Només la meitat dels municipis amb obligació de tenir el pla Inuncat el tenen homologat

Després d’un dels hiverns més plujosos dels últims anys, amb temporals que han afectat la comarca per grans acumulacions d’aigua, sorgeix la necessitat que els municipis estableixin protocols d’actuació davant possibles riscos. Protecció Civil de la Generalitat va presentar a mitjan març la revisió del Pla Especial d’Emergències per Inundacions de Catalunya (Inuncat), que estava pendent des del 2019. Amb aquesta revisió, ara al Vallès Oriental hi ha 32 municipis amb l’obligació de tenir-lo i 6 amb la recomanació. Ara bé, dels que hi estan obligats, només la meitat el tenen homologat per part de Protecció Civil, i en queden una dotzena de pendents de revisió. A la comarca hi ha una desena de pobles que han canviat d’estat respecte a l’anterior pla Inuncat de 2015. Són l’Ametlla, Bigues i Riells, Cànoves i Samalús, Figaró, Fogars i Montseny, que han passat a estar obligats, i Campins, Sant Feliu, Santa Maria de Martorelles, Vallromanes i Vilaba, que ara tenen la recomanació. “Els canvis responen a la nova anàlisi que hem fet, que s’adapta a la cartografia actual i que ha tingut en compte altres riscos, com el canvi climàtic”, explica Álvaro González, cap de servei de plans i recursos locals de Protecció Civil de la Generalitat. L’Inuncat és un pla que s’estableix a nivell català amb el qual els pobles han d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal (PAM). Molts ho fan dins el Document únic de protecció civil municipal (Duprocim), que organitza la resposta a escala local davant els possibles riscos que puguin afectar un mateix municipi. L’obligació de donar resposta a un possible risc d’inundació ve determinada per la perillositat i la vulnerabilitat dels elements que hi ha a les ciutats. “La nostra anàlisi té en compte la perillositat fluvial, relacionada amb el cabal dels rius i els períodes de retorn, els trencaments o avaries de presses i basses, i les pluges urbanes que poden dificultar el drenatge de l’aigua, basades en episodis històrics”, segueix González. Aquestes qüestions es posen de costat amb la vulnerabilitat, és a dir, “la població que es veuria afectada, els danys econòmics que es podrien produir o els equipaments que serien vulnerables com escoles, hospitals o residències”. A partir d’aquí determinen si l’impacte seria “molt alt, alt, moderat o baix” i si predominen els dos primers s’estableix l’obligació, i si ho fan els dos altres, la recomanació.Pel que fa al risc total, només hi ha tres municipis a la comarca (Sant Feliu, Santa Maria de Martorelles i Vilaba) amb un nivell baix i tres més amb risc moderat (Campins, Vallgorguina i Vallromanes). Una vintena tenen risc alt i una quinzena, molt alt. “Ara a Catalunya no hi ha cap municipi que no hagi d’analitzar el risc d’inundació. Per molt que no hi hagi l’obligació, nosaltres recomanem tenir-lo.” Els PAM s’homologuen per a quatre anys, després s’han de presentar revisions. González explica que “la realitat no era la mateixa fa cinc anys, hi ha hagut una evolució molt positiva” pel que fa als plans de prevenció dels municipis. “És una eina clau, sobretot tenint en compte que les activacions del pla Inuncat són cada vegada més recurrents.” A més a més, les ajudes que s’atorguen per redactar les actualitzacions faciliten poder tirar-ho endavant. Un dels municipis que aprofita una ajuda de la Diputació de Barcelona per a la redacció del nou Duprocim és Cardedeu, que té pendent de revisió el risc d’inundació des de 2009. “L’anterior document es va aprovar per ple, però no va arribar a estar homologat. Fa un mes vam fer una reunió per a la redacció del nou aprofitant les notes que ens han fet arribar els efectius de Protecció Civil de Cardedeu”, explica el regidor de Seguretat Ciutadana, Josep Quesada. El regidor assenyala que els tres punts crítics de Cardedeu davant una inundació són la riera Vallfornès, al seu pas per sota les vies del tren, la riera de Can Montells, i el torrent de Llibres, també al seu pas sota el tren. D’altra banda, a Montseny, que no tenia cap indicació i ara té l’obligació de disposar d’un pla, van treballar durant el 2025 en la redacció del Duprocim, que es va aprovar per ple fa uns mesos. “Volem fer una reunió amb els propietaris i veïns per explicar el pla i els riscos més destacats que tenim al municipi. Les riuades no són una de les nostres principals preocupacions com sí que ho són l’acumulació d’aigua i neu i, sobretot, el risc d’incendi forestal”, destaca l’alcaldessa, Núria Masnou.

Només la meitat dels municipis amb obligació de tenir el pla Inuncat el tenen homologat

L’ocupació massiva de les zones inundables compromet els municipis

Al Vallès Oriental hi ha 30 escoles i 3 CAP en zones inundables

Un bloc de Serrat i Bonastre pateix inundacions cada cop que plou

“Ara cada setmana tenim més d’una taula d’estrangers”

LA PREGUNTA

El conflicte entre el departament d’Educació i els mestres es resoldrà a curt termini?

Evacuat un noi en caure d'un segon pis al barri de Sant Miquel de Granollers

Mor un home per aturada cardiorespiratòria al Mercadona de l’avinguda Sant Esteve de Granollers

Mor a 51 anys Lydia Roig, metgessa de família al CAP de la Garriga des del 2001

L’Ametlla fa servir un ramat de cabres per fer el manteniment de les franges perimetrals

Dos detinguts a Cardedeu per pagar amb bitllets falsos de 50 euros a venedors de loteria i comerciant

Onze municipis vallesans obriran franges perimetrals en urbanitzacions entre 2026 i 2027

El govern prioritza el tram Granollers-Terrassa de la línia orbital ferroviària i vol que sigui una realitat el 2033

Un recorregut per les obres de desdoblament de la línia R3 entre Parets i la Garriga

Territori fixa el setembre per iniciar les obres de la variant de Sant Feliu

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys