El Govern ha decidit allargar 10 dies més el tancament de bars i restaurants, així com de cinemes, teatres i gimnasos. La mesura estarà vigent fins al 23 de novembre. Els centres d’estètica i de massatge sí que podran reobrir amb serveis individuals a partir de dissabte, ja que la nova resolució es publicarà la nit de divendres.
A més, el Govern també ha aprovat la limitació a 100 persones als centres de culte. “Necessitem aquests 10 dies”, ha remarcat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que en els propers dies es treballarà amb els diferents sectors un pla de desescalada a partir del 23 de novembre, començant pels serveis a l’exterior (incloent les terrasses).El conseller d’Empresa, Ramon Tremosa, va fer una proposta perquè la restauració pogués reobrir parcialment ja aquest cap de setmana. També diversos alcaldes metropolitans van pressionar en aquest sentit. El Departament de Salut, per la seva part, ja va deixar clar dilluns que era partidari de mantenir les restriccions perquè la situació de les UCI és complexa.
Sobre Tremosa, Vergés ha assegurat que “tot el Govern està treballant de valent per trobar aquest millor equilibri entre el control de l’epidèmia i la vitalitat del país”. També ha aprofitat per demanar al govern espanyol que “també respongui a aquesta crisi, com han sortit Macron o Merkel”.
La titular de Salut ha reconegut que prorrogar les mesures deu dies més són unes actuacions “dures”, però ha demanat: “És imprescindible un esforç més ara que estem en el camí correcte per superar aquesta segona onada el mes aviat possible”.
En la mateixa línia s’ha expressat el secretari de Salut Pública, que ha recalcat que necessiten aquests deu dies tot i que s’estiguin reduint els casos, sobretot perquè l’impacte en els centres sanitaris ha de baixar. El doctor Argimon, que s’ha reincorporat aquest dijous de forma pública després de patir la covid-19, espera “poder veure la llum al final del túnel” després d’aquests deu dies.
D’altra banda, la consellera ha alertat que “no s’entendria que des d’un altre estament”, en referència als tribunals, es poguessin anul·lar les mesures aplicades pel Govern, “que estan molt pensades i molt treballades i que són imprescindibles”. Precisament, el TSJC ha donat dos dies a Salut perquè es posicioni sobre la suspensió del tancament de la restauració que reclama la patronal Fecasarm.
Tota l’activitat a l’aire lliure s’obrirà el 23 de novembre
Pel que fa a la desescalada a partir del 23 de novembre, Argimon ha indicat que aquell dia s’obrirà tota l’activitat a l’aire lliure “siguin quins siguin els resultats dels indicadors”, i la resta s’aniran “analitzant una per una” en funció de les dades assistencials. De tota manera, s’ha mostrat convençut que la situació haurà millorat molt. “No estem bé ara, però anem en la direcció correcta”, ha insistit. En la mateixa línia, la consellera de Salut ha indicat que la desescalada serà “progressiva”, ja que “no pot ser de cop”.
Vergés ha destacat que si bé la tendència actual del coronavirus és “de baixada”, Catalunya encara es troba “en el pic de l’impacte assistencial”, amb unes dades molt superiors a la que “pot sostenir” el sistema sense alterar la seva activitat.
Els responsables sanitaris preveuen que se superi aquest pic assistencial aquesta setmana, i aleshores és quan s’espera que comencin a baixar els ingressos, tant en llits convencionals, amb 2.687 pacients actualment, com a les UCI, amb 583. Aquests dies, els ingressos s’estan estabilitzant.
El 40% de l’activitat als CAP és per covid
Actualment, el 40% de l’activitat de l’atenció primària està relacionada amb la covid-19, ha destacat el doctor Argimon, que també ha posat el focus en les UCI. El secretari de Salut Pública ha recordat que, abans de la pandèmia, la capacitat de crítics de tot Catalunya era de 600 llits. Això significa, ha posat de relleu, que actualment hi ha quasi tants pacients a les UCI per covid-19 com llits de crítics hi havia a tot Catalunya fa només mig any.
Seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), els responsables sanitaris van crear una reserva estratègica de 300 llits de crítics de manera que Catalunya actualment té una capacitat estructural de 900 UCI. En aquests moments s’hi han sumat els 200 llits de crítics de la sanitat privada, en una integració temporal davant de l’augment de casos.
Amb tot, Argimon ha posat èmfasi que quan es parla de llits de crítics, no només es tracta de pensar en els espais i la capacitat de ventilar i monitorar, sinó també en la ràtio de professionals -metges, auxiliars i, sobretot, infermeres-, que és elevada en les cures intensives. Aquest augment de la capacitat de les UCI en un 50% no ha anat acompanyat d’un increment dels professionals.
{{ comment.text }}