La casa pairal de la família Niubò és Can Barnadàs, al Berguedà. Als anys 80 i amb el sistema de terços, les masoveries que tenien a Casserres no eren sostenibles, ni pels masovers ni pels propietaris. Els masovers van anar buscant altres feines i es van desplaçar al poble. Aleshores, Josep Niubò, el propietari, es va posar a estudiar d’enginyer agrònom. Calia buscar una fórmula diferent per viure. Va passar de propietari a treballador. Va comprar un tractor, va treballar els camps i va fer alguna granja. Quan havia arrencat alguna cosa, hi posava un treballador. Va provar de llogar les antigues masoveries com a segones residències, però estaven molt malmeses. L’estiu de 1994 va ser el dels incendis al Berguedà i, amb el temps, van arribar algunes ajudes per refer cases. El 1999 van començar amb La Barraca com a casa de turisme rural i després en van arreglar dues més.
Amb el pas del temps, van comprovar que la moda del turisme rural es consolidava. Els demanaven de fer casaments o actes per a empreses que no podien assumir i l’any 2010 van adquirir El Munt a Castellterçol per convertir-la en el mas insígnia de turisme rural. Un dissenyador de moda l’havia adquirit, prèviament, i ja l’havia remodelat.
Anna Niubò, la filla, es considera d’una família pagesa, perquè tenen camps de cereal –blat ordi i colza– i bestiar –vedells, ramat de vaques i porcs– al Berguedà. Va estudiar Turisme i després Comerç Internacional. Té clar que donar moviment a aquests masos contribueix a mantenir el territori viu, perquè tenen gent contractada (neteja, manteniment, gastronomia…). Ella porta la web, la gestió de les cases, amb la família, i les relacions amb els hostes estrangers.
El Munt és una finca gran, però és tota forestal. Netegen boscos cada any, tot i no ser rendible. La casa, que té 10 habitacions, disposa de piscina exterior i piscina climatitzada interior, sauna i spa. Els caps de setmana està sempre reservada. Són majoritàriament famílies i grups catalans.
Ara a l’estiu, venen més de França, Anglaterra o dels Estats Units, ja que, amb tantes habitacions, els va molt bé per reunir famílies grans, com aquest mes de juliol, que hi ha un grup de Maryland, dels Estats Units: “Encara que vinguin de l’altra punta del món, venen a fer convivències”, assegura, perquè el que volen és estar junts. Potser van un dia a Barcelona, a Montserrat o a una cava del Penedès, però és complementari. Com a opció, fan menús per a parelles i les famílies, amb una cuinera de Castellterçol. És un menú de tapes que trien abans, com el vi i les postres, i que es troben a la nevera a punt d’escalfar. També els deixen l’esmorzar d’embotits i formatge del Moianès.
El Munt es va fer conegut també per allotjar famosos. Hi va fer estada alguna ministra i actors catalans molt coneguts. L’actriu de Nova York Nicole Fiscella s’hi va casar i va organitzar un desplegament espectacular. En una ocasió, es va difondre que hi havia Shakira i Piqué. Era a l’inici de la relació i ningú els havia pogut fotografiar junts. “Els periodistes van començar a trucar com bojos, però no vam dir mai res.” És, reconeix, el cas que més els va costar de gestionar.
L’Anna no s’imagina fent una altra feina: “Poder acollir unes persones que venen a viure uns dies especials de retrobament familiar o esdeveniments empresarials és molt gratificant. Però s’hi ha de ser, perquè és important cuidar els detalls i que el client se senti ben atès”. També han tingut maldecaps. Durant la covid, uns estadants, amb noms falsos, els van fer malbé el mobiliari. També han tingut problemes amb els senglars i ara amb els cabirols, que se’ls mengen les flors.
Creu que al Berguedà el turisme rural s’ha desenvolupat molt més que al Moianès i li costa d’entendre: “El Moianès és encara força desconegut. És preciós i està molt ben situat. Ens hi hauríem de perdre més”.
