Tal dia com aquest diumenge 8 de setembre de fa 30 anys sortia al carrer el primer número de l’edició del Vallès Oriental d’EL 9 NOU. Deu anys després de néixer i implantar-se amb molt d’èxit a Osona i el Ripollès, la publicació s’estenia a terres vallesanes amb la intenció de convertir-se en un mitjà informatiu de referència a la societat de la comarca. Avui, 2.592 edicions després i amb milers de lectors fidels cada dilluns i divendres, l’objectiu s’ha assolit.
No va ser senzill, però. Quan EL 9 NOU va arribar a Granollers, hi havia dues publicacions més: Plaça Gran (que va desaparèixer pocs mesos després) i Revista del Vallès, totes dues setmanals i de gran implantació a la ciutat. El nou periòdic proposava la novetat important d’aparèixer dos cops per setmana i un estil diferent d’explicar les coses respecte dels mitjans que hi havia.
Però el primer any EL 9 NOU va tenir un gran conflicte amb els quiosquers, que es van negar a vendre’l perquè demanaven comissió de revista (25%), mentre que el periòdic la volia pagar de diari (20%) com feia a Osona. La situació va arribar al punt que el mateix personal de la redacció va vendre el diari al carrer. Finalment, però, es va arribar a un acord. D’altra banda, les institucions de la comarca van rebre molt bé el nou mitjà.
Per començar amb una base sòlida de vendes, es va fer una campanya de subscriptors abans d’engegar, i es van publicar dos números zero. El primer va sortir al maig, coincidint amb la Fira de l’Ascensió, se’n van imprimir 20.000 exemplars, que es van regalar; el segon va sortir el 14 de juliol i també es va regalar.
La redacció es va instal·lar al segon pis de l’edifici Vila Oberta, al carrer Sant Jaume. L’empresa buscava un lloc cèntric i aquell s’ajustava de preu i superfície a les exigències. Per configurar la plantilla, es va fer una convocatòria i una selecció de personal.
D’aquella primera generació de treballadors i col·laboradors d’EL 9 NOU, avui n’hi ha només tres: els caps de redacció Teresa Terradas i Joan Carles Arredondo i el corresponsal Joan B. Mauri.
{{ comment.text }}