El Consorci Besòs Tordera aposta per fer dipòsits de tempesta per reduir el risc de contaminació dels rius per incendis

L’incendi que va cremar una illa de naus el 18 de març passat a Montornès ha tornat a posar de manifest la fragilitat dels ecosistemes fluvials en situacions d’emergència lligades a l'activitat del teixit industrial que envolta els rius. Per al Consorci Besòs Tordera (CBT), aquests riscos es podrien minimitzar amb la construcció de tancs de tempesta que garantirien la retenció d’aigües contaminades –procedents, per exemple, de les tasques d’extinció d’un incendi industrial– i evitarien que arribessin a l’ecosistema. A més, aquests dipòsits subterranis serien útils –sobretot– quan hi ha precipitacions intenses perquè permetrien reduir o evitar el volum d’aigua que sobreïx directament cap als rius quan se supera la capacitat d’entrada a les depuradores. I, generalment, aquestes aigües arrosseguen brutícia que hi ha als carrers: porten burilles, llaunes, plàstics o restes d’olis i carburants. El CBT defensa que la construcció de tancs de tempesta és una acció que ara cal posar sobre la taula. “En condicions normals, el sistema funciona però quan hi ha episodis que alteren el dia a dia és quan patim”, admet Manel Isnard, responsable de Medi Fluvial del CBT, que aposta “per enfortir i muscular” un entorn “que continua sent fràgil” amb la construcció de tancs de tempesta. Isnard recorda que episodis com el de la setmana passada –tot i tenir una afectació molt inferior de la que va tenir l’incendi de la planta de Ditecsa, també a Montornès, el desembre de 2019– fan fer passes enrere en la qualitat de l’entorn fluvial. El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) preveu la construcció de tancs de tempesta. Isnard admet que són obres “cares” i complexes perquè cal incorporar-los en un espai “amb un urbanisme molt consolidat”. “Primer es va fer l’urbanisme i, després, hem anat fent la xarxa de sanejament a sota. Quan es van fer la majoria d’aquests polígons, les fàbriques abocaven directament al riu”, recorda Isnard, que explica que a la conca del Besòs només el polígon del sector de Can Montcau, a Lliçà d’Amunt, desenvolupat en la darrera dècada, compta amb tancs de tempesta. Isnard aposta per fer un estudi dels polígons i buscar els espais que podrien acollir aquestes instal·lacions. Fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua apunten que la construcció de tancs de tempesta és “una competència municipal”. Amb tot, el pla de gestió per al període 2023-2027, que està en exposició pública, preveu una inversió de 63 milions “en mesures com la construcció de sistemes de retenció d’aigües pluvials i l’execució d’instal·lacions per minimitzar l’impacte”. Aquesta s’articularà a través de subvencions destinades als ens locals. Des de la plataforma SOS Vallès, que aplega entitats ecologistes, defensen que les empreses “han de tenir una bassa per contenir les aigües i productes contaminants en cas d’incendi, explosió o incident industrial”. Insisteixen que és una normativa existent des de fa 30 anys a nivell europeu. Però a l’Estat espanyol, “és un problema majúscul que la Comissió Europea ja ha dit que s’ha de solucionar”. SOS Vallès demana a l’ACA que “analitzi per què ha passat aquest vessament incontrolat d’aigua contaminada per l’apagament del foc i que es prenguin mesures correctores perquè aquest tipus d’incidents no es repeteixin”. Recorden que és una situació que es repeteix –ja va passar el desembre de 2019 amb l’incendi de Ditecsa, també a Montornès– i que això passa “davant la incapacitat de control de les administracions i la manca de funcionament de les mesures de seguretat imposades per les activitats industrials”. Les entitats ambientalistes acusen l’ACA i el Consorci Besòs Tordera de menystenir “l’obligatorietat dels protocols de les activitats industrials” que no compleixen les directives europees i que no deriven en expedients informatius. Estudi de l'estat del riu L’Observatori Rivus, que depèn del Consorci Besòs Tordera, farà entre els mesos d’abril i maig, els mostreigs de les poblacions de peixos i d’invertebrats. Un dels punts d’estudi és just a la zona de l’aiguabarreig del Congost i del Mogent, uns centenars de metres aigües avall del tram del riu Congost on es va produir l’abocament després d’aquest darrer incendi.

El Consorci Besòs Tordera aposta per fer dipòsits de tempesta per reduir el risc de contaminació dels rius per incendis

La família d’una menor de Granollers en tractament de càncer afronta un desnonament

Mor a 85 anys Martí Puig, exgerent d’Auto Granollers

La Fundació El Xiprer va servir 10.256 esmorzars l’any passat

Enxampen un conductor a 218 quilòmetres per hora a l’AP-7 a Sant Celoni

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

Mor a 50 anys Sònia Gutiérrez, candidata de Tria Granollers a les municipals del 2023

Cau una estructura d’obra de les obres de l’R3 sobre el carrer Onze de Setembre a la Garriga

Viñamata tanca la parafarmàcia del carrer Anselm Clavé, a Granollers

El jove atropellat a l’AP-7 a Sant Celoni fugia després d’atacar tres familiars amb un ganivet a Sant Feliu de Buixalleu

Mor la passatgera davantera d'un turisme en un xoc a l'AP-7 a Sant Celoni

El cadàver localitzat al Mogent és el del conductor de la furgoneta arrossegada pel riu

Mor a 85 anys l'expresident del Casino de Granollers Emili Cot

Mor un motorista en una topada amb un cabirol a la C-61 a Vallgorguina

Mor un home en ser atropellat per un camió a l'AP-7 a Sant Celoni

[AMPLIACIÓ] Mor un home per una aturada cardiorespiratòria davant de la Fonda Europa, a Granollers