Els respectius capellans constaten com el col·lectiu esdevé gairebé l’únic relleu generacional dels fidels autòctons, amb una mitjana d’edat a partir dels 60 anys, i que no aconsegueixen traspassar als més joves de la família el compromís periòdic d’acudir a les eucaristies.
El fet és que, els feligresos de llatinoamèrica no només han començat a rejovenir l’Església, sinó a reactivar-la. A Fàtima, el 40% de persones que assisteixen a la missa de diumenge, a les 11 del matí, és d’origen llatinoamericà (sobretot de Bolívia i l’Equador). I a la més matinera, la de les 8, gairebé són el 70% del total de feligresos. “És evident que a Fàtima aquest col·lectiu suposa una injecció de vitalitat”, diu el capellà de Fàtima, Manuel Amado. “Primer ho va ser la comunitat extremenya. Ara ho és la sud-americana. Si no fos per ells, no hi hauria gent a les misses”, admet Amado. El prevere, explica, ha estat testimoni de com bona part dels feligresos autòctons han anat deixant el barri per marxar a altres zones o municipis. Dels parroquians llatinoamericans, però, Amado, recalca, sobretot, la intensitat amb què viuen “la vida sacramental”, “les misses, les catequesis…”. Per al capellà de la parròquia de Sant Esteve de Granollers, Lluís Pou, es tracta d’una actitud “sentimentalment més religiosa”. Amado ho experimenta cada setmana. “Els diumenges vénen a les 8 del matí, tot i que moltes vegades han treballat el dissabte fins al vespre. Jo els dic que vinguin a les 11, però em responen que així ja han complert. Després marxen i es tornen a ficar al llit!”, diu.
Mossèn Miquel Planas, capellà de la parròquia de Sant Vicenç de Mollet des de fa tres anys també ressalta el rejoveniment que suposen els llatinoamericans. Es tracta, sobretot de veïns d’origen paraguaià, argentí, salvadorenc, bolivià, xilè o colombià, que baixen dràsticament la mitjana d’edat. “Aquí, els feligresos de tota la vida tenen entre 65 i 100 anys. En canvi, els sud-americans tenen entre 20 i 60 anys”. Amb tot, Planas no aconsegueix treure’s del cap la preocupació pel relleu generacional a la parròquia. Tot i que els sud-americans són molt devots i practicants –“a vegades se’ls barreja la superstició amb la fe”, diu Planas–, en general “no estan tan implicats en la comunitat com voldríem. És molt difícils comprometre’ls”, explica. La idea també la comparteix Mossèn Amado. Ambdós, però, ressalten la tasca de fidels immigrants que sí que s’impliquen en classes de catequesi i en altres activitats, com un cor religiós.
Planas assumeix que cal aclarir com es pot assegurar més compromís dels llatinoamericans i també el relleu generacional dels autòctons. “Els mitjans de comunicació social venen una imatge de l’Església dolenta. Fem moltes coses malament, segur. Però també cal que se sàpiga que estem atenent unes 300 famílies des de Càritas, per exemple”.
