Tercera majoria absoluta del socialista Josep Mayoral a Granollers, que, lluny de patir els efectes del moment baix que viu el seu partit, ha sortit reforçat en les eleccions municipals de diumenge i s’ha distanciat encara més de la segona força, CiU, que sí que sembla haver patit la davallada general del seu partit.
A Granollers hi van votar 2.476 persones més que fa quatre anys –es va passar del 52,2% al 56% de participació– i els socialistes en van sumar 1.351 més i van passar del 42 al 43% (de 8.858 a 10.209). Analitzant secció per secció i mesa per mesa, la victòria socialista o, més ben dit, de Mayoral, ha estat gairebé completa. El PSC és el partit més votat en 48 de les 53 meses de la ciutat, en una empata amb CiU i només perd en quatre. L’actual alcalde en funcions manté l’hegemonia que ja li van donar les urnes en les eleccions dels anys 2007 i 2011 i fins i tot en els districtes on no és la primera força guanya vots i s’acosta a CiU. És el cas de les dues meses situades al Gra –vegeu gràfic adjunt–. En una només perd per un vot i en l’altra per set. A les dues meses situades en l’antiga escola de música Josep Maria Ruera, al carrer Santa Elisabeth, perd en conjunt, però en una d’elles empata a 97 vots i en l’altra redueix diferències amb CiU. A la mesa de Palou es queda a només 15 vots de la federació nacionalista. Una altra dada significativa és que el mínim percentatge que obté el PSC en totes les meses és del 27,5%, fet que indica que el suport de Mayoral és molt uniforme a tota la ciutat.
Pel que fa a CiU, ha retrocedit en 718 vots –passa de 4.458 a 3.740– i cau del 21 al 16%. Fonts de la federació atribueixen els mals resultats a factors extramunicipals i opinen que aquesta tesi se sustenta en el fet que la federació retrocedeix a gairebé totes les localitats de l’àrea metropolitana, fins i tot en algunes on tenia l’alcaldia, com Mataró. CiU ha tingut un fort retrocés a Mollet, on ha passat de 4 a 2 regidors; a Montmeló, on ha perdut el seu únic representant, o a Parets, on ha caigut de 3 a 1. En altres ciutats de l’àrea metropolitana també ha retrocedit molt. A Terrassa baixa de 9 a 3, a Mataró de 8 a 5 i a Sabadell de 5 a 4. Els escàndols relacionats amb la família Pujol o la indecisió d’UDC sobre el seu suport al procés són alguns dels elements que apunten fonts de CiU a Granollers per explicar la davallada a la ciutat, que, donat el context general, encara consideren suau. Les mateixes fonts interpreten que bona part del vot de CiU ha anat a parar a ERC, que consideren més segur des del punt de vista del sobiranisme. De fet, Granollers pot servir d’exemple perquè la suma de CiU i ERC de fa quatre anys, 7 regidors (6 CiU i 1 ERC), es repeteix ara però amb 4 de CiU i 3 d’ERC.
Una interpretació semblant es pot fer respecte dels resultats del PP i Ciutadans. El PP perd 1.342 vots, la meitat dels que tenia i cau de 4 a 1 regidor. Per contra, Ciutadans protagonitza la pujada més forta i passa de 311 a 1.587 i de l’1,4 al 8%. El partit d’Albert Rivera, amb Enric Meseguer al capdavant es converteix en la quarta força, i si s’analitza mesa per mesa es comprova que aconsegueix ser la segona força en 10 de les 53 meses, només per darrere del PSC. A més, és la tercera força en 10 meses més, per darrere del PSC i CiU.
ERC aconsegueix superar CiU en 11 meses i és la segona força per darrere del PSC en 9 més. Passa de 1,26 a 2.737 vots i del 5,8 al 12%. La CUP és la tercera força més votada en tres meses i supera ICV-EUiA en 37.
La coalició ICV-EUiA es torna a quedar fora de l’Ajuntament i es torna a guanyar l’etiqueta de partit Guadiana. Paguen les dificultats per recompondre el pacte entre ICV i EUiA que van tancar a darrera hora i passen de 1.240 a 1.087 vots i del 5,9 al 5%.
{{ comment.text }}