Les exigències físiques i mentals que comporta el tennis professional i d’alt rendiment s’han incrementat de manera important en les darreres dècades, coincidint també amb uns calendaris competitius més intensos en tots els sentits.
Això ha provocat un increment de retirades durant els partits per lesió o esgotament: un 25% més al circuit masculí (ATP) i un 50% al femení (WTA) en els darrers 25 anys.
És la conclusió a què ha arribat una investigació en què han participat la International Tennis Federation (ITF), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la UVic-UCC, en aquest cas a través de Martí Casals, professor a la Facultat de Medicina.
Les superfícies de joc, el tipus de torneig i l’edat dels jugadors són factors clau en les retirades. Les pistes dures, per exemple, comporten desacceleracions agressives que augmenten el risc de lesions, sobretot a les extremitats inferiors.
A més, les retirades són més freqüents en tornejos de màxim nivell com els Màster 1000 (ATP) i Premier (WTA), amb taxes d’1.03 i 1.65 retirades per cada 1.000 jocs disputats, respectivament. En els homes, el risc de retirada es duplica cada cinc anys a partir dels 27 anys.
Els investigadors subratllen la necessitat de replantejar els calendaris per garantir intervals de descans suficients entre competicions importants i adaptar l’entrenament i la recuperació a les condicions de cada torneig.
“S’hauria de pensar bé quin és l’interval de temps necessari entre competicions importants per tal que el jugador es pugui recuperar de la competició anterior i preparar adequadament la següent”, apunten Martí Casals i Ernest Baiget, aquest últim investigador de l’Institut Nacional d’Educació Física (INEFC) de la UB. Això inclou l’ús de ciència de dades per dissenyar estratègies de prevenció i optimització del rendiment.
Els autors aposten per explorar àmbits menys estudiats, com les retirades relacionades amb la salut mental i el seu impacte en jugadors veterans o en formació. Aquesta recerca destaca la importància de millorar la pràctica esportiva tant per a professionals com per a jugadors recreatius. L’estudi ha comptat amb col·laboracions internacionals per reforçar-ne les conclusions.
{{ comment.text }}