilitzarà com a fertilitzants naturals o bé la producció de tints per al món tèxtil que s’ha ideat de la mà del sector químic.
El centre de transformació de llana d’ovella de Tagamanent havia de començar a caminar a finals d’aquest 2024. Per diferents entrebancs, principalment burocràtics, tot el procés s’ha alentit i, gràcies a una moratòria, el projecte començarà a ser una realitat el mes de juny. “Hem aprofitat per madurar el projecte i hem trobat sortides (a problemes) molt més interessants”, ha assenyalat l’alcalde de Tagamanent, Ignasi Martínez.
Precisament, pel batlle, una de les novetats és que la llana de menys qualitat es podrà transformar en productes per vendre a altres indústries. “Són molt bones notícies perquè es tracta de solucions sostenibles, que també és un dels nostres objectius”.
És el cas de la llana de qualitat mitjana, que es podrà convertir en pèl·let natural perquè els pagesos i la indústria agrícola els pugui fer servir com a fertilitzant. També aquella llana de pitjor qualitat, “o aquella que potser porta acumulada dos anys”, es podrà fer servir per fabricar tints naturals, “que després tindran sortida en la indústria tèxtil”.
Restes orgàniques que es poden convertir en biogàs
Durant el primer pas en la transformació de la llana, després del primer rentat, un dels reptes era que en resultaven uns greixos i matèries orgàniques de difícil gestió i contaminants. Tagamanent forma part del Consorci Besòs Tordera i això li permet poder transportar aquests líquids a una de les plantes del sistema que es dedica a la generació de biogàs. Es tracta de productes com la creatina o la lanolina, “que són mol convenients per la transformació en biogàs”.
“Estem segurs que sortiran més projectes que ja s’estan treballant”, ha afirmat Ignasi Martínez. Un dels exemples és el treball que s’està realitzant amb el Gremi de Bioconstrucció de Catalunya per fer servir aquest material com a aïllant.
També es previst que la llana sigui objecte d’estudi de diferents projectes d’investigació, no només del món universitari, sinó també dels sectors públic i privat. “Tots estem treballant en xarxa per trobar totes les sortides possibles a la llana”, ha dit l’alcalde de Tagamanent. El centre aspira a convertir-se en un hub de la llana al país.
Posar en valor la llana de les ovelles
A Catalunya hi ha unes 400.000 ovelles i s’estima que produeixen anualment uns 500.000 quilos de llana. Des de fa anys, molts pastors no saben què fer-ne fins al punt que s’ha convertint en un problema de gestió, també en part perquè darrerament no s’ha potenciat que els ramats produeixin una llana de qualitat.
La gran crisi del tèxtil hi ha tingut molt a veure. Tot i això, fa anys que s’està intentant “remuntar” i hi ha petits projectes a Catalunya que posen en valor una llana de qualitat. Precisament, la planta de tractament i transformació de la llana de Tagamanent també té l’objectiu de posar en comú aquestes iniciatives i aconseguir “una llana més uniforme i de més qualitat”.
Una de les feines del centre serà anar a buscar la llana d’ovella que hi ha pel territori i fer una tria en origen. Ser triador de llana és un ofici que ha anat perdent volada d’ençà de la crisi del tèxtil dels anys 80 i 90, però hi ha persones “amb molt de coneixement” que s’hi van dedicar durant molts anys i coneixen bé el producte. “Ho hem de recuperar”, ha assenyalat l’alcalde.
“Si hem de formar les noves generacions perquè aprenguin l’ofici, hem de trobar la manera perquè es pugui fer aquest traspàs de coneixement”, ha afegit. “Serà lent, però l’important és començar”.
Ara per ara a l’edifici on s’ubicarà el centre de transformació de la llana s’hi estan fent treballs de pavimentació, de tancaments i s’està lidiant amb la companyia elèctrica per aconseguir l’energia necessària per fer-la funcionar.
També s’ha licitat ja alguna de les maquinàries necessàries, però no serà fins aquest gener que s’acabarà aprovant per ple el projecte executiu. L’Agència de Residus ha finançat el projecte, pioner a Catalunya, amb 531.000 euros.
{{ comment.text }}