El cost de l’operació no s’ha desvelat, però es coneix el compromís de la nova companyia propietària de garantir el manteniment de la quinzena de treballadors que encara tenia British Robertson i incrementar la plantilla de totes dues fàbriques fins a 60 empleats si se superen els 10 milions d’euros de facturació i fins a 120 si en futurs exercicis aquesta xifra es continua superant.
La firma compradora (pertanyent a un diversificat i potent grup saudita) va presentar la millor oferta econòmica i de creació de llocs de treball en el procés d’adjudicació de la unitat productiva. Fins a vuit empreses s’havien interessat per les dues companyies, però finalment només es van presentar tres ofertes formals, i la del grup saudita va acabar sent l’adjudicatària.
La venda de la unitat productiva, que només està pendent d’uns últims serrells, dóna sortida a algunes de les empreses més vinculades a la indústria del grup Coperfil. Eren fabricants d’estructures metàl·liques i perfils d’alumini, i subministraven materials al grup que presidia Vicenç Roig, que va viure una gran eclosió en els anys d’inflada de la bombolla immobiliària i que va caure l’any 2011, fruit del fort endeutament per finançar aquella expansió.
El passiu de les empreses adjudicades, entre 12 i 15 milions d’euros, és força reduït si es compara amb el que acumulaven les dues divisions de Coperfil que van caure en concurs de creditors, amb deutes acumulats –sumades les diverses societats que integraven els grups propietat de Vicenç Roig– superiors a 300 milions d’euros. Són empreses que destacaven per la qualitat de la seva producció i aquest era un punt atractiu per al grup comprador, que destinarà part de la producció a subministrar materials per als seus projectes internacionals. De fet, en l’oferta apareix l’opció de fer encàrrecs a les dues empreses per valor de 32,4 milions d’euros en els dos propers exercicis.
Entre els serrells per perfilar per concretar definitivament l’operació, que s’ha tramitat a través de l’administrador concursal José María Tejedor, de la firma Instituto Estrategia SLP, hi figura la subrogació dels contractes de lloguer de les naus que ocupen British Robertson i Vircop.
El contracte de lloguer ha estat un factor important per donar continuïtat a l’activitat d’aquestes empreses. Una tercera societat vinculada a la producció per a la constructora, el fabricant de façanes Technocladd, no ha pogut entrar en la fase d’adjudicació de la unitat productiva a causa del crèdit hipotecari que tenia sobre la nau. La banca creditora no va permetre que tirés endavant el procés per obtenir ingressos a partir d’una venda per conservar llocs de treball.
