El debat del carrer s’ha traslladat als plenaris amb mocions, adhesions i decisions de tota mena sobre la col·locació d’estelades en rotondes o de cartells independentistes a les entrades dels pobles. Unes manifestacions que no han agradat a tothom i que han derivat en multitud de bretolades: banderes despenjades, pals serrats o cartells guixats.
Segons les dades de l’Associació de Municipis per la Independència, el 70% dels ajuntaments del Vallès Oriental s’han adherit a l’entitat que treballa per aconseguir la plena sobirania. L’alcalde de les Franqueses, Francesc Colomé, n’és el representant comarcal. Entre els adherits, no hi ha només ajuntaments governats per CiU o ERC. També n’hi ha amb alcaldies socialistes (Sant Celoni i Tagamanent) i de partits independents (Castellcir, Figaró, Fogars, Martorelles, Sant Fost o Vilanova). El Consell Comarcal també n’és membre.
Al llarg del mandat, molts plens han aprovat la declaració de sobirania, el suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i a la campanya “Signa un vot per la independència”, la declaració de suport a la consulta (una de les que ha tingut major expansió) i el compromís per exercir la sobirania fiscal i, per tant, ingressar a l’Agència Tributària de Catalunya els impostos que recapten els ens locals.
També hi ha hagut plens especials com els que es van celebrar el 22 de setembre o en dies posteriors per donar suport a la consulta del 9-N. D’aquells plens, n’ha sortit una de les imatges del mandat: els alcaldes catalans lliurant al president de la Generalitat aquests textos de suport en un acte al Palau de la Generalitat. Aquell acte va tenir una nombrosa representació vallesana.
DENÚNCIES I TENSIONS
Però tot aquest debat sobre la independència, als ajuntaments no ha estat innocu. Molts dels ajuntaments que han aprovat alguns dels posicionaments favorables a la independència han acabat rebent denúncies de la delegació del govern a Barcelona.
Caldes, Cardedeu, l’Ametlla, Sant Celoni o Vilanova han estat denunciats per adherir-se a l’AMI. Vilanova, l’Ametlla, Castellterçol i Sant Pere, per no posar la bandera espanyola al balcó. D’altres han fet servir la picaresca. La Garriga, per exemple, va penjar la bandera espanyola durant uns minuts i li van fer una foto abans de tornar-la a despenjar. A més, hi ha hagut demandes per la manifestació de sobirania fiscal (Sant Esteve, Campins, la Garriga, Figaró o Santa Eulàlia) o per la declaració d’estat català lliure i sobirà (Sant Esteve i Sant Pere).
En alguns casos, s’ha portat als plens versions similars però amb matisos de mocions sobre temes vinculats amb el procés sobiranista i això ha generat debats intensos i crítiques entre grups. Amb tot, en poblacions com Granollers, amb majoria del PSC, l’abstenció d’aquesta formació ha facilitat l’aprovació d’alguns d’aquests textos.
A Cardedeu, el procés sobiranista va generar la sortida del PP del govern. Va ser després de la polèmica pel mural de l’entrada del poble. Des del govern, el PP va impulsar una millora estètica de les entrades al poble i va esborrar el mural amb l’estelada del mur situat a l’entrada del poble venint de Granollers. A les portes de la festa major, la decisió va topar amb el rebuig del sector independentista, que va convocar una repintada de l’estelada que va acabar amb denúncia, judici contra algunes de les persones que hi van participar o ser i que, finalment, va acabar amb la seva absolució.
CONSULTA A FIGARÓ
Governat per un partit independent que incorpora persones de sensibilitats diferents (CAF), el govern de Figaró va decidir fer una consulta ciutadana per decidir si el ple municipal s’havia de posicionar a favor del procés. El desembre de 2012, 321 persones van respondre la pregunta “Vostè està a favor que l’Ajuntament de Figaró-Montmany doni suport al procés encaminat cap a la independència de Catalunya?” El sí va obtenir 279 vots, el 89,42% del total. El no en va sumar 27 (8,65%) i hi va haver 6 abstencions (1,92%).
{{ comment.text }}