Les queixes per la manca de places per al Servei de Teràpia Ocupacional (STO), pensades per a persones amb discapacitat intel·lectual, s’allarga. A finals de la setmana passada, la Generalitat va fer pública la resolució provisional per la qual s’adjudiquen vuit places d’aquest servei a la Fundació Vallès Oriental (FVO), a la Roca.
A l’espera de la definitiva, són les úniques que el govern català ha assignat a la comarca. Una demanda que resulta insuficient per a les més de 30 famílies que havien demanat una plaça en algun dels centres que hi ha al Vallès Oriental.
A la proposta de resolució, hi figura com a exclosa la petició de provisió de places d’Afadis, a Santa Maria de Palautordera, i al Viver de Bell-lloc, Cardedeu. Per a més inri, aquesta última entitat ha interposat un recurs per la resolució de la Generalitat. Al·leguen que l’administració els ha identificat amb un NIF erroni i els ha fet constar com a una entitat de Mollerussa, a la comarca del Pla d’Urgell.
El director de la Fundació Vallès Oriental, Rafel Arderiu, comenta que se’ls ha proveït amb totes les places que havien demanat, però remarca la manca d’informació en el procés. “Aquest any, a diferència d’altres vegades, han canviat el sistema d’inscripció i no sabem quines famílies havien demanat venir al nostre centre”, explica. Reconeix que oferir vuit places “només” a la Roca ha estat “un error”, perquè no s’ajusta a les necessitats de tots els usuaris.
Sense anar més lluny, comenta que estan parlant amb Afadis per moure tres famílies que els tocarien per dur-los al centre ocupacional de Palautordera. “No han tingut en compte que haver d’anar a un centre més lluny de casa implica despeses de transport i un desarrelament del territori.”
Hi ha famílies que ja s’han mogut per denunciar la manca de places. Aquesta setmana 19 d’elles han creat una campanya de signatures a Change.org amb l’objectiu de donar a conèixer les seves demandes. “Volem visibilitzar que és un problema real. Necessitem places i els nostres fills són persones que necessiten tenir unes rutines”, explica Sandra Turell.
Ella havia de dur-hi el seu fill Jaume, de 17 anys. “Té un 81% de discapacitat. Per moltes coses, no es pot valer per si sol. No pot treballar i l’única opció que té és anar a un centre de teràpia ocupacional”, explica la mare. Laura Dueñas, que és la directora del STO del Viver de Bell-lloc, a Cardedeu, apunta la necessitat de poder obrir el centre i oferir un servei “essencial” per a persones amb discapacitat, des dels 18 fins als 65 anys. “Els que han adjudicat les places tenen una desconeixença absoluta del territori”, diu, i remarca la importància que els usuaris puguin triar on van.
A les vuit places públiques que s’han donat inicialment, només hi poden accedir persones que vinguin d’escoles. En Jaume, el fill de Turell, n’és un exemple. Fins aquest curs ha estat alumne a l’escola d’educació especial Montserrat Montero, i encara s’hi podria estar fins als 20 anys.
Carlos Sopeña és vicepresident de la Xarxa DiVO, que integra les entitats de la comarca que ofereixen aquest servei. Es van constituir aquest mateix any, sobretot, amb l’objectiu de recopilar dades i fer estudis sobre la situació d’aquesta població a la comarca. Mentre no hi hagi més places públiques, explica que estan treballant per crear un servei diürn –que sigui més barat per a les famílies– per poder encabir-hi les persones que es quedin sense plaça.
