Era una lluita abanderada per l’historiador Joan Garriga que es va acabar a mitjan febrer amb una notificació firmada pel ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón: “D. Alfredo Canal Comas té dret a obtenir la reparació moral que preveu la Llei 52/2007, de 26 de desembre, mitjançant la qual la democràcia espanyola honora els que injustament van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura”.
Amb aquest reconeixement oficial de l’Estat espanyol en què s’acredita que Canal va patir persecució i violència per raons polítiques i ideològiques –reproduït complet en aquesta pàgina– s’haurà fet justícia d’uns fets que provenen d’un Consell de Guerra a què el doctor Alfred Canal va ser sotmès i condemnat a reclusió perpètua. Era l’any 1939. La reparació ha arribat 74 anys després.
L’historiador Joan Garriga manifesta que aquesta declaració “posa en relleu una de les tantes injustícies comeses, que en el cas de Canal es va visualitzar com a cap de turc de les delacions de persones que mai no van acceptar les actituds democràtiques i liberals de molts dels seus conciutadans. En aquest, s’ha fet justícia, però encara queda molt recorregut per fer”.
Canal, estretament vinculat a Granollers i al país, va ser una figura mèdica internacional, fundador i col·laborador de diverses revistes catalanes com, per exemple, La Gralla, bon historiador i membre actiu d’entitats de Granollers, com el Casino, l’Esport Club o la Junta d’Estudis històrics de Granollers. Va exercir professionalment des de 1911 a la ciutat. Entre els càrrecs que va tenir, destaquen ja des de 1913, el de metge auxiliar de Beneficència Municipal, metge municipal i inspector local durant molts anys, metge forense i subdirector del Laboratori de Tractament de Bacteris en el partit de Granollers. També va exercir diferents funcions en el territori espanyol i a Catalunya, com per exemple, al Col·legi Oficial de Metges de Catalunya fins a inicis de 1939.
Durant la guerra, va organitzar i va coordinar l’assistència mèdica a Granollers a través de la Policlínica, de l’Hospital Comarcal i la Creu Roja, i va ser director mèdic de l’Hospital Gernika, situat a Canovelles, creat per a l’assistència de nens bascos refugiats. Canal va tenir una gran activitat professional en l’assistència de granollerins, persones de la comarca i refugiats que en gran quantitat havien arribat a Granollers.
Tot i la seva trajectòria personal i professional democràtica i lloable, va ser denunciat a Granollers el febrer de 1939, empresonat el mes següent, i condemnat per un Consell Sumaríssim de Guerra el 6 de maig del mateix 1939, a la pena de reclusió perpètua per fets falsos pel que fa a argumentacions, i inconsistents i improcedents des del punt de vista jurídic.
Reclòs a la presó Model, va treballar com a metge a la infermeria. Per unes disposicions dictades per Franco, es va beneficiar d’una reducció de pena, que va quedar en sis anys. El mes d’octubre de 1940, ja malalt, va sortir de la presó. Per a major greuge, va haver d’afrontar un expedient que li va obrir el Col·legi de Metges sota les directrius franquistes. Igual com havia fet amb la sentència penal del Consell de Guerra, va procedir incansablement a recórrer contra aquest expedient, que no va poder veure resolt al seu favor, perquè va morir a Granollers el mes de març de 1942.
