Segons l’ONG Actuavallès, que aquesta setmana ha engegat un servei d’atenció sociosanitària a prostitutes de Granollers, només el 15% de l’activitat es fa a l’aire lliure, en espais com la C-17, per exemple. “Tot i que són molt més visibles, són molt minoritaris. Aquest és un patró de la comarca”, diu Alberto Capitán, director d’ActuaVallès, entitat que fins ara atenia dones que exerceixen la prostitució al Vallès Occidental, a Mollet i que a partir d’ara també ho farà a Granollers. “Ens vam assabentar que l’Ajuntament de Granollers havia deixat d’oferir el servei d’atenció i informació a aquest col·lectiu al gener, arran de les retallades, i vam pensar a fer l’atenció nosaltres, des del projecte Dona, ja que a la comarca ja treballàvem a Mollet”, explica.
ActuaVallès és una ONG que va néixer a Barcelona als anys 80 per atendre els malalts de VIH i les seves famílies, i lluitar contra la discriminació social que patien. Més tard, el 1993, hi va haver una escissió i una part de voluntaris van arrencar una ONG al Vallès Occidental, que el 1998 va ampliar-se amb el projecte Dona, dedicat a la prevenció, detecció i tractament de les infeccions de transmissió sexual en contextos de prostitució.
Durant el 2011, l’ONG ha fet accions a Terrassa, Sabadell, Cerdanyola i Ripollet, del Vallès Occidental, i al Vallès Oriental, a Mollet. “L’ampliació d’aquest projecte al sector de Granollers ens permet millorar la cobertura que podem oferir a les dones al Vallès”. L’objectiu de l’ONG és millorar les condicions de vida i treball del col·lectiu.
CONTACTES AMB UNES 300 DONES
Aquest dimarts l’entitat va iniciar el treball de camp per contactar amb les dones, presentar-se i començar a establir un vincle de confiança. “El que més ens costa és contactar amb la gent”, diu Capitán. Per fer-ho, l’ONG s’ha ajudat de les dades que els ha aportat l’Ajuntament de Granollers. “Calculem que podrem arribar a unes 300”. Són, generalment, dones a partir de 20 anys, que fa temps que es dediquen a la professió però ho fan per raons econòmiques. “La majoria no s’identifica com a professional del ram”, remarca Capitán. “Ho viu com una situació temporal, a la qual s’ha vist abocada per necessitat”. Segons l’entitat, a més, hi ha hagut en el col·lectiu un augment de la presència de dones autòctones. S’ha passat del 3% l’any 2007, abans de l’esclat de la crisi, al 15% el 2011.
Tot i l’esforç de l’ONG per contactar amb el màxim de dones possibles, Capitán lamenta que els resulta gairebé impossible accedir a aquelles que es dediquen a l’ofici per obligació, sotmeses per algú, o en locals on hi ha menors i on es fa tràfic per persones…”. “És diferent quan entre el propietari del local o del negoci del pis i la dona hi ha un acord empresarial. Aquí ens és més fàcil poder-hi parlar”.
