Després que la Generalitat comencés a treballar amb la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell l’estiu passat, el Ripollès i les Garrigues també se sumaran a l’estratègia que pilota el govern català per lluitar contra el despoblament rural i, en definitiva, evitar que la manca d’oportunitats o serveis empenyin la ciutadania a concentrar-se en municipis cada cop més grans. La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, n’ha parlat en una entrevista amb mitjans de comunicació que formen part de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, entre els quals EL 9 NOU.
Expliqui’ns breument en què consisteix l’estratègia ‘País Viu’.
Treballar de la mà del territori per evitar el despoblament i l’envelliment del món rural i la creixent concentració de persones a les metròpolis. Volem crear una estratègia que doti cada zona de les eines necessàries perquè tothom pugui desenvolupar la seva vida on ha nascut, però no amb mesures pensades des d’un despatx de Barcelona, sinó conjuntament amb els ajuntaments, consells comarcals i agents socials i econòmics que hi ha sobre el terreny. La realitat de l’Alt Urgell no és la mateixa que la de les Garrigues i, per tant, cada estratègia s’ha de dissenyar a mida.
Han començat a treballar amb quatre comarques. En quin punt estan?
En aquestes comarques, les que tenien un risc de despoblació més elevat, hem constituït les comissions de treball. Inclouen representació local i interdepartamental, ja que des del Govern entenem que no només s’hi ha d’implicar Presidència, sinó tots els departaments. Ara, en una segona onada, estem començant a treballar amb les Garrigues i el Ripollès. I després segurament vindran el Priorat i el Berguedà.
Les demandes del territori tenen a veure amb desenvolupar infraestructures clàssiques (tren, carreteres…) o més aviat fer-hi arribar el món 2.0?
S’han de millorar les carreteres i infraestructures bàsiques, evidentment, però sobretot se’ns demana la connectivitat amb fibra òptica. Encara hi ha 13 capitals de comarca que no en disposen. Des del Govern treballem per revertir-ho aquest 2020 i perquè, el 2023, tots els municipis de més de 50 habitants comptin amb tota la connectivitat. A la Conca de Barberà, per exemple, ens hem trobat que hi ha molts indrets sense cobertura telefònica, encara menys d’internet, i persones que volen muntar un negoci de turisme rural no poden perquè avui en dia les reserves arriben on-line.
Quin paper pot jugar la premsa comarcal a l’hora de fer realitat ‘País Viu’?
Donar a conèixer aquests plans. La premsa generalista parla de coses molt diferents. Si tu vols saber què passa al teu municipi, comarca, o al poble del costat, t’has de remetre a la premsa local i, per tant, és vital a l’hora de generar opinió i participar en la transformació del territori. Des del moment que volem que aquesta estratègia sigui bilateral, Generalitat i territori, tots els agents que en formen part són importantíssims.
“La premsa comarcal és important a l’hora de generar opinió i participar en la transformació del territori”
Quin comarcal llegeix quan és a La Garriga?
El 9 Nou.
Quins efectes pràctics es poden constatar de la feina que han dut a terme fins ara?
Efectes pràctics com a tal encara no hi ha cap. ‘País Viu’ no és una estratègia per veure resultats en tres mesos. S’han anat fent trobades i ara estem elaborant les diagnosis per decidir quines mesures desplegar a cada zona.
Diposen de finançament específic?
Ara mateix, no. El que sí que hi ha és una sèrie de decisions polítiques amb un pressupost al darrere, mesures que poblament figuraran entre les que s’han de realitzar per dur a terme aquesta transformació. Per exemple, si abans parlàvem de fibra òptica pública, la Generalitat compta amb un pressupost de 45 milions d’euros per portar-la a tot el territori. I si el que calen són carreteres, també hi ha un pressupost per a carreteres. Tot el que requereixi inversió i accions disposa de la seva dotació pressupostària, però no és com un PUOSC, en el qual cada poble presenta un projecte. Quan tinguem les diagnosis sabrem quines actuacions s’han de dur a terme i podrem parlar de pressupost.
Caldrà esperar al 2021 per desplegar mesures?
No, no farà falta esperar tant. La diagnosi ens dirà quines accions s’han de portar a terme, i probablement algunes ja estan pressupostades aquest any, com ara la fibra òptica. Si sorgeix una actuació concreta i vital, el pressupost és una eina viva. Es poden realitzar modificacions de crèdit.
En els darrers quaranta anys, trenta de governs nacionalistes, hem vist que el sector primari s’ensorrava i ara les projeccions de l’IDESCAT diuen que el 2030 encara s’accentuarà més. Els governs han parlat d’equilibri territorial, però la tendència ha estat la contrària. Què ha fallat?
És veritat. S’ha accentuat el desequilibri, però nosaltres som un govern amb vocació municipalista. La majoria de membres venim del món local i sabem que és fer d’alcaldes i regidors, què vol dir gestionar el territori. Per això diem que la garantia d’èxit de ‘País Viu’ és que el territori hi participi, en igualtat de condicions i de tu a tu amb el Govern de la Generalitat. Aquesta pot ser la gran diferència.
“Volem que el territori hi participi en igualtat de condicions, de tu a tu amb el Govern de la Generalitat”
Parlen de projectes a mida per a cada comarca. Com s’aterra això?
Quan vas a les Garrigues, veus que el Canal Segarra-Garrigues ha transformat el territori, perquè els camps d’oliveres que rega i els que no no són iguals. Al Pirineu ens diran que amb el canvi climàtic s’ha de repensar l’activitat de muntanya, perquè cada vegada hi haurà menys neu… Cada territori té la seva especificitat.
Com van escollir les primeres comarques?
Tenien els índexs de despoblació i envelliment més alts del país. També vam fixar-nos en zones colpides per les catàstrofes naturals d’aquest any: els aiguats a Les Garrigues i Tarragona, l’incendi a la Ribera d’Ebre i el temporal Glòria.
La convocatòria d’eleccions afectarà ‘País Viu’?
És un programa que es fa des del territori, i que ha passat a ser una demanda per part del mateix. Pensem que això vol dir que té la continuïtat garantida.
Però aquesta estratègia no entra en contradicció amb el fet que pobles com Sobremunt, al Lluçanès, ara es quedin sense metge, per exemple? S’envien missatges contraposats des de la mateixa Generalitat…
Us entenc, i teniu raó, però com que tot això està regulat pel nombre de pacients i habitants… És com les escoles, si no hi ha canalla, no n’hi ha. També és veritat que avui en dia moltes coses es poden resoldre des del CatSalut Respon, i per això és tan important la connectivitat. S’està impulsant un altre tipus d’atenció mèdica, que funciona bé, i telefònicament es donen molts serveis per tal que el pacient no quedi desprotegit. Així també s’eviten desplaçaments innecessaris.
Però si l’objectiu és frenar el despoblament, s’han de garantir els serveis bàsics sobre el terreny, i encara més si parlem de població envellida.
Hi estic d’acord. I amb aquesta voluntat neix ‘País Viu’. Hem de trobar la fórmula de combatre el despoblament sabent que als hospitals comarcals, per exemple, hi falten metges especialistes o pediatres, ja que majoritàriament prefereixen anar-se’n al Clínic, Bellvitge… Hi hem de treballar.
“Hem de trobar la fórmula de combatre el despoblament sabent que als hospitals comarcals, per exemple, falten metges especialistes o pediatres”
En aquesta estratègia, hi estan contemplats petits municipis, disseminats, de comarques com el Vallès?
De moment no, ja que l’objectiu principal era evitar el despoblament en zones més afectades. A partir d’aquí és obvi que el fenomen migratori també incideix a la primera, segona i tercera corona de Barcelona, a part de la mateixa ciutat. Tots aquests moviments s’han de tenir en compte, però ‘País Viu’ se centra en els indrets més desfavorits.
El 2004, la Generalitat, aleshores amb el president Maragall, va crear el Pla de Barris, que disposava d’un fons al qual es podien acollir els ajuntaments per demanar de fer obres o millores en punts concrets. La Generalitat cobria un 75% del cost i els consistoris, un 25%. Podria ser el model a seguir?
Ara mateix el Pla de Barris no és un model que contemplem des del Govern, no és el nostre model de desenvolupament territorial. Pensem que cal mirar-nos el país des d’una perspectiva més global, anar més enllà de la teva ciutat o el teu barri.
L’agost del 2017 ja s’havia creat una comissió interdepartamental contra el despoblament rural. Penjava del Departament d’Agricultura. Entenem que ara queda desactivada?
Sí, perquè volem incloure totes les accions polítiques que es duen a terme des dels diferents departaments de la Generalitat sota una mateixa coordinació. Tot allò que té a veure amb el món local i el desenvolupament territorial ho hem de fer de forma transversal. Són actuacions que van més enllà d’un departament concret.
Però si en el cas de ‘País Viu’ totes les decisions sorgeixen del territori, per què és important que hi jugui la Generalitat?
Home, el Govern també és el govern de tots els pobles i ciutats. Un planejament urbanístic d’un poble no el decideix només l’Ajuntament, treballem conjuntament. Imagina’t que els alcaldes fessin planejaments urbanístics contraris a la preservació de zones verdes. El Govern hi hauria de dir quelcom. Ara bé, considerem que la veu del país s’ha de tenir en compte. Hi ha governs que potser han pensat que la veu del món local no era rellevant, però nosaltres ens ho creiem.
Entenem que hi ha un punt d’autocrítica per part del Govern? De dir: no hem sabut canalitzar les necessitats del territori?
És que el concepte era un altre. Òbviament hi havia demandes per part del territori i s’escoltaven, però ara volem tenir una visió global treballant accions específiques. Un altre concepte que hem posat sobre la taula és l’agenda rural, perquè al 32% del nostre país hi viu un 1,1% de la població i ens hem de coordinar i activar totes les zones d’acord amb els seus recursos i potencialitats. Quan parlem amb els municipis ens demanen, per exemple, que no totes les decisions en qüestió de planejament urbanístic siguin iguals. Lògicament no és el mateix la Terra Alta que l’Hospitalet. Un altre exemple, en aquest cas pel que fa a l’eix Barcelona-Puigcerdà: el dia que la C-17 i l’R3 estiguin adequades al segle XXI probablement transformaran el territori. Amb la candidatura Pirineus-Barcelona 2030, pensem de quina manera podem connectar i pensar millor els Pirineus, no en construir un trampolí de salt, que anirem a buscar a França, o en una determinada pista que ja podem trobar a Jaca. Necessitem infraestructures que després siguin útils per la gent que hi viu, que representin noves oportunitats, perquè això garantirà el desenvolupament territorial.
{{ comment.text }}